TW
0

Ni por de ser segrestat ni aparent fanatització de la població. Aquestes són les vivències del viatger Joan Manresa sobre el Iemen, un país que és en el punt de mira dels EUA d'ençà que el dia de Nadal un jove nigerià intentà fer esclatar una bomba a bord d'un avió amb destinació a Detroit. El Iemen s'ha vist immers en el conflicte liderat pels Estats Units en contra dels islamistes després que l'ala d'Al Qaeda amb base al país digués que era la responsable de l'atemptat frustrat.

Us heu sentit un estrany en els vostres tours pel Iemen?
Mai. Realment és el país més meravellós que he visitat. Així com de vegades anam a un país i deim "es pareix a Mallorca o és com tal", idò el Iemen no té comparació. És únic i especial.

Tanmateix, és a l'ull de l'huracà...
Sí, però és que els països amb problemes són els que han estat ocupats. Hem de recordar que els britànics se n'anaren del Iemen del Sud l'any 1975. I sempre ho deixen tot emmerdat.

O sigui que no hi sentíeu inseguretat per ser occidental.
Idò no. A més a més, jo pens: si viatges sol, no els surt a compte gastar pólvora! Ara de veres, jo mai no seré un iemenita, però sí que era un foraster que passejava tranquil·lament. Fins i tot era molt normal que em demanassin que els fes fotografies!

Per tant, no era, aparentment, una societat fanatitzada religiosament?
Si visitam algunes parts d'Espanya per Setmana Santa, veurem que també hi ha integristes catòlics!

S'occidentalitzen?
Sí. En certes coses, viuen a l'Edat Mitjana, però els telèfons mòbils ja hi són normals, com també les antenes parabòliques. I tenen coneixement de política internacional, perquè sabien que Espanya havia retirat les tropes de l'Iraq i ho veien gratament.

En els viatges, hi manteníeu contacte amb occidentals?
Vaig fer una visita de cortesia a l'ambaixador espanyol al Iemen perquè, quan vaig visitar Damasc, l'ambaixador d'allà em digué que eren amics i que l'anàs a veure. I mira, em deien a l'Ambaixada: "Ens hem de refugiar en els llibres", perquè vivien als afores de la capital i havien d'anar molt vius per moure-s'hi.

Com és el tracte amb els iemenites?
Són amables, com pertot. Record que vaig fer una ruta per les muntanyes i vaig arribar a una escola infantil. Em convidaren a parlar davant els nins i jo els vaig explicar que mallorquins i iemenites érem germans, ja que ells també construïen el camp en marjades, com a Banyalbufar!

I què hi sembren?
Bàsicament cafè, però també una mena de droga, el cat, de la qual n'extreuen les fulles i les masteguen; una manera natural de col·locar-se.

El Iemen està en risc de ser atacat pels Estats Units.
Realment em fa pena que l'hagin agafada contra el país. Els EUA els bombardejaran! Em sap molt de greu, perquè de terrorisme n'hi ha pertot. Després tan sols queda la idea que al Iemen les dones van tapades fins al cap. I les monges a Mallorca? Idò també s'haurien de llevar els hàbits.

Llavors, no hi ha comunicació entre cultures?
Home, per la meva experiència, mai no ha coincidit que el clixé d'un país es correspongués amb la realitat, ni a l'Iran, ni a Algèria, ni a Síria, ni enlloc. Sempre m'he trobat a gust entre la seva gent.