Atemptat suïcida al Pakistan

L'explosió va tenir lloc a la part davantera de la desfilada, quan transitava per l'avinguda Jinnah de Karachi. La celebració religiosa commemorava l'Ashura, la festivitat més sagrada del calendari islàmic xiïta i que sol provocar la disputa entre aquesta confessió i els musulmans sunnites.

D'acord amb els mitjans pakistanesos, després de l'atac hi hagué desbandades, ja que homes armats van efectuar trets i diversos grups van incendiar desenes de vehicles i mig centenar d'establiments, a més d'apedregar la Policia.

Tant el president del Pakistan, Asif Ali Zardari, com el primer ministre, Yusuf Razá Guilani, van condemnar l'atac i van cridar la població a mantenir la calma durant la festivitat. Una portaveu de la província de Sindh assegurà que devers 100.000 policies i 5.000 agents d'un cos especial de les forces de seguretat es troben desplegats a l'urb meridional, per tal de prevenir incident i possibles esclats de violència. Tot i així, el nazim o màxima autoritat civil de Karachi, Mustafá Kamal, manifestà als mitjans que l'atac no anava dirigit "contra una confessió religiosa concreta, sinó contra tot el Pakistan".

Des de diumenge vespre tenen lloc llargues processons xiïtes a les principals ciutats, on s'han intensificat les mesures de seguretat davant del temor de més episodis de violència confessional.

De fet, el dos darrers dies ja hi havia hagut d'altres detonacions a Karachi -una d'elles contra xiïtes- que va deixar desenes de ferits. Diumenge, en la vigília de la festa de l'Ashura, almenys deu persones van perdre la vida i seixanta més van sofrir ferides en un atemptat suïcida a les proximitats d'una mesquita a la ciutat de Muzzafarabad, capital del Caixmir pakistanès, on normalment no n'hi ha. El Pakistan està format per una majoria musulmana sunnita i els xiïtes representen entre un 20 i un 30 per cent de la població.

A diversos punts del país s'han registrat amb relativa freqüència durant els darrers anys episodis de violència sectària, com puguin ser atemptats contra mesquites xiïtes. A més a més, també s'han produït, sobretot en el cinturó tribal fronterer amb l'Afganistan, combats entre milícies xiïtes i grups sunnites que tenen el suport dels talibans, que segueixen aquest corrent de l'Islam.