Milers de persones reclamaren la ruptura d'un pacte anacrònic. | GUILLAUME HORCAJUELO

TW
0

El 5 de juny de 1659, el Tractat dels Pirineus, signat per les monarquies espanyola i francesa, establia la partició del territori nord-català. Foren Antonio de Pimentel i el cardenal Mazzarino els encarregats d'estampar la seva signatura a París, el 5 de juny d'aquell any, sota l'aprovació reial, fent efectiu el decret. Tres-cents cinquanta anys després d'aquells fets, cinc mil manifestants marxaren pels carrers de Perpinyà per exigir-ne la derogació. La Comissió 350 anys va ser l'organitzadora de la mobilització i aconseguí juntar en la marxa la iniciativa de diversos col·lectius, entre els quals hi havia la Federació nord-catalana, els Maulets, el Casal Jaume I de Perpinyà i la Comisió Obrera Sindical, entre d'altres.

Des de Mallorca, Tomeu Martí, coordinador general de l'Obra Cultural, i quinze balears més foren presents a l'acte commemoratiu. En aquest context, la Comissió aprofità per denunciar l'intent sistemàtic de París per esborrar la història dels catalans del nord i de prohibir-los parlar la llengua i preservar-ne la cultura. Amb aquest acte final es va donar per tancada l'edició anual del Correllengua.