L'acord aprovat per Micheletti conté vuit punts, entre els quals hi ha la creació d'un Govern de reconciliació, rebuig a l'amnistia política, reconeixement a les eleccions presidencials del 29 de novembre, la creació d'una comissió de verificació, d'una comissió «de la veritat» i la «possible» tornada de Manuel Zelaya si la decideix el Congrés Nacional previ dictamen de la Cort Suprema de Justícia.
La resolució s'ha signat sota la forta pressió de la delegació nord-americana, encapçalada pel secretari d'Estat adjunt per a Amèrica Llatina dels Estats Units, Thomas Shannon, desplaçat a Hondures aquesta setmana per impulsar un acord entre les parts abans de la celebració dels comicis presidencials previstos per al 29 de novembre.
«Hem arribat a un pacte per posar fi a aquest dilema polític», ha anunciat la negociadora de Micheletti, Vilma Morales, qui ha destacat que la solució a la crisi política s'aconseguirà en respecte a la Constitució i les lleis hondurenyes.
Minuts abans de la subscripció de l'acord, Micheletti ha donat la seva autorització per a la signatura del document que posa fi a la crisi política instaurada al país després del cop militar del passat 28 de juny que va expulsar del poder Zelaya.
«He decidit donar suport a aquesta nova proposta per aconseguir el més ràpidament possible un acord final», ha dit Micheletti en declaracions des de la Casa de Govern, i ha invitat Zelaya a donar suport a aquest acord «i acompanyar-nos a firmar-lo (...), ja n'hi ha prou d'excuses, ja n'hi ha prou de retòrica que ens divideix, ja n'hi ha prou de jocs polítics», ha emfatitzat el president 'de facto'.
«El meu Govern ha decidit donar suport a una proposta que permet un vot al Congrés Nacional amb una prèvia opinió de la Cort Suprema de Justícia», abans de la celebració dels comicis de novembre, ha precisat el president 'de facto', que fins ara s'havia negat a cedir sobre la restitució de Zelaya, principal punt de desacord entre les parts, fet que havia provocat el punt mort en les negociacions.
«Ja no hi ha problema perquè hem decidit que si és procedent o no (la restitució) ho ha de decidir una institució competent del país; nosaltres dèiem la Cort, ells el Congrés; ara l'acceptem: bé, anem al Congrés», ha manifestat Arturo Corrales, membre de l'equip de Micheletti. «Tot i això, les institucions de l'Estat, inclosa la Cort, faran els seus informes previs al Congrés», ha precisat.
El president interí hondureny ha reiterat que «cap individu està per sobre del futur d'Hondures», i ha afegit que «no podem posar l'interès personal sobre el benestar col·lectiu d'aquesta gran nació», segons informen els mitjans locals.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.