Festa abans d'hora

Una parella es troba al llit mentre gaudeix del sexe a cops de maluc. Però el plaer acaba tot d'una que l'home, en menys d'un minut, ejacula prematurament. -Em sap greu...Contesta una veu resignada-No passa res, rei.
-És clar que passa. No som capaç de fer-te gaudir... Un diàleg imaginat, però tantes vegades real. I és que la ejaculació precoç afecta prop del 30% dels homes illencs. Una xifra prou elevada com per valorar la seva influència no tan sols en la vida sexual de l'afectat, sinó en tot el seu comportament social.

Així ho explica Mariano Roselló, director del centre d'Urologia, andrologia i sexologia a la clínica Rotger. Roselló, amb quaranta anys d'experiència en la sexualitat, destaca "les greus conseqüències" que comporta l'ejaculació sexual. "Crea angúnia personal i insatisfacció sexual", cosa que condueix al divorci de moltes parelles. O a la infidelitat, per poder gaudir veritablement del sexe (tot i que sigui fora del matrimoni).

"Quants divorcis hauré vist en els darrers 25 anys!", diu Roselló, "i fins i tot pot derivar en problemes de salut mental. Sí, hi ha hagut suïcidis per culpa d'aquesta disfunció sexual". L'històric patriarcalisme de la societat occidental condueix, a més a més, al fet que els homes s'avergonyessin parlant de la seva vida sexual. Perquè l'ejaculació precoç pot ser sinònim de bromes i rialles entre amics, per la qual cosa es pot generar un ambient en què el "valent home" s'amaga per vergonya.

L'home empegueït

Joan Mir Pizà, metge i sexòleg del centre Espai terapèutic de Palma, il·lustra: "A mi, fins i tot, algun pacient m'ha arribat a dir que s'estimaria més patir un càncer que no ejaculació". Un autèntic disbarat. "És que l'home du molt malament la seva sexualitat", continua. Ara bé, Mir Pizà també fa una senzilla recomanació: "Si parlàssim més en parella, obertament, sense tabús, no es necessitaria tant de biozepadina i els antidepressius". La comunicació, idò, és clau per desenvolupar la nostra sexualitat amb la parella sentimental.

De fet, cal tenir en compte que l'ejaculació sexual no és un trastorn exclusiu de l'home, sinó que també la pateix la dona (o un altre home) amb qui es colga. Ignacio Ramírez, metge de família a la Part Forana de Mallorca, assegura que és "un drama compartit". "Fins fa poc temps, gairebé no s'ha conversat sobre aquesta disfunció, tot i que limita excepcionalment les possibilitats de relacionar-se", continua Ramírez. Dit això, no cal oblidar que el tractament -farmacològic i terapèutic- ha millorat molt en els darrers anys. Segons Roselló, "fàrmacs com la paroxetina, fluoxetina i sertalina han estat positius".

I és que tenien efectes secundaris mínims, "alhora que allargaven el control de l'ejaculació uns 4 minuts més". El darrer producte que la indústria farmacèutica ha presentat es diu Priligy, basat en la dapoxetina. Presenta un avantatge substancial: no cal prendre'l cada dia (com si fos un tractament), sinó tan sols el dia que es preveu tenir contactes sexuals. Basta, a més a més, consumir-lo tres o quatre hores abans del sexe. Segons Joan Mir, ens trobam davant "la vedette de la festa".

Caigut en el primer minut

Un fàrmac que allarga el control de l'home sobre la seva ejaculació. I s'evita així arribar a l'orgasme amb una gran precocitat, com pugui ser durant el primer minut després de la penetració. O fins i tot abans!
I és que les tres característiques assumides per l'OMS per qualificar l'ejaculació precoç són el control de l'ejaculació, el temps que es tarda a arribar-hi i l'angúnia i l'estrès que produeix. Tanmateix, sí que hi ha un tractament per superar aquesta eclosió prematura, però l'afectat ha de cercar ajuda mèdica, superant així les vergonyes que la moral d'una societat conservadora ens ha imposat.