La revolució tàctil ha començat

El gruixut i canviant conjunt dels instruments que han sorgit arran de l'eclosió de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) és a punt de sumar un nou membre, que promet en poc temps inundar el mercat més popular. Parlam del conegut com Tablet PC, un enginy a mig camí entre l'ordinador portàtil comú i alguns dispositius de l'estil de les PDA o els lectors de llibres digitals, de mida també reduïda i que incorpora la principal opció de no necessitar ni teclat ni ratolí per interactuar-hi. Efectivament, aquest producte té una pantalla tàctil mitjançant la qual ofereix una major interactivitat a aquell que l'empra i és esperat com una de les fites més importants del sector per a la pròxima temporada.

Allò cert és que els intents de passar la versatilitat i les opcions d'una computadora a formats de dimensions consistents en un petit taulell, com aquest, no són gaire recents. Fins ara, diferents entrebancs han frenat l'adveniment als ulls del gran públic d'aquesta gamma d'aparells, però algunes de les evolucions més actuals han fet viable finalment que arribàs de manera massiva a les nostres vides. Molts experts de la matèria situen aquest moment, com a molt tard, en els primers mesos del 2010. Per això cal estar a l'aguait de què és allò que se'ns ofereix. La potència de la darrera generació de microprocessadors, més eficients i barats, permet combinar la connectivitat a internet amb altres aplicacions multimèdia. Així mateix, la proliferació d'articles de gran èxit, com l'iPhone, ha fet més comú l'hàbit d'emprar eines tàctils i, de fet, moltes persones ja ho prefereixen.

Grans marques

Precisament, de l'empresa propietària del darrer hit en telefonia mòbil és també una de les iniciatives més decidides a impulsar la introducció dels PC amb forma de taulell. Apple, sempre preocupada per mantenir-se a l'avantguarda, podria preparar el llançament de la seva tauleta per al pròxim gener. Fonts informades asseguren que el projecte és "el preferit" del conseller delegat de la marca, Steve Jobs. En aquest cas, podria esdevenir una versió ampliada de l'iPod Touch a un preu relativament privatiu que rondaria els 700 dòlars.

Ara bé, com veurem, no són els únics en aquesta aventura. El passat juny la francesa Archos llançà un petit Tablet PC amb programari Android de Google i ja està enllestida amb una versió de Windows 7. La seva és una de les petites joies que de tant en tant apareixen en aquest camp, segons experts. Tanmateix, també sonen campanes dins la macrocorporació fundada per Bill Gates, Microsoft, pel que fa a la preparació d'un producte d'aquestes característiques. Concretament, el mes passat circularen per internet algunes imatges del prototip de la casa, de 7 polzades i anomenat Courier.

Això no obstant, algunes veus són crítiques amb aquests nous ginys i dubten que els consumidors en facin un ús massiu. Certament, el seu preu no diferirà gaire del dels netbooks o portàtils de baix cost. A més, ara per ara, el món de la telefonia mòbil ha promocionat les seves prestacions de manera important i es pot assegurar que qui disposa d'un telèfon modern disposa pràcticament d'un ordinador en versió reduïda. Per tant, caldrà veure si el caire tàctil acaba essent definitori i impulsa aquesta tecnologia cap a l'èxit.

Nova addicció d'una nova era

En les primeres passes del que s'anomena "societat del coneixement" també hi ha moviments reactius que intenten demonitzar la nova situació. Sobta trobar nombroses referències que mostren a la llum pública casos que preconitzen que els canvis operats a les nostres vides per les TIC són negatius. La pèrdua de contacte amb la realitat física, el conseqüent aïllament social i un caramull de perills que fins ara no existien -ciberassetjament, variades formes de frau, etc.- són catapultats de vegades a la categoria de norma, quan manifestament i almenys en relació amb el nostre context, afecten un percentatge més aviat minso de persones.

Des de les nostres contrades, ara per ara, podem assistir amb una certa tranquil·litat a aquest nou escenari. Els que toquen de més a prop el problema són segurament els professionals de l'educació (psicopedagogs, educadors, orientadors...), ja que sí és cert que els nins i els joves estan de ple en contacte amb aquesta nova realitat. El posicionament majoritari és el de prevenir els mals usos que poden conduir a situacions de risc. Ara bé, en l'actualitat, en aquesta part del món es pot afirmar que l'addicció a internet o als videojocs, com una de les problemàtiques senyeres, no és generalitzada o majoritària. En canvi, el cas és diferent en altres indrets, molt particularment si ho focalitzam en àmbits com els aglosaxons i els del sud-est asiàtic com a paradigmes.

Estats Units

Fa pocs dies s'ha conegut la notícia de la posada en marxa de la primera clínica de desintoxicació específicament preparada per tractar allò que es podria denominar "addicció digital". Situada a Washington, Heavensfield és una de les primeres d'aquest ram i ofereix un tractament de 45 dies de durada que promet "una rehabilitació en la natura, una reintegració en un estil de vida familiar i un tractament individualitzat". Tot, per descomptat, sense poder tocar cap ordinador. Els representants de la clínica són taxatius: "L'ús d'internet i de l'oci digital és altament addictiu. Es vol viure sensacions d'eufòria una vegada i una altra i també es desenvolupa tolerància".

Xina

El gegant asiàtic concentra en l'actualitat el major nombre d'internautes del món. Segons alguns estudis governamentals, devers un 17 per cent dels joves manifesten un cert grau d'addicció tecnològica. Per fer-hi front ha estat aprovada en les darreres setmanes una norma que limita a un màxim de tres les hores diàries que es poden dedicar a jugar en línia.

Corea del Sud

Alguns fets tràgics relacionats amb ambients tecnològics han causat commoció en un dels exemples més clars de cultures admirades per la tecnologia. En els darrers mesos s'han produït deu morts a cibercafès i, fins i tot, un assassinat relacionat amb un videojoc. Aquest escenari ha provocat que internet sigui considerada pels mandataris com un dels factors cabdals que afecten la salut dels ciutadans.

Japó

Un fenomen autòcton i de moment només generalitzat al país nipó és el dels hikikomori. Podria ser considerada una subcultura urbana, dins les pintoresques maneres de viure japoneses. Emmarca joves que s'aïllen físicament del món, eludeixen les relacions personals i passen les hores tancats a l'habitació, enganxats a la televisió i a l'ordinador, en una mena de realitat paral·lela. Alguns casos han demostrat vincles amb desordres psiquiàtrics.

Una dècada de MSN

Trobarem pocs usuaris de tecnologia que no s'hagin fet mai algun perfil en la comunitat virtual més àmplia del nostre entorn. Amb més de 17 milions d'individus registrats a l'Estat, Windows Live Messenger ha esdevingut una eina molt recurrent a l'hora de renovar els vincles interpersonals amb una comunicació senzilla i ràpida. A més, ja han passat deu anys des que entrà en funcionament. Avui són més de 323 milions de persones arreu del món les que hi mantenen perfils operatius i aquest llarg camí ha servit als amos de l'espai per fer balanç de l'experiència.

Microsoft Advertising repassà recentment la història dels deu anys de MSN, des dels inicis l'any 1999 com a servei de missatgeria en línia. La seva arribada fou revolucionària i tot d'una tingué nombrosos seguidors gràcies a la possibilitat de mantenir conversacions immediates amb els contactes elegits prèviament. Un any després que fos llançat, disposava de 17 milions d'usuaris als Estats Units i al Canadà i ja es podien intercanviar arxius i mantenir comunicacions de llarga distància. Ja el març del 2001 es podien col·locar els diferents contactes en grups i ja era enllestit el suport de veu.

Aparador immillorable

Tenint en compte el fet que cada dia són 140 els milions de persones arreu del món que s'hi connecten, Microsoft hi incorporà un espai destacat per tal de promocionar els seus anunciants. Aquest ha anat canviant en les nombroses actualitzacions: des d'un simple baner a fórmules més complexes que inclouen elements multimèdia.
Segons la corporació propietària, "Messenger és un aparador excepcional per a les marques" i de cada vegada els seus formats són més variats i atractius. Sigui com sigui, allò cert és que quan ningú no sabia encara ben bé què designaven termes com ara "xarxes socials" fa devers deu anys el Messenger ja hi era. Va ser un dels primers que potenciaren l'intercanvi i les vivències virtuals i s'ha guanyat el lloc com una de les majors fites de la incidència d'internet en la quotidianitat.

323
milions d'usuaris Cada dia el fòrum virtual més popular recull més de 140 milions de connexions i s'hi envien 8,6 milers de milions de missatges. Si es tramitàs una carta per cadascuna de les 1,6 mils de milions de sessions diàries que s'hi obren i s'amuntegassin les pàgines, la pila arribaria a la Lluna!