La volàtil autoritat del professor

Una de les majors novetats que han pogut viure les nostres aules durant aquestes darreres dècades ha estat el progressiu canvi de rol del professorat. Així les coses, la figura del mestre ha passat de ser considerada com a inqüestionable a estar immersa enmig d'un constant debat social. Enrere han quedat aquelles escenes en les quals els mestres marcaven les passes dels més joves a base de disciplina que, en algunes ocasions, acabava derivant a càstigs físics prou normalitzats entre el col·lectiu.

Evidentment, el compendi de mutacions que ha viscut la nostra societat aquests darrers anys s'han projectat en una educació menys autoritària i més democràtica, en la qual el mestre ha deixat de ser aquella figura "superior" a la qual ningú no podia posar en entredit, i tot per convertir-se en un personatge més accessible per als alumnes. Tant és així, que comencen a ser bastant nombroses les veus que opinen que amb aquest nou model s'ha desprotegit al col·lectiu de mestres i professors, fins al punt que aquests han perdut tota casta de respecte i autoritat per part dels seus alumnes i també per part dels pares i mares.

La proposta d'Aguirre

Precisament, partint d'aquests arguments, durant les darreres setmanes el Govern de la Comunitat de Madrid ha presentat la darrera mesura encaminada a recuperar l'antic estatus dels docents. Es tracta de recuperar les antigues tarimes sobre les quals els mestres d'un temps recolzaven les seves taules i cadires. Aquesta mesura, segurament formarà part de la futura llei d'autoritat del professorat que com ha donat a conèixer la Conselleria d'Educació serà presentada a final d'enguany.

Segons la presidenta d'aquesta comunitat, Esperanza Aguirre, es tracta d'una proposta encaminada a què els educadors puguin tenir una millor visió de l'aula i així poder controlar millor les evolucions que fan els seus alumnes durant l'hora de classe. Aguirre, anuncià que es tracta d'una iniciativa ferma, gràcies a la qual s'instal·laran aquestes plataformes a la totalitat dels centres públics que hi ha a aquesta autonomia espanyola. Des de l'Executiu madrileny, es justificà la mesura dient que "s'intenta evitar que la major part dels mestres i professors hagin de perdre la tercera part del temps que normalment dura una classe per dir als alumnes que callin, ja que en molts casos els docents ni tan sols poden veure alguns dels seus alumnes".

Una nova escola?

La proposta feta des de l'Administració amb seu a la capital ha rebut un cert suport per part de la monarquia espanyola, a través del discurs pronunciat pel rei Joan Carles durant l'acte d'inauguració del curs escolar 2009-2010. En ell, el monarca demandà amb urgència un procés de "reforçament i de prestigi" de la tasca dels milers de mestres i professors que treballen a l'Estat. En qualsevol cas, la iniciativa d'Aguirre s'emmarca dins un concepte d'educació que es compartit arreu d'Europa per alguns sectors socials.

De ‘vostè'

En aquest sentit, mesures com ara recuperar l'ús dels uniformes tradicionals, el tracte de "vostè" quan un es dirigeix al mestre i el fet d'aixecar-se cada vegada que un professor fa l'acte de presència dins l'aula són algunes de les propostes que defensa aquest corrent. Líders com ara el president francès Sarkozy han reiterat el seu desig de recuperar algunes d'aquestes pràctiques a les escoles del seu país. En la seva anàlisi, Aguirre anà més enfora quan afirmà que "aquesta nova idea d'educació pretén rompre amb l'esperit del 68 que, segons el meu punt de vista, representà la permissivitat mal entesa".

Tot i això, per ventura la mesura que més ha aparegut als mitjans de comunicació en aquests darrers dies ha estat la decisió de voler atorgar la qualificació d'autoritat pública als professors que duen a terme la tasca docent a la Comunitat de Madrid. Com és de suposar, si es posàs en marxa aquesta proposta, els mestres estarien a l'altura de molts altres col·lectius que treballen en el sector públic com puguin ser els cossos de seguretat.

Els professors de les Illes

Davant aquesta nova escena que es plateja des de Madrid la qual ja ha tingut un cert ressò en altres comunitats autònomes governades pel PP-, neix el dubte de si aquestes iniciatives tendran o no una projecció real a altres regions de l'Estat, com ara la nostra. En el cas de les Illes Balears, el nou Conseller d'Educació, Bartomeu Llinàs, ja ha manifestat les seves discrepàncies amb algunes de les disposicions del Projecte de Llei de Protecció del Professorat que prepara l'Executiu de la capital espanyola. En qualsevol cas, què en pensen els més afectats? Quina opinió els mereix als nostres mestres la hipotètica situació plantejada a Madrid? Biel Caldentey, secretari del sindicat STEI-i, afirma que "es tracta d'un paquet de solucions totalment oportunistes, de fet, no té gaire sentit intentar reproduir sistemes que han format part del passat per solucionar problemàtiques del futur". Segons el responsable d'aquesta agrupació, amb aquestes mesures no es fa més que recuperar antigues receptes pròpies del "conservadurisme europeu més ranci".

Davant la conjuntura, Caldetey pensa que "des de les Administracions s'hauria de posar en marxa una campanya encaminada a assolir un major grau de reconeixement a la tasca docent per part de les famílies i, en definitiva, per part de tot l'entramat social". En aquest sentit, des de l'STEI-i, també s'és partidari que els centres elaborin o revisin els anomenats plans de convivència i que, en tot cas, les noves normes de joc al centre tenguin l'opinió i el consens dels alumnes qui estan implicats directament en la seva posada en marxa. Finalment, també es demanda de d'aquest sindicat l'existència d'una sèrie de mecanismes que estiguin dotats d'una certa agilitat per tal que el procés falta-càstig no es demori gaire i sigui com més just millor. Sigui com sigui, allò que resulta evident és la necessitat d'engegar un catàleg de mesures que tenguin la virtut d'aconseguir una major valoració i reconeixement de la feina diària de mestres i docents. Segurament, es tracta d'un problema que no només té la seva solució dins les aules, sinó que requereix de mesures que impliquin l'esforç de tots. El debat es obert.