Imatges en blanc i negre

No em negaran que la potència que pot arribar a tenir una imatge és ben capaç de vèncer la subtilesa de qualsevol oratòria. De fet, estudiar la història a través de les imatges i les formes és una tècnica prou estesa a l'actualitat; podem trobar des d'arqueòlegs revisant fòssils talaiòtics fins a sociòlegs atenent les tendències marcades pels gurus del màrqueting modern. Tant se val! Contemplar la Guerra Civil a partir dels ulls de l'estètica propagandística de l'època no ha fet més que sumar precisió a la memòria dels fets. "!No pasarán!". Amb aquesta frase -escrita amb lletres gotejants, del color de la sang- titularen els republicans molts d'aquells cartells destinats al reclutament de jovenetes afins a la causa, disposades a fumigar qualsevol partícula de feixisme que trobassin al seu voltant. Aquest fou l'enèsim efecte col·lateral de l'aprovació de la Constitució, que, teòricament, posaria a la mateixa alçada uns i els altres durant la República.

La bellesa d'aquelles senyoretes uniformades que, amb el fusell carregat, donaren vida a centenars de cartells escampats arreu del país contrastava de ple amb el silenci de milions de mares i filles del feixisme. Emperò, la perversió també es pot dibuixar. La Guerra Civil no només arrossegà la dignitat de les dones del franquisme. De fet, molts dels fruits que anys enrere havien recollit les seccions feministes de la República s'evaporaren en qüestió de mesos. A mesura que madurà el conflicte, la inèrcia relegà aquelles milicianes a tasques auxiliars, allunyant-les d'una igualtat, per ventura, malentesa. Desgraciadament, aquells mesos només foren el preludi de quatre dècades que, fins ara, només han pogut ser retratades en blanc i negre.