Il Cavaliere, intocable?

Immunitat. Això és el que pretenia Berlusconi: mantenir la immunitat judicial emparada en la coneguda com a llei Alfano (o Fang Alfano, segons els adversaris polítics), aprovada al cap de sis mesos de la seva arribada al poder.

Tanmateix, finalment, les coses li han sortit tortes al primer ministre. Després de dos dies de debat i discussió, dimecres el Tribunal Constitucional italià declarava il·legítima, perquè viola la Carta Magna, la norma ad hoc aprovada per l'Executiu d'Il Cavaliere, concretament per l'actual ministre de Justícia, Angelino Alfano, la qual concedia immunitat jurídica plena als quatre principals alts càrrecs de l'Estat, inclòs, per suposat, ell, Berlusconi.

D'aquesta manera, en teoria s'haurà d'asseure a la banqueta. I ho farà, d'una banda, per haver subornat el misser britànic David Mills (amb 600.000 dòlars) perquè prestàs un fals testimoni a favor seu en dos procesos judicials que tenia pendents per corrupció, i de l'altra, per diversos delictes financers relacionats amb la compravenda dels drets televisius de Mediaset (entre altres coses, Berlusconi té la seva pròpia cadena de televisió).

Amb tot, són moltes les veus que diuen que els esquelets comencen a sortir-li dels armaris, al primer ministre. I és que el premier italià té altres vocacions a banda de la política (i dels affaires) i el món dels negocis, sens dubte, n'és una.

L'imperi Berlusconi

Membre destacat de la "lògia" empresarial (els rumors sobre la seva pertinença a l'hermandat maçònica P-2 han omplit pàgines i pàgines de la premsa local i internacional), Berlusconi recull a les seves mans un enorme i fructífer imperi. Controla l''editorial Mondadori i l'influient diari Corriere della Sera, la ja esmentada cadena Mediaset (amb la qual trencà el monopoli de la Rai, de caràcter estatal), l'empresa publicitària Endemol i, fins i tot, un equip de futbol, el Milan.

Aquesta meteòrica carrera la començava el llunyà 1963, quan construí un complex residencial a Milà previst per allotjar quatre mil persones sota la firma d'una constructora, Edilnord. Llavors, Il Cavaliere ja tenia vincles amb Vittorio Mangano, cap mafiós de Palerm, a través del banc Rasini, caracteritzat pel fet de realitzar múltiples "rentades" de doblers i on just treballava el pare del jove Berlusconi.

El 1968, el primer ministre contruïa el "Milà 2", una altra urbanització amb més de 700.000 metres quadrats d'edificis. Els doblers fluïren, un cop més, d'ocults interessos, aquesta vegada del Banc Suís italià i per compte de Giuseppe Pella, membre de l'ala d'ultradreta de la democràcia cristiana. L'esmentada entitat bancària és controlat per Tito Tettamanti, membre de l'Opus Dei.

Aquests i altres exemples il·lustren el perfil de qui dirigeix un dels països amb més pes de la Unió Europea. El perquè d'aquesta involució és una resposta difícil. La societat italiana semblava cansada de les confuses i poc efectives polítiques de l'esquerra institucional i el populisme d'Il Cavaliere arrelà amb força.

La figura de Berlusconi emula els obscurs temps de l'era Andreotti i dóna pas a les aspiracions dels ultradretans i nostàlgics del feixisme mussolinià. Fins on arribarà? Esperem que en qualque moment la societat digui prou i els carrers s'omplin de nou amb els acords d'aquell Avanti o Popolo a la riscossa... (que avanci el poble cap a la revolta).