Em referesc a aplicar un conjunt de tècniques psicopedagògiques per solucionar problemes escolars i socials. Crec que tot són bones intencions, però el desànim o la desorientació, per manca de recursos, pot fer que tot se'n vagi en orris. Quan se separa un jove de la societat perquè ha delinquit i se l'interna en un reformatori (o centre socioeducatiu, eufemisme), s'espera que se'l retorni reformat, canviat, reeducat, i la majoria de vegades no és així. N'hi ha que diuen que aquests centres són escoles de delinqüència, ja que uns aprenen dels altres noves tècniques delictives. Hi ha experiències, principalment amb joves provinents de famílies de casa bona que poden pagar centres o col·legis privats, a vegades, a l'estranger. És convenient que siguin pocs, és necessari que hi hagi més especialistes que interns, per tant, són molt cars. I a vegades el centre posa més jovenells d'allò que seria necessari per guanyar més diners. De tant en tant, es troben centres d'aquests en els quals s'han maltractat les persones que s'havien de reeducar, i d'aquesta manera, el fracàs és segur.
Els reformatoris públics segurament tenen manca de professionals i dificultats per poder dur a terme la tasca de reeducar i aconseguir que aquests joves delinqüents puguin tornar a conviure en societat, però segur que si existeix una família que ajuda i un centre amb una bona planificació, es poden obtenir èxits. La meva única desagradable experiència en aquest camp és haver tengut un infant a l'escola (a final de la dècada dels 80), que als 9 anys ja li vaig haver de llevar un ganivet (encara el guard), de jovenet va delinquir i el varen ingressar en un reformatori i d'adult va acabar a la presó. Segur que reeducar és difícil, però amb els mitjans adequats es pot aconseguir.
Reeducar és molt difícil però no impossible
07/10/09 0:00
També a Ara
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
D'acord.
Pep tenir il·lusió és transmetre coneixements sense tenir por de res, emetre seguretat als infants que més ens necessiten, que bé que viuen aquells que donant ordre des de lluny i imposant deures de mala manera per pàgines, es creuen que els infants milloraran, i només aniran bé els que a casa seva tenen un futur perquè tenen una família acollidora i que els dóna pau, amor i felicitat. La vida és una responsabilitat, i la feina n'és una altra, i quant donam la culpabilitat a la societat de la mala educació dels infants, no consider que sigui adequada forma de llevar-se els malsdecaps, la feina és feina, i la mala feina és nota sempre pels quatre cantons. Un infant ens crida l'atenció, aturam, el miram, l'abraçam si cal, no importa si no fa els deures, no serà competent social i això és més preocupant que qualsevol altre assignatura pendent. Es hora de fer una pausa, aturar, pensar, reflexionar sobre nosaltres mateixos i millorar el que creim que no feim bé, els infants progressaran amb el nostre estat d'ànim, endavant, un somriure i felicitat, és el regal per tothom més barat i que no costa res, i ara amb la crisi es tracta de fer un bon pensament.
Com és pot tenir il··lusió Xisca m'ho expliques? jo estic cagat amb tants mals educats
Qui estima el que fa, és estimat i qui fa feina de bon gust, se li retorna la feina amb la mateixa conseqüència.
El que no s'ha de perdre és la por a fer la bona feina, a pensar que el que feim ho podem fer sempre molt millor, i mai no decaure, la desil·lusió i el desànim, s'instal·len també en els infants agressius i violents, i d'allà no es surt. Estic en una escola on un infant de 5 anys va robar unes claus a la professora, però vosaltres creis que ho va robar pel fet de robar? o pel fet de què necessita cridar l'atenció perquè tothom el desprecia? ja vos dic sempre cauen els mateixos, els que estan enmarcats com a dolents de l'escola, mai surten d'aquest etiquetatge, etiquetar a un infant és el pitjor que es pot fer. Provau aquesta metodologia, quant un infant vos crida l'atenció, donau-li atenció, si els altres que estan més necessitats la tenen coberta, vos poden donar una maneta, només fa falta tenir intel·ligència emocional i empàtica, i molta paciència, cosa que veig que manca per tots els costats. Enlloc de contemplar tantes assignatures, donar-los tants deures, donau-los més atenció, funciona, després quant els teniu adobats, fan el que vulgueu, finalment només són infants que us volen estimar però no saben com, i la seva manera de fer-ho és fent petits actes de rebel·lió a la granja escolar.Anims.
Títols com els nins neixen motivats i reeducar és difícil però no impossible, són encoratjadors, reals i motivadors. Encoratjadors i motivadors perquè transmeten una esperança pels professionals de l'educació i, són reals, perquè és el que et pots trobar a la vida, les coses mai no són tan catastròfiques ni tan positives. Estic totalment d'acord que la reeducació és possible, tot aquest professorat que, a principi de curs, ja tenen nins suspesos s'ho ha de fer mirar...Tothom mereix una oportunitat... Gràcies per aquests punts de vista. Ajuden molt. Salutacions.