“Larsson no cuinava, però sí que planxava. Era feminista convençut”

El periodista i escriptor Kurd Baksi, amic íntim i mecenes del finat Stieg Larsson, ha visitat Mallorca aquest cap de setmna amb motiu de les Converses literàries de Formentar.

Com era Stieg Larsson?
Era tímid, idealista, molt detallista i vivia al seu món. Com diu una dita kurda, era un estel sense veïns. La seva família era molt pobra, no tenien dutxa a casa i per això el seu protagonista, Lisbeth Salander, representa la classe sense drets. Era molt difícil ser el seu amic, perquè era incondicional i demanava el mateix de tu, i això en la vida pública no és fàcil.

S'inspirà en ningú per crear el personatge de Salander?
Sí, en dues al·lotes de la redacció d'Expo, la revista que dirigíem, que vestien com ella. Quant als dots de hacker, els agafà d'un altre al·lot de la redacció que aconseguia entrar fins i tot al Pentàgon.

Era un feminista?
Un feminista que no cuinava, però li agradava planxar. Tenia un interès especial per la violència contra la dona: coneixia tots els assassinats de dones a Suècia des de 1920.

Què opinau de la polèmica dels drets de Larsson entre la seva companya i el seu pare?
Jo som un feminista i, en un conflicte entre una dona que pesa seixanta quilos i dos homes amb bigoti, sempre m'estim més ajudar la dona. Em dol molt aquesta història de l'herència. El pare d'Stieg és com el meu papà i ella és com una germana més gran.

Aquest fragment del quart tom de Millenium, s'acabarà?
Acabar el seu llibre no és fàcil. Però si algú pot continuar un quadre de Salvador Dalí que no està enllestit, també pot acabar el llibre d'Stieg Larsson.