Fantasies tangibles

Qui cregui que el personatge d'una novel·la mor quan s'acaba el llibre, tal volta no entén gaire de literatura; o qui pensi que una pintura es limita als caires del marc que la sustenta, per ventura no sap apreciar-la com cal. I és que la literatura, el cinema, la moda o la pintura, sempre han estat bons termòmetres, sabedors de l'statu quo i de les tendències de l'esfera social. Així, per entendre el rol femení en el transcurs dels temps, convé fixar-se en l'òptica que històricament han emès pinzells, plomes i objectius fotogràfics. Figures de la mitologia grega com Lilit traçaren un ésser inferior i farcit d'odiosos tics; d'altres, com les figures marianes de l'edat mitjana, despullaren una dona pura i servicial. La difusió de cada arquetip no és arbitrària: cada personatge obeeix a un context i està carregat d'una subtil voluntat pedagògica.

Els estereotips de dona hodierns desprenen una confusió interessant. Darrerament, sembla imposar-se una generació de personatges femenins dotats de conductes tradicionalment masculines. Antiheroïnes, dones descarades que rompen amb les regles imposades fent ús de la violència, l'egoisme o la venjança per assumir les seves fites. Una nova dona ha entrat als nostres cinemes, a les nostres biblioteques, ¿a les nostres vides? Però, curiosament, la major part d'aquests personatges continuen fidels als mèrits de l'estètica i de la bellesa, a aquella visió arcaica de la vida que tendeix a valorar la dona com a element al servei del plaer masculí. I amb aquesta dicotomia -que els engronsa entre el passat i el futur-, avancen molts dels personatges que cultiven les nostres novel·les o els nostres films. Com si la vida no fos fantàstica!