Malgrat que alguns s'entestin a negar-ho, cada dia que passa són més els experts que asseguren que el canvi climàtic és un fenomen ben real i, a més, és fora de control. Des de les institucions, es bombardeja la ciutadania amb missatges sobre la necessitat de reduir el consum de combustibles, de racionalitzar l'ús del transport privat, com la principal alternativa per reduir les emissions de CO2. Així i tot, els més catastrofistes -tal vegada els més realistes, també- apunten que això no serà suficient i que el canvi ha de ser, almenys, tan contundent com ho és el problema. Proposen, així, capgirar el sistema productiu per assolir l'objectiu de frenar el canvi climàtic. Decreixement és el nom que rep aquesta proposta. Si el problema és de política econòmica, la solució també ho ha de ser, apunten.
Des del món científic, en canvi, s'han proposat també mesures per combatre els efectes del canvi climàtic, sense que això hagi de suposar necessàriament cap canvi important en el model de desenvolupament seguit en l'època contemporània. Així s'ha apuntant la necessitat de dur a terme diferents intervencions quirúrgiques -prenent el vocabulari mèdic- per rebaixar la temperatura de la pacient i extirpar l'excés de C02 que pateix la Terra. La cirurgia planetària, que en realitat rep el nom de geoenginyeria, proposa diferents mesures a gran escala per fer front al canvi climàtic que ens amenaça. Des de sembrar grans extensions de ferro al fons dels oceans per a capturar el C02 fins a difondre aerosols sulfúrics a l'atmosfera perquè reflecteixin l'excés de radiació solar.
Malgrat això, sembla que cap d'aquestes intervencions d'urgència no podrien evitar que la temperatura mitjana augmenti fins a 4 graus centígrads d'aquí al 2050, tal com apuntà la revista Nature a final d'abril en una edició que recollia diferents estudis no gaire esperançadors. De fet, aquestes mesures han rebut crítiques del moviment ecologista internacional, que han considerat la geoenginyeria com una coartada per evitar emprendre accions radicals amb vista a la sostenibilitat. En aquest sentit, des de la Royal Society, de la Gran Bretanya, l'estudi Geoengineering the climate: science, governance and uncertainty deixa clar que, si no es prenen més seriosament els esforços futurs per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i no s'actua de manera ràpida, serà necessari recórrer a les tècniques de geoenginyeria per mitigar els efectes del canvi climàtic.
L'alternativa de l'abocador
Una de les intervencions que ha pres més força en els darrers temps és la conversió de les ingents quantitat de deixalles que produïm en combustible. Des del punt de vista dels seus defensors, aquesta mesura podria reduir de manera notable els efectes del canvi climàtic i, a la vegada, convertir-se en una resposta a la creixent crisi energètica. Una nova investigació publicada a Global Change Biology: Bioenergia revela que la substitució de la benzina per biocombustibles elaborats a partir de residus processats podria reduir les emissions en fins a un 80 per cent.
Fins al moment, els biocombustibles -com l'etanol o el biodièsel- produïts a partir de cultius com la canya de sucre, el blat de moro i oleaginoses han resultat ser una alternativa més que polèmica. La seva implantació ha comportat, especialment en països en vies de desenvolupament, la substitució d'enormes superfícies d'ecosistemes naturals, com boscs i praderes, per camps de cultiu de les matèries primeres per elaborar els substituts de la benzina. Més problemàtic encara ha estat la substitució de camps de cultius tradicionals pels nous jaciments del petroli verd, com s'ha convingut a anomenar aquests productes, amb la conseqüent crisi alimentària.
Davant aquesta situació, els combustibles de segona generació, com l'etanol elaborat a partir de cel·lulosa procedent de residus urbans tractats, semblen una alternativa que prendrà força en un futur no gaire llunyà. Així, l'estudi conclogué que, a partir dels residus d'abocador de tot el món, podrien generar-se gairebé 83.000 mil milions de litres d'etanol de cel·lulosa. Amb la substitució de la gasolina actual pel biocombustible resultant, les emissions mundials de carboni podrien reduir-se en xifres que oscil·len entre el 29,2% i el 86,1% per cada unitat d'energia produïda.
La solució marina
Una altra de les solucions apuntades és convertir el problema en la mateixa solució. Així, la conversió del C02 -un dels gasos d'efecte hivernacle- com a font d'energia neta podria esdevenir també una solució, no només per a l'escalfament del planeta, sinó també a la falta de recursos, segons apuntà Craig Venter, president del J. Craig Venter Institute i un dels responsables del Projecte Genoma Humà. Venter, que participà aquest mes de setembre en el 14è Congrés europeu de biotecnologia a Barcelona treballa en l'estudi de les algues com a font d'energia. La idea és que les algues poden convertir el CO2 en materials que es podrien utilitzar en les refineries per produir gas. De moment, s'ha aconseguit dur a terme aquest procés en l'àmbit del laboratori. El gran repte és fer-ho ara a gran escala, amb l'horitzó posat a convertir el C02 en el substitut del petroli. El gran perill de les alternatives de la geoenginyeria, però, roman en el fet que es pugui arribar a difondre entre la ciutadania una falsa sensació que la comunitat científica internacional té ja en les seves mans solucions al greu problema del canvi climàtic i que, en conseqüència, es relaxin els canvis d'hàbits cap a la sostenibilitat.
Etanol, el nou or líquid
L'etanol o alcohol etílic podria sortir de la cuina i acaparar la quota de biocombustibles en dues dècades. Almenys així ho assegura Steen Riisgard, president de Novozymes, una de les principals empreses del món en bioinnovació. De fet, el producte estrella del gegant empresarial no és altre que l'etanol produït a partir de cel·lulosa. "La cel·lulosa és el polímer més abundant de la Terra. El 2030 l'etanol acapararà el 30% de la quota de biocombustibles", avançà Riisgaard durant la seva participació en el Congrés Europeu de Biotecnologia, que la setmana passada tingué lloc a Barcelona.
Fins fa ben poc, el principal ús de l'etanol es reduïa al món culinari, per la seva presència en les begudes alcohòliques. Amb el temps, l'etanol s'ha passat a utilitzar en molts sectors industrials i en el farmacèutic com a principi actiu o excipient d'algus medicaments i cosmètic. Es tracta d'un bon dissolvent i pot emprar-se com a anticongelant i també com a desinfectant. Ara, però, sembla clar que el seu futur es troba en el camp dels biocombustibles. De fet, a Brasil -un dels principals països productors- ja s'afegeix a la benzina amb l'objectiu de reduir la importació de petroli, la qual cosa ha donat lloc a l'anomenada alconafta.
"Els biocombustibles són la clau per reduir la dependència del petroli i disminuir les emissions de CO2", manté el president de Novozymes. Per aquest motiu, mentre l'Asian Bank of Development anuncia que en els pròxims 25 anys es triplicaran les emissions de CO2 a causa del desenvolupament dels transports a l'Àsia, països com els Estats Units i el Brasil han donat suport i impulsat recentment la producció d'etanol a base de cel·lulosa
Líquid, incolor, volàtil, inflamable i soluble a l'aigua, l'etanol és un compost format per molècules de carboni, d'hidrogen i hidroxil. S'extreu de la sacarosa present a la canya de sucre o la melassa, els midons de cereals i tubercles com el blat de moro, el blat o la patata. També es troba a la cel·lulosa de la fusta i de residus agrícoles.
Fins ara el mètode més habitual per obtenir etanol ha estat a partir de la canya de sucre o del blat de moro. Però "la segona generació de bioetanol prové de la biomassa cel·lulòsica, com fulles i tiges de plantes o estelles de fusta i serradures", assenyala Novozymes. Per això és necessari que diversos microorganismes treballin per convertir la fibra de les plantes en midons que altres bacteris poden fermentar i donar lloc a l'etanol. Tot i que d'entrada aquest procediment és més car, Novozymes "proporciona l'enzim clau en la producció d'etanol a base de cel·lulosa. El preu d'aquests enzims està disminuint, de manera que d'aquí a uns anys els costos seran com els de l'etanol del blat de moro", assegura Steen Riisgaard. "I quan la Xina s'hi sumi, els costos encara baixaran més".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.