Acariciar les emocions

Dimecres passat, en la contraportada d'aquest diari, poguérem llegir un article del psiquiatre Victorí Planells en què parlava de l'hipnotisme científic amb el qual molts professionals de la salut encaren el seu dia a dia. "Les persones som úniques i individuals, i les malalties abasten tots els nostres àmbits: el físic, l'emocional, el familiar, el social i l'espiritual", deia Planells. En efecte, el suport psicològic i afectiu és una de les mancances més invisibles que deambulen entre la pols dels nostres carrers. Hem dissenyat una xarxa sociosanitària valorada en funció de la lluentor dels hospitals, de l'avantguarda de la maquinària o de la popularitat d'alguns dels avanços farmacològics obtinguts. Acariciar la dimensió emocional o psicològica dels malalts continua sent la principal carència d'un sistema que, per exemple, continua vetant l'entrada normalitzada dels psicòlegs i psiquiatres a moltes plantes d'oncologia d'aquests hospitals.

El mateix succeeix amb els anomenats malalts socials. Transeünts, drogoaddictes o grups de dones maltractades persisteixen en el seu silenciós viacrucis cap a l'abisme i estan mancats, tots ells, de la dignitat que els donaria una xarxa de suport emocional. Tot i existir gabinets públics de psicòlegs i altres professionals, la realitat mostra que l'anèmia de recursos que els envolta emmagreix la seva raó de ser. Iniciatives com el Servei d'Atenció Immediata per a persones maltractades activat per l'Institut Balear de la Dona són essencials per esmorteir la caiguda d'aquests col·lectius, que necessiten qualque cosa més que innovadores polseres amb GPS o cridaneres campanyes publicitàries per poder recuperar la salut que sempre regala una bona rialla.