El malson de Chandos

Un text publicat l'any 1902, conegut com La carta de Chandos, inquietà els ambients intel·lectuals de la Viena d'aquell inici de segle. Un malson s'instal·lava en la imaginació del jove Chandos: la pèrdua momentània de la memòria. I així, en mirar-se a l'espill, no es trobava amb res més que el desconeixement de la seva pròpia imatge. "Sobtadament, tot li resultava estrany, com ecos solipsistes i corromputs", que diria un professor de Literatura de la Univeristat Autònoma de Barcelona, David Vidal. Però no és la literatura la que avui centra aquestes línies, sinó la dura realitat de qui preferiria no reconèixer-se al mirall: les dones que han estat maltractades i que, per un segon, voldrien treure de la memòria tot allò que els va fer mal.

Aquestes dones ja no són tan fràgils com per ventura ho van ser en altres èpoques. Avui dia, la societat s'ha agafat la lluita contra la xacra masclista com una tasca cabdal. L'Institut Balear de la Dona (IBD), lluny de mantenir-se aliè a aquesta tragèdia, impulsa des de fa anys programes d'ajuda a les víctimes. Des del mes de novembre de 2008, per exemple, ha posat en marxa un nou servei anomenat "Atenció social i acompanyament 24 hores" a les dones que pateixen violència de gènere. És un nom bastant llarg però amb una única motivació: no deixar les víctimes totes soles.

Es tracta d'un grup de treballadores socials que acompanyen la dona maltractada des del primer moment. Elles s'activen en rebre la cridada que les informa de la situació: pot ser la mateixa víctima la que sol·licita l'ajuda (190 casos) o que el personal d'emergències de l'112 n'informi (305). La Guàrdia Civil i, en menor mesura, la Policia Municipal, també telefonen al servei 24 hores per alertar-les de l'agressió produïda. "Ara mateix", explica Dolors Jiménez, coordinadora de la unitat, "hem millorat molt el protocol d'atenció per tal que ens avisin tot d'una succeeixi".

Ja sigui de matinada o durant el dia, un equip de dotze persones està preparat per anar a localitzar la víctima. I donar-li així el suport emocional que ha de menester. "Pot ser que l'acompanyem a l'hospital perquè li facin l'informe de lesions o acompanyar-la directament a realitzar la denúncia davant la Policia". Aquest procés es pot allargar durant dues hores i mitja, per la qual cosa és recomanable la presència i el suport d'una espatla amiga.
Segons explica Jiménez, "tractam sobretot amb persones que no tenen la mare o una germana que les ajudi, ni tan sols un grup d'amics per li faci costat". Són dones que es troben soles. "A més a més, acostumen a tenir problemes per desplaçar-se als llocs o una mancança per explicar allò que els ha succeït", indica la coordinadora.

Així, les treballadores socials acompanyaran la víctima durant unes hores o uns dies, tant com ho necessitin. "Si s'han d'empadronar en un altre municipi, canviar la Seguretat Social, anar als serveis socials, canviar els infants d'escola...", elles van allà on la víctima ho ha de menester. Tanmateix, aquest és un grup més aviat d'emergència i fa una tasca de pont entre l'afectada i els serveis socials, que li podran oferir una atenció més profunda i integral. Fins ara, prop de 470 dones han estat ateses per les treballadores del servei 24 hores. "Suposam que anirà a més, perquè la comunicació amb les altres entitats d'emergència és de cada dia més estreta", apunta Jiménez. També disposen d'un servei de teletraducció per tal que la comunicació no manqui amb les dones agredides estrangeres, que són un 40% de tots els casos de què es té constància. Això no obstant, no totes les agressions estan registrades. Ja sigui per por o per resignació, encara queda soterrat l'intangible drama de moltes dones.

"Hi ha víctimes soterrades que mai no coneixerem"

Lila Thomàs és la directora de l'Institut Balear de la Dona, entitat avantguardista en la defensa dels drets de les dones i les polítiques d'igualtat.

Què us semblen les desafortunades crítiques que rep la ministra d'Igualtat, Bibiana Aído?
Són barroeres, perquè provenen de gent que pensa que la igualtat és una assignatura maria, un tema secundari. I no és així. L'Estat espanyol està avançant molt en aquesta matèria i, ara que li pertoca la presidència de la Unió Europea, coincidint amb el primer semestre de 2010, encara es treballaran més les polítiques d'igualtat.

Els països nòrdics continuen sent el referent a observar?
Bé, els països del nord i del centre europeus n'han estat capdavanters, però tampoc no estan tan lluny de nosaltres, perquè a l'Estat espanyol existeix una legislació molt avançada.

Els darrers anys han duit elements positius per la igualtat?
Sí, la mateixa creació del Ministeri és una passa important, o les polseres contra els maltractadors, que ja són a l'abast de tots els jutges, també són molt encertades.

Però algunes lleis, com l'avortament, reben una forta contestació...
És que les forces ultraconservadores encara tenen presència. Però, vejam, si a tot Europa existeix una llei de terminis! Sembla que animem la gent a avortar, encara que tan sols reivindicam un dret individual.

Vós apostau per abolir la prostitució o per regular-la?
És un debat complex. Allò que està clar és que no es pot criminalitzar i no fer res més, això és hipòcrita. Tragueren la prostitució de la Gerreria, però ara és a les Avingudes i a la zona de l'hipòdrom. Cal actuar globalment,i no amb pegatas.