“Faig arbres de varietats mallorquines i que aviat puguin ser productius”

Què vàreu estudiar?
Vaig estudiar de tècnic agrònom al Centre de Capacitació Agrària de Palma. Tot d'una vaig entrar a la Cooperativa de sa Pobla. Vaig fer feina en un magatzem de fruita i a Fruits Secs. En dúiem els vivers i la part comercial de l'ametla i la garrova. Va ser una sort trobar-me amb Bernat Canyelles, per mi un "mestre de mestres". Fent feina amb Joan Rallo i Bernat Pizà se'm va destapar l'interès per l'arboricultura. D'allà vaig passar a Alimcarat, una empresa capdavantera en l'elaboració de derivats de la garrova -que va tancar- i llavors vaig comprar una terra al Rafal de Son Albertí, a Búger, amb la idea de sembrar-hi hortalissa. Però un horabaixa em va venir la idea de fer plantes.

I us vàreu posar a fer-ne?
Vaig sondejar el mercat i vaig comprovar que es podien fer ametlers, garrovers i oliveres, sempre que responguessin a les qualitats que demana el camp mallorquí. Fa 3 anys que vaig començar i tenc uns 7.000 m2 dedicats a produir plantes. El primer any i mig just sembres, no culls res; llavors l'arbre creix i ja comences a entrar en el món comercial.

Quina casta d'arbres feis?
Amb l'experiència d'enguany, la meva idea és anar a fer arbres de varietat mallorquina i que, quan els comprin, aviat estiguin en producció. Ho he aconseguit fent mig any de feina sobre la planta abans de vendre-la, preparant-la un any per poder empeltar-la l'altre.

És difícil empeltar els garrovers dins cossiols?
El garrover és un arbre que se'n ressent molt, de totes les operacions que li fan. El feim dins un cossiol i té unes forces limitades, li costa tancar el tall i sofreix. Per això els prepar bé perquè tinguin molta de força en el moment de l'empelt. Hi tenc pràctica i em surten una mitjana de 45 empelts per hora. Dels arbres que vaig empeltar primer hi ha un 50% d'encerts; dels darrers, un 80%.

Quines varietats de garrover empeltau?
Les varietats mollar, un arbre amb alt rendiment de garroví; roja, també amb alt rendiment de garroví i producció regular; bugadera i una varietat valenciana.

I els ametlers, com els preparau?
Has de partir d'una bona ametla, fer que es desenvolupi un bon sistema radicular i que sigui resistent a la sequera. Utilitz el peu "franco garrigues", que es desenvolupa durant 5 mesos, i el setembre aprofit la pujada de saba per fer l'empelt de gemma amb fusta, "gemma dormida". En el mes de febrer, el tall deu centímetres damunt l'empelt per fer brostar l'escutet.

Quines varietats d'ametlers feis?
La varietat que faig més és la vivot. És de les bones. Té una producció regular, és bastant resistent a la sequera, sol tenir un sol bessó i és gros. És la que es demana més. També faig bord del Raiguer, Pere Xina, Jordi, Guarin... ametles de bessó mascle. Les varietats foranes ferragnes, masbovera, glorieta, etc., fan producció, però el bessó, ni de molt és tan gustós. També tenen un contingut baix de matèria grassa: un 14% menys que les mallorquines.

Com volen els arbres, els compradors?
A Mallorca hi ha dos tipus de clients: els que cerquen arbres alts perquè tenen animals de pastura, "lluny de boques", i els que no tenen animals, que volen arbres més baixos, d'entre 80 cm i 1 m.

I les oliveres?
L'olivera és un dels arbres que et pot fer sentir satisfet. Si té producció, et permetrà fer oli bo per a tot l'any. Duc olivera petita certificada i la vaig preparant per a les necessitats del mercat local. Tenc arbequina, picual i hojiblanca, i ara em duran arbequina I-18, Koroneiki I-43 i Frantoio.

Com comercialitzau tots aquests arbres?
M'ajuden molt Camp Mallorquí i altres magatzems. La resta, els venc directament. Tenen molt d'èxit perquè no són cars i en qualitat són molt superiors al que es passeja dins el mercat. Els bons resultats en la producció de planta en bona part els he d'agrair a Jesús Calvo, un home que entén molt de la Lluna, i després a Bernat Canyelles. Ells m'han orientat i ajudat.