TW
0

Del tot és difícil, però majoritàriament crec que sí. Fins i tot és possible que hi hagi docents que no sàpiguen de què estic parlant. Em referesc a aquella escola que fa el mateix que un quarter militar, on quan no s'assoleix algun objectiu, el comandant culpa el capità, aquest fa el mateix amb el tinent, aquest traspassa la culpa al sergent, el sergent passa la responsabilitat al caporal i aquest dóna tota la culpa als soldats; doncs en una escola quarter, la culpa de la mala preparació dels estudiants universitaris passa al Batxillerat, aquests en responsabilitzen l'ESO, aquest especulen sobre una mala preparació de Primària i, per últim, tota la culpa passa a Educació Infantil. A vegades això ocorre també a les etapes; es culpa els cursos immediatament inferiors.
Sempre he cregut que a principi de curs s'ha de fer una bona avaluació de la situació inicial de l'alumnat i s'ha de partir d'allà on s'és per arribar fins a aconseguir els objectius que s'havien programat.

Si els alumnes es troben a l'escaló número 9, han de pujar al 10, no es pot passar directament al 13. També pens que si la metodologia utilitzada a Educació Infantil és més avançada, per la decoració de la classe, per l'aprenentatge a través del joc, per rebre un ensenyament més individualitzat, per rebre més ajudes dels pares i de les mares, per la utilització d'un material més adaptat a l'alumnat, etc, que en lloc d'adaptar el darrer curs d'Educació Infantil a Primària, el que s'ha de fer és adaptar el primer curs de Primària a Infantil. És a dir, els mètodes més avançats que facilitin els aprenentatges són els que s'han d'adoptar i s'han d'intentar aconseguir els objectius corresponents. Són les etapes superiors les que, sense abandonar els aprenentatges corresponents, s'han d'adaptar a les etapes inferiors.