Adults? No, gràcies

No és que ho pensi de debò, però de vegades fan ganes de dir: Jo no vull ser adult. I no és per cap complex Peter Pan per mantenir la joventut eterna. No! És el contrari: pas de ser adult. O almanco, com alguns adults.
Perquè aquí es critica molt el renou nocturn dels joves, però i aquells que fan feina de nit i dormen de dia? O els que arriben al llit de matinada (per feina, és clar) i els desperten les obres a les 8.00 del matí? Són pocs, sí, però existeixen.

Total, que demanam al defensor del Pobo gallec què en pensa. I llança: "Són una minoria, o sigui que hauran d'assumir que la societat funciona de dia". Quin nyap d'argument! És el cinisme de criminalitzar els joves i, alhora, no aturar els telèfons mòbils en sales tancades. I saltar-se les coes al supermercat. I no cedir el seient a una dona gran. I xerrar de mala manera al teu propi fill... Que cada jove hi afegeixi les seves raons.