Els joves ens han sortit de cap de brot. No tenen prou doblers per anar de copes? Idò cerquen altres fórmules d'oci, com ara el botellot. Però aquest fenomen causa renous als veïns de les places on s'ajunta el jovent. Ara bé, també l'elevada música de bars i pubs molesta els que viuen en zones d'oci. La llista de renous a la ciutat de Palma és interminable. Obres de construcció (i més encara en aquests temps del pla E), els avions, les botzines dels vaixells que arriben de matinada, el renou de transportistes descarregant mercaderies abans de l'alba... És una escena que de cada pic preocupa més les associacions de veïns. Precisament sota aquesta alerta tingueren lloc, aquest cap de setmana, les segones "Jornades sobre el renou: Europa, el dret al silenci". Fernando Luis de Andrés Alonso, assessor del Valedor do Pobo de Galícia (equivalent al Síndic de Greuges), fou un dels conferenciants que amb més vehemència avisà contra la contaminació acústica.
"Quan parlam de soroll, parlam d'un so molest i indesitjable del qual ens agradaria veure'ns alliberats" i que afecta amb duresa la salut dels ciutadans que el pateixen. "Depenent de la intensitat i del temps d'exposició, la salut se'n veu molt perjudicada", afegí. L'associació de veïns del Puig de Sant Pere, organitzador de la trobada, denuncia la situació des de fa anys: "Ens estan matant a poc a poc!". Conta un relat esgarrifós de nits en blanc, d'impotència contra una situació que consideren infernal (i injusta)... i molta frustració pels locals nocturns i l'aglomeració de gent a la via pública per xerrar i beure alcohol. El gallec Andrés Alonso ho explica en termes de ‘perjudici rerubricat': "La llei és meridianament clara en aquest aspecte: queden prohibits el botellot i els bars sense llicència o que incompleixin horaris d'obertura i nivell de renou.
Tanmateix, quan el ciutadà afectat es queixa a l'Administració pública, pareix que neda a contracorrent. No en fan cas". I afegeix: "L'Administració és mandrosa, per dir-ho suaument". I és que els ajuntaments, encarregats de vetlar pel silenci nocturn i diürn, "fan polítiques evasives". Les raons de la inacció són, segons el Defensor del Poble de Galícia, la burocràcia que després se'ls presenta als jutjats. "Si arriben a judici, els bars poden quantificar els danys i perjudicis derivats del tancament del negoci. En canvi, el ciutadà-víctima té molt difícil demostrar quins han estat els seus danys morals per centenars de nit desvetlat", indica.
Clausaurar bars
Tanmateix, l'autoritat local té la potestat d'actuar en matèria de renous. "Poden tancar els bars sense llicència o amb errors als permisos, poden modificar les ordenances per assegurar el descans veïnal", especifica Luis Fernando de Andrés Alonso. Fins i tot podrien motivar el tancament d'alguns bars concentrats en zones saturades d'oci nocturn. "No passa res: se'ls explica la situació i se'ls incentiva a tancar amb indemnització econòmica. O se'ls ofereix el trasllat a altres edificis de propietat municipal...", indica. Tracta d'explicar, el defensor del poble gallec, que d'eines per revertir la situació n'hi ha. "El problema és que els ajuntaments diuen: ‘D'acord, no concedim més llicències'. Però és que això ni soluciona el problema ni el corregeix!", diu. Tan sols és una mesura de mínims, insinua.
Mentrestant, el renou s'escampa per la ciutat adormida. El primer punt conflictiu el trobam al passeig marítim, on són dos els elements distorsionadors del son dels veïns. Per una banda, el conegut renou pel fenomen del botellot, del qual participen centenars de persones qualsevol dissabte. Per l'altra, però, els ciutadans tampoc no suporten les botzines dels vaixells que arriben al port de matinada. "Són a 200 metres de casa i els sent com si fossin al meu llit!", es queixa una resident al passeig marítim. A més a més, "Acciona no apaga els motors dels seus vaixells de nit, de manera que generen un soroll permanent que ens posa histèrics", confessa aquesta veïna, cansada de protestar a l'autoritat marítima i a Cort.
Transport de matinada
Pujam fins a la barriada de Santa Catalina, on les queixes també se centren en el renou dels pubs i els clients que xerren fora els establiments. Ara bé, endemés han de patir la renouada dels transportistes que descarreguen la mercaderia del mercat abans de l'alba. La mateixa queixa que sorgeix -amb més insistència, però- al mercat de Pere Garau. "Els pagesos hi arribaven a les 4.30 de la matinada i era terrorífic, perquè per descarregar els productes i muntar les paradetes fan molt de renou", diu una veïna, que reconeix que, després de nombroses protestes, han aconseguit que "enguany la descàrrega comenci a les 6.00".
Així mateix, les crítiques toquen, i molt tensament, Cort. Un assistent a les xerrades assegura, indignat: "El 90% de les molèsties per renou que patim a la plaça Major són culpa de l'Ajuntament!". Un assentiment amb el cap i generalitzat travessa la sala. "Sempre organitzant-hi revetles i concedint permisos per fer-hi totes les festes que se'ls ocorren!". I continua, aquest veí afectadíssim: "No només és el moment de l'actuació en si, sinó el del muntatge, el desmuntatge, les proves de so... És un infern!". Efectivament, entre festes majors, patronals, de barri, animació sociocultural, curses i manifestacions... els veïns de la plaça Major sempre tenen bony o forat.
Grosske es defensa
Causalment, havia estat el mateix regidor de Participació Ciutadana, Eberhard Grosske, qui havia inaugurat les jornades. El d'Esquerra Unida, però, ja no hi era per sentir in situ la declaració de guerra contra la seva gestió.
Tanmateix, Grosske ja havia fet certa autocrítica en el parlament inaugural. "Som especialistes a fer moltes normatives, molt complexes, però que no complim". I la seva mirada es dirigí als països nòrdics. "Allà tenen normatives més senzilles, però són més expeditius en el compliment". I si s'hi escau, arriba una sanció.
De tota manera, el conflicte deixa en evidència altres causants, com són les infraestructures de transport. "Línies ferroviàries, cotxes, l'aeroport... Tot genera soroll", es queixa un resident a les Avingudes. "I a més a més, es produeix l'efecte party: com més renou, més se'n genera!". Com aturar, idò, el contagi de la festa?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Corrección del párrafo anterior. .que afecta a tanta gente es el responsable de nuestra desgracia.
El gobierno municipal por activa , COMO ORGANIZADOR DE EVENTOS RUIDOSOS e innecesarios y en el lugar inadecuado, o por pasiva, siendo el COLABORADOR NECESARIO al no hacer nada o mejor dicho, haciendo dejación de funciones para no solucionar este gravisimo problema que afecta a tanta gente. En esta ciudad somos muchos los excluidos del estado de derecho. Qué clase de sociedad es esta que lo permite y que clase de gobernantes tenemos? Si no quieren actuar porque no quieren o porque no sirven que se dediquen a otra cosa!
El renou és una de les queixes més freqüents entre els ciutadans, i en canvi els politics només ho tenen en compte en campanya electoral, després no fan res. Quan fa la policia? Fa menys que els politics, que ja es dir. A veure quan ens posam serios amb les motos!!! que com més petita es la moto, més renou fa. Això no és normal!!
Molts del 092 quand les telefones per quèixarte dels renous et contesten què ja està bé de tocar-los els collons i això no pot continuar així.Aquesta gent no està capacitada per treballar al 092.