La nova televisió digital camina a pas ferm

Fa més de dos mesos que a les Illes hi féu acte de presència la innovador Televisió Digital Terrestre, almenys a tres d'elles. Des del passat 30 de juny, els sistemes analògics de recepció del senyal televisiu han començat a ser part del passat a Menorca, Eivissa i Formentera, i de moment l'adaptació es du a terme amb força normalitat. Ara, que ens trobam a poc menys de 200 dies de la data final establerta per a la total digitalització del sistema arreu de l'Estat, hem volgut copsar quina és la situació del procés als diferents territoris per poder emmarcar les xifres d'immersió en TDT al nostre arxipèlag.

Aprofundir en la introducció

Les dades generals són aparentment positives. Pel que fa a l'espectre de cobertura del nou senyal, l'informe mensual del mes de setembre de la fundació IMPULSA TDT sobre dades recollides en els mesos de juliol i agost apunta que el 96% del territori en rep uns índexs òptims. Altres dades generals importants són el nombre de dispositius receptors de la nova televisió digital venuts, que des de 2005 assoleixen ja els 21 milions -encara que els establiments de les Illes són els que menys en venen de l'Estat-, o la palesa degradació de la quota de pantalla del sistema analògic, que cau de cada mes, fins a arribar-se a col·locar ara en el 35,5 per cent, i essent superat pel percentatge d'emisió digital per segon mes consecutiu.

Aquests indicadors i alguns més ens fan ser conscients que el canvi és ben a prop, i que no hi ha marxa enrere pel sector analògic. Una altra mostra n'és el grau de penetració que el nou sistema ha assolit amb l'ajuda d'aquests darrers mesos estiuencs a les diferents comunitats: la mitjana que en resulta s'apropa al 70 per cent (concretament el 67,3). Igualment que en el procés d'adaptació de les antenes, l'apagada analògica de la primera fase prevista en el pla estatal de transició ha servit com a al·licient per explicar el notable avanç experimentat en aquest camp concret.

No obstant això, cal advertir que la situació a Balears és un xic més endarrerida, no només amb territoris més pioners com Andalusia, Madrid i Catalunya, sinó també de la mitjana estatal. Això ho advertim en estadístiques com les de penetració de la TDT amb l'estadística actualitzada dels mesos de juliol i agost: Balears es troba a la coa de l'Estat, només superat per Euskadi, una comunitat en què el sistema de difusió per cable té especial implantació des de fa anys. Potser aquest lloc a la classificació s'explica pel fet que el gruix de la població balear resideix a Mallorca, una zona que encara té un marge de més de dos mesos i mig, fins al 31 de desembre, per ‘gaudir' de l'emissió televisiva tradicional, i de moment sembla que almenys una part de la població s'ho està prenent amb calma.

A l'altra cara de la moneda, hi trobam un aspecte positiu del procés d'adaptació a les nostres Illes. Es tracta de la quota de pantalla assolida, amb especial èmfasi en el mes d'agost, en què el registre sols és superat per tres comunitats autònomes més. Precisament, una d'aquestes que obté millors resultats que els nostres és Aragó, un actor que malgrat la seva relativament reduïda població ha experimentat en els darrers mesos augments impressionants pel que fa a la introducció del nou sistema i la venda de sintonitzadors i aparells que permeten decodificar el senyal digital.

Uns elements, per cert, que permeten al comprador diverses opcions a l'hora d'adquirir l'aparell per sintonitzar la nova televisió del segle XXI. Així i tot, els més consumits encara ara són els televisors de pantalla plana, que arran del nou format televisiu han increment notablement la presència. Tanmateix, allò més destacable en aquest sentit ha estat un especial comportament de les vendes dels sintonitzadors amb DVD, que el juliol es dispararen per sobre de les 150.000 unitats. Una dada gairebé nadalenca, si consideram que les marques habituals de cada mes el primer mig any oscil·laven entorn a la meitat dels esmentats receptors.

El paradigma canari

Que les condicions que imposa la insularitat no són una excusa per endarrerir la integració de les llars a la nova recepció del senyal digital ho hem pogut corroborar per l'espectacular augment que l'altre arxipèlag de l'Estat ha viscut, sobretot en aquest estiu que ja toca la fi. Les dues províncies que el composen han arreplegat en els darrers dos mesos un share en clau digital de més del 55%. Especialment reveladora és la taxa de consum de televisió analògica, reduïda dràsticament al 21 per cent. Una mostra que per avançar en aquest camp, com en tants d'altres de tipus tecnològic, només cal un poc de voluntat i els recursos necessaris que en facin possible l'avanç i el progrés.

El departament d'Innovació tecnològica del Govern de les Illes Balears té on mirar-se per millorar el procés d'introducció de la TDT. Així mateix, assistim ara a moments de relativa incertesa, ja que precisament, amb el canvi de Govern fet efectiu fa pocs dies, aquesta branca fins ara lligada a la Conselleria d'Economia passarà a dependre del nou ens que gestionarà entre d'altres Interior i Justícia, i serà encapçalat per la socialista eivissenca Pilar Costa. El perill més evident, com fins ara, és que la Innovació arribi a ser la "germana petita" d'altres matèries d'especial importància com la Justícia, i això afecti el desenvolupament de projectes tant necessaris com el suport al canvi tecnològic del món televisiu, i d'altres de similars en el marc d'un pretès canvi de model productiu. Un canvi que no s'assolirà si continuam tractant de manera marginal les qüestions tecnològiques i innovadores.