En els cantons del negoci

Talment fos la Bíblia per un creient, els economistes s'orienten per allò que anomenen el principi de racionalitat econòmica. Es tracta d'un dogma reconvertit en una espècie de tretzè manament, segons el qual sempre que un mou fitxa és perquè el canvi implica guanys en cartera. Business is business, que en diuen els americans. I és que ser aliè al funcionament del mercat és mirar el món a les fosques perquè, de fet, avui tot ja té un preu, fins i tot les persones. Els basars del sexe, on es bescanvia la brutor dels bitllets per les acrobàcies de vespre, en són una mostra. Són lícits, aquests intercanvis? Aquesta és la qüestió que se'ns replanteja aquests dies. Però abans de proposar-se'n la idoneïtat, convindria esbrinar si, aquests, són uns vicis corregibles o si ja han passat a formar part del catàleg social de malalties cròniques.

Tal volta, la lògica mercantilista en guardi la resposta. Per un costat, ens trobam amb una generació que viu amb una sobredosi constant de sexe; des de mostres explícites a mitjans tan accessibles com internet fins a missatges insinuants a qualsevol revista de perruqueria. Altrament, el potencial d'aquesta societat macroconsumidora de sexe ha tingut resposta per part d'una major oferta de coquetes i exòtiques senyoretes, arribades amb la fam de les màfies. Aleshores, parlar d'abolir qualsevol forma de prostitució sembla ciència ficció, més sabent el volum de negoci que amaga aquest món. Centrar les mires en com gestionar i dignificar aquests col·lectius de dones hauria de ser la tasca d'una societat que continua capficada en debats estèrils i farcits d'una hipocresia cada cop més normalitzada.