TW
0

Són les nostres fràgils, algunes de les persones més vulnerables de la societat que exerceixen la prostitució com a darrer remei per sobreviure en aquesta vida. Actualment, l'Ajuntament de Palma calcula que unes 2.500 dones treballen en el sector de la prostitució a Ciutat. Una xifra que no minva, tot i les actuacions administratives, socials i policials que s'han aplicat al llarg dels anys. El perfil d'aquestes dones és el d'una ciutadana nouvinguda, ja que arriba de l'estranger en el 90% dels casos. Les zones majoritàries d'on provenen són l'Amèrica Llatina, l'Àfrica subsahariana i l'Europa de l'Est. I la majoria són joves, massa joves (si és que és humanament possible mesurar aquesta feina per edats). Tot i així, cal dividir les dones que exerceixen la prostitució en dos grups: les que fan feina en meublés o en locals de cites i les que ho fan al carrer.

Condó femení
Aparentment, són aquestes darreres les que sobreviuen en pitjors condicions sociohigièniques. Segons el departament d'Intervenció Social de la Creu Roja, l'accés als preservatius és menor treballant a la via pública. De fet, tan sols un de cada dos actes sexuals es desenvoluparia amb protecció. I és que són molts els clients que demanen no utilitzar-ne, fet pel qual arriben a oferir el doble de doblers de la tarifa marcada. Des de la Creu Roja matisen que la situació es podria resoldre amb la utilització de condons femenins. L'entitat alerta, però, que el preu és massa car (tres euros per unitat), cosa que dissuadeix les dones a l'hora d'adquirir-los.

‘Meublés'
Pel que fa a les dones que treballen en meublés, la seva activitat es basa en una mena d'alegalitat. Cort hi ha intervingut en diverses ocasions i ha propiciat el tancament d'alguns locals de cites (Top Model l'any 2005 i d'altres). Tot i així, la manca d'unes directrius estatals deixa els ajuntaments sense eines d'actuació.

El Raval
El cas de Barcelona, i més concretament els successos del barri xinès (el Raval), és paradigmàtic: el Consistori diu que no hi pot fer més del que especifica l'ordenança del civisme. La Guàrdia Urbana, per la seva banda, identifica i deté les prostitutes temporalment. El Ministeri d'Exteriors no les pot expulsar del país i la Delegació de Govern a Catalunya tira la pilota cap a un altre costat. De totes maneres, ja ha quedat àmpliament demostrat que la repressió policial no resoldrà un problema que s'enfonsa en les nits de la història. Tan sols una regulació laboral o l'abolició plena desencallaria la situació. Mentrestant, les prostitutes continuen la seva vida als carrers de Palma.

Al Llevant
En els darrers mesos, s'ha constatat un desplaçament de la prostitució al polígon de Llevant. La presència policial hi és menor i, a més a més, és més cèntric que no pas Son Pardo (on també s'exerceix). A banda d'això, tal com explica l'investigador de la UIB Jaume Perelló, la prostitució s'ha desplaçat a la Part Forana. Manacor, Inca i altres comarques del Pla estan vivint una remuntada de la presència de treballadores del sexe. Allò més curiós és que la prostitució que es genera en alguns xalets i apartaments és de nivell "molt i molt elevat", amb barres de bar, piscina i terrassa. Unes comoditats adreçades a una clientela sexual "bastant selecta i amb elevat poder adquisitiu". Les vies de comunicació de Palma enfora també registren activitat sexual. Els envoltants de l'hipòdrom de Ciutat són un punt calent per a l'explotació sexual de les dones. Dins el municipi de Palma, en canvi, gran part de la prostitució continua situant-se a la Porta del Camp, a la de Sant Antoni i a les rodalies de les Avingudes al pas d'El Corte Inglés.