Mor un històric de la revolució cubana

Almeida, que tenia 82 anys, va morir d'una aturada cardiorespiratòria, segons el comunicat del Partit Comunista que ahir van fer públic els mitjans cubans.

Els diaris Granma i Juventud Rebelde s'imprimiren ahir només amb tinta negra i amb la portada dedicada a l'home que mai no se separà de Fidel Castro i fou considerat un dels pilars de la transformació socialista de l'Estat.

La jornada de diumenge ha estat declarada de dol oficial entre les vuit del matí i les vuit del vespre. De fet, ahir ja podien veure's algunes banderes onejant a mitjan pal i diverses figures del Govern van expressar el condol per la mort d'Almeida. El president de l'Assemblea Nacional, Ricardo Alarcón, recordà que "fou soldat en el combat revolucionari, des del primer moment, soldat i comandant, des del primer dia", i per això un dels principals artífexs de la revolució. Membre del Partit Comunista i vicepresident del Consell d'Estat, se'l considerava el número tres en la jerarquia.

El comandant Almeida, inseparable del seu uniforme verd oliva que l'identificava com a heroi revolucionari, fou sempre un home discret, allunyat dels focus i de l'atenció mediàtica, però els analistes coincideixen a assenyalar el seu pes com a mitjancer dins el règim i el caràcter d'"intocable".

A Almeida se li atribueix la frase "aquí no es rendeix ningú", que pel que sembla va dir quan els guerrillers cubans defallien a les muntanyes de la serra Maestra poc després de la seva desembarcada el 1956 per lluitar contra el règim de Fulgencio Batista.

A més, Almeida va ser autor de més de 300 cançons; entre les més conegudes es troba La Lupe, en homenatge a una dona mexicana que va conèixer a l'exili, i Dame un traguito, que han estat interpretades per les figures més rellevants de la cançó cubana.

En paraules del mateix Fidel, era entre els qui "mai no serien capaços de trair la revolució". "No va flaquejar mai", assegurà el líder en el llibre Cinc hores amb Fidel.