Visibilitat i identitat a la xarxa

Fa poques setmanes que podeu trobar a les llibreries Visibilidad, un manual escrit per cinc joves autores, àmpliament relacionades amb la comunicació i la tecnologia, que mira de desvelar com crear i gestionar de manera adequada la imatge de particulars i d'empreses a internet. La representant mallorquina del llibre nom Bel Llodrà i ens hi hem adreçat per saber més coses d'aquest univers, no gaire públic.

Com sorgeix aquest projecte i què féu que coincidíssiu les cinc autores?
Totes cinc hem treballat els temes de comunicació digital, reputació online, identitat digital, posicionament a cercadors i projectes web. Neus Arquès ens va proposar aquest projecte i ens hi vam avenir. Jo ja tenia contacte amb des de feia temps a través d'internet i també amb Magali Benítez. Érem membres de grups virtuals i seguia allò que anaven publicant. Posteriorment vaig conèixer Eva Sanagustín i Cristina Aced.

Quines vies i plataformes heu fet servir per donar-lo a conèixer?
Hem fet servir algunes de les plataformes que comentam en el volum. El punt de partida ha estat la web del mateix llibre (www.visibilidad.net). Els blogs de cadascuna han estat un lloc important per parlar-ne, com també les diferents xarxes socials en les quals participam, com ara Twitter i Facebook. A més, hem aplicat algunes de les tècniques que hi explicam. L'element bàsic d'inici és que els mercats són conversacions i ens hem organitzat per sortir a internet a parlar amb aquells que comenten l'obra.
A part de la difusió que n'hem fet les autores, l'editorial Gestión 2000 també el dóna a conèixer amb accions que sol fer habitualment i a través de les plataformes en què participa a la xarxa.

A quin tipus de lector adreçau aquest llibre?
Va dirigit a professionals i a empreses que, amb un coneixement bàsic de la xarxa, es puguin fer visibles en el mercat i en el sector en els quals operen i puguin millorar així les opcions comercials i els processos de col·laboracions.

La xarxa ha esdevingut un món complex i ple de possibilitats. Creis que en general es para suficient esment a encunyar-s'hi una visibilitat de qualitat?
De cada dia més les persones, els professionals i les empreses es preocupen de gestionar la seva identitat, reputació i visibilitat a la xarxa. Cada vegada hi paren més esment i s'interessen més per saber quina imatge en perceben els altres. Quan es comencen a usar les xarxes socials hi ha gent que publica informació sense ser conscient de la repercussió que pot tenir sobre la seva imatge i la seva reputació, però en poc temps un s'adona que allò que publica el retrata. La pròxima passa és treure'n profit: publicar aquelles dades que cridin l'atenció per fer-se visible en aquell entorn en què vulgui operar i donar-se a conèixer. Una altra preocupació és què hi exposen els altres de tu. És un tema que no es pot controlar però sí conèixer. Així, podrem actuar com convingui en cada cas. D'això, també en parlam.
Què cal per assolir aquest objectiu, que de cada vegada atreu més acòlits?
Una estratègia. Has de definir el teu públic objectiu en funció del sector en els quals vols donar-te a conèixer, mirar quins espais hi ha en què es parla dels temes del teu sector, observar els entorns on interactuen els teus clients i entrar, amb respecte, actuant com ells.

Quin tret creis que serà més nou per a un lector no informat especialment sobre aquests temes.
El poder que internet i la web donen als usuaris, a cada individu, a cada ciutadà. Qualsevol empresa, per petita que sigui, pot utilitzar les mateixes eines que les més grans, partint amb igualtat de condicions per donar-se a conèixer i fer-se un nom i per guanyar credibilitat davant els seus interlocutors.

Identificació personal perillosa. Els internautes assenyalen el nou DNI

Almenys això és el que s'assegura des de l'Associació d'Internautes (AI) amb referència a un dels projectes bandera de la implantació de l'Administració electrònica a l'Estat: el DNI digital. Segons han argumentat, aquesta eina no ofereix seguretat a bastament i introdueix en el context noves i serioses amenaces contra la intimitat, la privacitat i la identitat d'aquells que la facin servir. A més, aquest tema, que pugui arribar a ulls sense que ho puguem controlar del tot, és una qüestió delicada.

Manca d'informació

Malgrat que ja fa més de tres anys que es començà a implantar, encara són moltes les persones que no acaben de saber què poden fer i què no amb aquest nou sistema d'identificació, que en principi permet millorar alguns tipus de tràmits de manera telemàtica. Per resoldre aquesta funció se li incorporà a la targeta un xip, que emmagatzema la informació referent al titular i que li permet també signar documents amb validesa legal i votar, entre altres coses. Ara, l'organització més important d'internautes de l'Estat espanyol ha analitzat amb deteniment el servei i n'ha extret conclusions que no són gaire favorables. Un dels principals esculls, segons ens indiquen, és la manca d'informació sobre el nou recurs. "Ni els mateixos titulars dels documents telemàtics saben ben bé per què fer-lo servir, ni com, i la pretesa potencialitat queda en un no-res", explica una font relativa a l'associació espanyola d'usuaris de la xarxa.

Així mateix, des d'aquesta plataforma s'ha indicat que, a l'hora d'emprar els serveis que el document d'identitat promulga, hi han detectat alguns "comportaments sospitosos" que demostren que és possible eludir la seguretat del sistema. Un altre punt a tenir en compte, segons l'AI, és que l'ús del DNI a qualsevol indret públic deixa una empremta, un rastre, que qualsevol pot anar agratant i seguint per obtenir dades personals de l'usuari que mai no haurien de caure en mans alienes. Com es pot observar, no és un tema per no parar-hi esment i amb més motius si pensam que hi ha més d'onze milions d'aquestes petites targetes electròniques circulant per l'Estat. Els responsables de l'estudi diuen que el Govern central hauria d'haver valorat abans d'implantar l'esmentada tecnologia si aquesta pot influir considerablement en l'estil de vida, la privacitat i la intimitat dels ciutadans, una cosa que, segons ells, queda clar que fa.

Quatre dècades afavorint l'intercanvi d'informació

La xarxa més popular del nostre temps celebra aquests dies el quarantè aniversari dels primers treballs que posaren aquell germen inicial que posteriorment cristal·litzaria fins formar la internet que tots coneixem i empram. Tan sols uns pocs experts presenciaren el 2 de setembre del 1969, en un laboratori de la Universitat de Califòrnia, allò que només unes setmanes abans hauria estat més propi d'un film de ciència ficció que no una part del desenvolupament tècnic i científic que ha resultat revolucionar la nostra realitat. Ara bé, la primera passa fou més aviat senzilla, tot i que aconseguí uns resultats inèdits fins al moment: el primer intercanvi d'informació entre dues computadores.

Arpanet, l'origen

Dos mesos després d'aquesta primigènia prova s'engegà el projecte Arpanet, en el qual entrà per formar-ne part alguna altra universitat nord-americana de prestigi. Concretament, el 21 de novembre de l'esmentat any, es realitzà la primera connexió entre dos ordinadors situats a campus diferents (UCLA i Stanford), un fet que posà en relleu que el camí iniciat mesos abans guardava encara nombroses i agradables sorpreses que els investigadors no acabaven de preveure del tot. Passà el temps i els fons federals destinats a la línia d'investigació anaven arribant amb puntualitat, potser pel fet que el projecte va quedar un parell d'anys sota els auspicis del departament de Defensa americà. Així, els avenços s'anaren succeint amb certa rapidesa. Per esmentar-ne només alguns d'importants encara en la dècada dels setanta, podem destacar la creació del correu electrònic i alguns protocols de comunicació fonamentals, com ara el TCP/IP, que facilitarien l'accés a successives xarxes primitives.

La transformació cap a una realitat més quotidiana, que entràs en joc en la vida d'un nombre important de persones, no s'assoliria fins l'any 1989, a la meitat del trajecte de la història d'aquesta tecnologia tan jove. La passa es va fer en aquesta ocasió al vell continent quan el CERN de Ginebra ideà el llenguatge HTML i tot just l'any següent van comparèixer el primer client web i el primer servidor. A partir d'aquell moment, l'evolució fou una mica més coneguda pel gran públic, tot i que no deixa de ser un avenç vertiginós. Tanmateix, el resultat fou que el nombre de cervells que hi intervingueren es multiplicà exponencialment arreu del món.

Als 90, la xarxa començà a ser coneguda fora dels àmbits científics i investigadors. Malgrat això, va ser gairebé entrant en el nou segle quan internet assolí els graus de popularitat que ostenta avui dia i començà a ser usat diàriament arreu del món per milions i milions de persones. Això fou gràcies al fet que el sector aviat s'obrí camí com un segment més del mercat competitiu, preparat per ser explotat per empreses i gaudit pels consumidors.
Avui ens trobam ja en una altra fase, que supera allò que hem descrit breument. Nous conceptes (com féu en el seu moment el de "visibilitat") i eines apareixeran relacionats amb les tecnologies de la comunicació i la informació amb un sol objectiu: resoldre telemàticament conflictes del món real.