“Volem conèixer l'agricultura a la seca i aprofitar el saber del pagès”

D'on us neix l'interès per l'agroecologia?
Vaig estudiar jardineria i vaig descobrir un món més ampli que em va fer voler conèixer les plantes i els seus aprofitaments. En acabar vaig fer formació professional d'agricultura ecològica a Manresa. Veia que hi havia d'haver canvis que necessitaven un nivell teòric per dur-se a la pràctica. Allà vaig estudiar energies renovables i agricultura ecològica durant dos anys i em vaig impregnar del que és el moviment agroecològic.

Vàreu continuar a Catalunya?
No, Mallorca ens estira i hi ha una cultura popular d'aprofitament dels aliments que encara hi batega. Amb els pagesos de Mallorca hi havia molt per fer. Vàrem fer Sa Barraca, un grup cooperatiu, i més tard he fet feina a Calvià i a Valldemossa.

I ara què feis?
Ara estic a Can Canai, a Montuïri, i hi faig un poc de tot: tomàtiga de diverses varietats, meló (eriçó, tendral i pell de calàpot), síndria... Tenim tres sínies que aprofiten l'aigua subterrània del fons d'un comellar i reguen diversos horts. És un espai agrari interessant en el qual hi ha molta feina a fer.

Què és l'agroecologia?
L'agroecologia és tornar a tenir en compte els coneixements agrícoles de tota la vida, dels nostres padrins; tenir en compte la cultura popular i lligar-la amb el que sabem ara, amb els coneixements tecnològics actuals; trobar un punt mitjà; tenir en compte el consum local, la minimització dels costos energètics i tornar a la societat participativa.

Quin objectiu tenen les jornades?
Difondre i aprendre el que són les feines del camp i els aprofitaments tradicionals dels aliments. I fer-ho d'una manera participativa a través de visites, xerrades i tallers, sense oblidar els moments d'esbarjo. La idea és que sigui una manera de fer: trobar-nos com a persones i aprendre.

Com anaren les primeres jornades?
Les férem a Esporles i varen anar molt bé. Això ens ha duit a continuar amb el compromís d'organitzar-les.

Com així ara les jornades recalen al pla de Mallorca?
La idea és ser itinerants. No volem quedar a un mateix lloc. Volem canviar de context físic i humà. Enguany volem treballar l'agricultura a la seca, a llocs com Montuïri i Vilafranca.

On les feis?
L'allotjament es fa a Ruberts. Dissabte ens traslladam a Montuïri per veure el cultiu de la tomàtiga de ramellet, de la patata i l'ús de purins vegetals. A una altra finca feim cultiu del meló. La mobilitat la feim amb bicicleta.

Quin és el tipus de persones que s'hi inscriuen?
Sobretot gent jove i nova, sols n'hi ha dos que repeteixen. També ve gent de Catalunya i del País Valencià.

Com us finançau?
Els participants paguen 50 euros que ho inclouen tot. Això i el que treim de la barra del bar és el que ens permet funcionar. També venem les camisetes i les bosses. Tot el que sobra se'n va per a l'any que ve.

Quines activitats duis a terme?
Hi ha tantes coses a fer que no ens caben totes en el programa. Hi ha teoria, hi ha pràctica i també hi ha diversió. Veurem finques on fan tomàtigues de ramellet i sembren melons. Farem un taller d'enfilar tomàtigues i una xerrada sobre els aprofitaments hídrics a Mallorca. Un dels objectius és ajuntar i recollir propostes, sortides de la discussió, i després concretar-les amb fets. De les aportacions, volem que en surtin projectes i engrescar la gent a realitzar-los.

Us du molta de feina l'organització de la trobada?
No, només són les feines dels dies de les jornades: fa més de sis mesos que les preparam. Feim el màxim de coses nosaltres mateixos. Hem fet tàperes, confitura i altres transformats com cervesa, herbes dolces, etc. També feim la pasta amb blat dur. Organitzam una mostra de melons i demanam que els pagesos ens hi ajudin. Intentam que la gent hi participi i trobar un nexe: tant amb la gent gran com amb la jove. El nostre enfocament és el de l'aprenentatge i la comunicació.