Obesitat infantil, una nova epidèmia

Els problemes nutricionals ens afecten ja des de ben petits. De fet, sovint es parla d'anorèxia i bulímia, però l'obesitat infantil ja ha estat declarada una epidèmia arreu del món per l'OMS. Aquesta patologia provoca greus problemes en les futures generacions, ja que el sobrepès és el punt de sortida d'altres malalties importants, com ara hipertensió, problemes dentals i complicacions cardíaques. Aquesta epidèmia és molt evident a la nostra societat, ja que l'Estat espanyol és el quart país de la Unió Europea amb major nombre d'infants amb sobrepès: un 16,1 per cent dels menors de dotze anys presenten problemes d'aquest tipus. La xifra és preocupant perquè cinc anys enrere tan sols arribava al 5 per cent.

Les causes d'aquest augment són els canvis dels hàbits relacionants amb la nutrició. Abans se seguia una alimentació composta per cereals, fruites, verdures i carns, mentre que ara es basa en el menjar ràpid (dolços industrials, llepolies, plats preparats, begudes amb gas...). Malauradament, els dos pols són molt pròxims. Sovint es parla dels mals de l'anorèxia, però també de les dificultats de l'obesitat. De fet, la nutrició no és una qüestió estètica, sinó de salut. Tot i això, se sol observar el sobrepès com un problema estètic, una greu equivocació ja que es tracta d'una malaltia.

Les màquines de les escoles

L'obesitat infantil s'ha agreujat excessivament per l'augment de les màquines expenedores a les escoles. Aquestes només venen productes perjudicials, com begudes gasoses i tot tipus de llaminadures. A més, el fet que siguin tan accessibles provoca que molts infants acceptin el menjar ràpid com una alimentació normal i quotidiana. En aquest sentit, el paper dels pares és fonamental, ja que ho han de combatre amb una bona educació. Amb aquesta intenció, moltes escoles i instituts dels Estats Units i del Canadà han canviat alguns productes extremadament calòrics per d'altres que inclouen fruites i aliments frescs. Això demostra l'eficiència a l'hora d'ajudar a millorar la mala tendència alimentària, però sempre s'ha de completar amb un esforç dels pares per millorar la qualitat de la nutrició a la llar.

La reducció d'activitat física

El descens de l'activitat física també és un problema que afecta molts infants. Els nins realitzen diferents actes quotidians que són força passius, com ara mirar la televisió i jugar a videojocs, sense moure's del sofà. Tot plegat provoca un alt grau de sedenterisme que sols es pot combatre amb una hora d'exercici diari. D'altra banda, el factor genètic també hi juga un paper important, ja que un al·lot té un 90 per cent de probabilitats de patir obesitat si els seus pares en presenten. Ara bé, amb bons hàbits poden no desenvolupar la patologia o estabilitzar-la. Per això mateix, el paper dels progenitors és fonamental. Aquests han de "donar exemple" als menuts perquè tota la família estigui conscienciada i que, a l'hora de menjar, també realitzin un petit esforç.
L'obesitat infantil és un problema al qual s'ha de fer front des de ben petits i des de tots els àmbits. L'escola, els pares, els mitjans, les institucions... tots hi estan involucrats per garantir la bona salut de les pròximes generacions.

Marcela Licata
"A casa s'ha d'ensenyar a menjar correctament: els pares no donen cap tipus de formació alimentària"

Marcela Licata, llicenciada en nutrició, és una experta en obesitat infantil. A més, des de fa anys és la responsable de la Unitat de Dietètica i Nutrició de la policlínica Miramar.

Realment podem parlar d'epidèmia?
Sí, l'obesitat infantil és una epidèmia arreu del món declarada oficialment per l'OMS. El principal problema és que és una malaltia silenciada i que és acceptada dins la societat. A més a més, aquesta patologia és el punt de sortida d'altres, com ara hipertensió i dificultats respiratòries.

El paper de la família és molt important en l'educació alimentària dels infants?
A casa, s'ha d'ensenyar a menjar correctament. Si els pares no són conscients de l'ajuda que necessiten els fills i no donen cap tipus de formació alimentària, els nins no canviaran. Ara bé, l'educació familiar no és suficient, sinó que ha de ser complementada a l'escola.

Quina dieta ha de seguir un al·lot amb sobrepès?
Els nins poden menjar de tot, però han de saber que hi ha certs tipus d'aliments que tan sols es poden ingerir amb una freqüència setmanal o mensual. Els infants no han de sofrir a l'hora d'alimentar-se perquè, si ho fan, el tractament no funciona. Si menja correctament, una llepolia cada setmana no fa mal. Per tant, la clau és educar i no prohibir.

Quins són els aliments menys recomanables?
Els pastissos, les llepolies, les begudes amb gas, els plats preparats industrials... És molt més saludable consumir una pizza feta a casa que comprar-ne una de congelada al supermercat. Allò que passa és que no hi ha temps, però sempre és millor menjar el típic "pa amb oli".

L'Estat espanyol és al quart lloc de la UE en nombre de nins amb soprepès. Per què?
Realment és incomprensible, ja que la dieta mediterrània és la millor que hi pot haver. La qüestió és que abusam de la fregitel·la, dels arrebossats i dels dolços industrials. Les mares han d'aprendre a canviar els "dònuts" del berenar pel tradicional entrepà.

A més d'una bona alimentació, l'esport és fonamental. Quines activitats aconsellau?
No serveix per a res apuntar el nin a tennis si aquest esport no li agrada. Allò més important és que el trïi ell mateix i es diverteixi. Abans la vida era més dinàmica per als infants: jugaven amb la corda, anaven a la plaça o simplement es distreien amb el veí. El problema actual és que els nins són molt sedentaris, ja que queden al sofà jugant amb videojocs o amb l'ordinador. Des de ben petits recomanam que vagin amb els pares a passejar i realitzin activitats extraescolars, però sempre amb el seu consentiment.

Per finalitzar, com es tracta un menor amb obesitat?
Els ensenyam a tenir una bona rutina alimentària. Realitzen cinc menjars al dia: la freqüència és major però el volum del que s'ingereix és menor. A casa, tots han de menjar el mateix, ja que l'infant no pot veure que ell no pot consumir allò que li agrada però el seu pare sí. Per tant, l'educació n'és el millor tractament. Nosaltres tan sols mostram per què els infants han d'adquirir aquests beneficis. És senzillament per la seva pròpia salut.