Una mort no anunciada sacseja els estadis

La recent pèrdua del capità del Reial Club Esportiu Espanyol, Daniel Jarque, que finà el 8 d'agost a Coverciano (Itàlia), ha commocionat el món futbolístic, però també el conjunt d'esportistes, perquè ha posat el focus en les morts sobtades que el seu sobreesforç genera. Segons l'Organització Mèdica Col·legial (OMC), "el risc de mort sobtada és molt vistós, però poc freqüent". I és que, de fet, "aquesta manera de morir és la més habitual en molts pacients portadors de patologies greus, encara que també pot veure's excepcionalment en alguns que no tenen cap patologia prèvia coneguda", explica l'OMC.

Tanmateix, altres veus alerten de la cada pic més elevada incidència d'aquests òbits en l'esport d'elit. El cardiòleg de l'hospital Clínic Borja Ibáñez, per exemple, ha assegurat aquesta setmana que "la ràtio ja se situa en una mort cada 200.000 esportistes". Per l'OMC, tot i així, la xifra és encara massa baixa per alertar-ne. "El risc de patir un episodi de mort sobtada d'un esportista és molt baix, especialment en joves". A més a més, cal puntualitzar que en l'esport d'alt nivell "els reconeixements medicoesportius són adequats a les recomanacions de societats científiques".

Tanmateix, el cas concret de Jarque mostra encara punts sense resoldre. Atès que encara falta que els metges presentin els resultats de l'autòpsia, "no es pot afirmar que el jugador sofrís un infart de miocardi o una altra patologia". De tota manera, "no és possible fer desaparèixer el risc de mort sobtada en tots els casos, perquè no sempre es pot diagnosticar en vida algunes patologies que poden provocar-la". L'OMC també indica que, no obstant això, "qualsevol esportista o persona que realitzi exercici físic hauria d'atendre sempre les recomanacions del seu metge en cas de dubte o sobreesforç important".

Qui hi és procliu?

El mateix secretari d'Estat per l'Esport, Jaime Lissavetzky, ha explicat que el Consell Superior d'Esports fa anys que intenta evitar la mort sobtada en esportistes. El president del CSE volgué deixar clar que detectar quins jugadors hi són proclius és molt complicat. Lissavetzky va recordar que fa dos anys, després de la defunció del sevillista Puerta, la FIFA va recomanar que es realitzassin proves d'esforç, alhora que els clubs de la LFP van adquirir desfibril·ladors portàtils per als estadis. De fet, evitar òbits com la del jugador de l'Espanyol Daniel Jarque és l'objectiu de la feina conjunta que desenvolupen els serveis d'emergències de l'Ajuntament de Madrid i l'hospital clínic San Carlos per detectar alteracions genètiques associades a mort sobtada en els esportistes joves.

Prevenció hospitalària

D'aquesta manera, el Samur-Protecció Civil i aquest hospital madrileny sumen esforços des del mes d'abril passat per detectar anomalies genètiques entre els qui participen en les competicions esportives populars que es duen a terme gairebé setmanalment a la capital. Els primers a actuar en aquest dispositiu de prevenció són els efectius d'emergències de l'Ajuntament, que són els que atenen de manera preventiva tots els esdeveniments esportius.
En el transcurs d'aquests, "molts esportistes amateurs sofreixen desmais, síncopes o presíncopes que fins fa uns mesos no tenien gaire més transcendència si podien ser solucionats a l'acte pels facultatius", explicà el subdirector d'Emergències de Madrid, Fernando Prados.