Empresonada

Vaig fer algunes promeses, una de les quals és que no ho deixaré fins a assolir el nostre objectiu”

Ander ZurimendiPalma17/08/09 0:00

Si alguna cosa ha demostrat fins ara és tenacitat. Aung San Suu Kyi camina a pas valent per esdevenir la Nelson Mandela del segle XXI. Malauradament, són milers les persones que aspiren avui dia a rebre aquest trist títol, empresonats com estan arreu del món per motius polítics. Però el món sencer ha fixat l'atenció, en l'actualitat, en el cas d'aquesta pàl·lida i prima dona que avança ja cap a l'edat de jubilació, els 65 anys. I és que Suu Kyi (Myanmar, juny de 1945) ja va viure una primera etapa de confinament al llarg de sis anys. La tragèdia, però, entelà la felicitat per haver recuperat la llibertat quan el seu marit morí víctima d'un càncer de pròstata a milers de quilòmetres de distància, a Londres. Perquè aquell 1999, els generals s'havien negat a concedir el visat d'entrada al moribund espòs de Suu Kyi.

"Quan em vaig unir al moviment democràtic vaig fer algunes promeses, una de les quals és que no abandonaré fins a haver aconseguit el nostre objectiu". Aquesta és una de les frases que expliquen la tenacitat d'aquesta dona, fins i tot en l'adversitat. L'arrest domiciliari li va tornar a ser imposat el setembre de 2000, quan va desafiar el règim i va intentar pujar a un tren per viatjar al nord del país. Durant aquest segon període de reclusió, la Junta li va permetre reunir-se de tant en tant amb membres del seu partit i diplomàtics escollits com el llavors representant especial de Nacions Unides per a Birmània, Razali Ismail. El Govern va decidir canviar d'estratègia l'octubre de 2000 i va iniciar converses amb Suu Kyi. Però va tornar a privar-la de llibertat el 30 de maig de 2003, després d'un sagnant episodi entre partidaris del règim i membres de la LND que va concloure amb la mort d'unes setanta persones.

La Junta Militar s'enroca en l'estratègia repressora

La història democràtica de Birmània es va tallar de cop, i com, si no, gràcies a l'acció dels militars. Era el 18 de setembre de 1988 -ja en fa 21 anys- quan part de l'Exèrcit de Birmània etzibava un cop d'estat per anul·lar la Constitució aprovada una dècada abans. La situació d'inestabilitat característica d'aqueixa època (imminent caiguda de la Unió Soviètica) fou l'escenari propici per al cop militar. Ja a l'agost del mateix 1988 esclatà una revolta en contra del sistema socialista per demanar una obertura del país. Tanmateix, aquell ímpetu occidentalitzador acabaria fagocitat -paradoxalment- pels militars colpistes. Al capdavant, el general Saw Maung.
La Junta Militar, però, declarà en un primer moment que tenia uns objectius ben diferents al que seria després el transcurs de la història. Ja aleshores, Aung Suu Kyi havia tornat a la seva Birmània natal. I és que després d'un període de feina i estudis al Japó i a Bhutan, Suu Kyi va tornar a Birmània el 1988 per tenir cura de la seva anciana i emmalaltida mare.

De seguida es va posar al capdavant del moviment a favor de la democràcia, demostrant que el carisma personal li atorgava un gran poder de mobilització de masses, a més del seu llinatge (el seu pare era el general Aung San, heroi de la independència i assassinat a Rangun l'any 1963). Organitzades les eleccions de 1990, Aung San Suu Kyi (que llavors complia el primer arrest domiciliari i ja s'havia sotmès a una vaga de fam) resultà triomfadora encapçalant la Lliga Democràtica. La Junta, però, mai no li traspassà el poder. Poc importaven les urnes, perquè la Junta havia tastat el poder absolutista.

Condemnada a Rangun

La líder democràtica fou enviada a la presó en diferents ocasions, a més de ser condemnada a viure confinada a ca seva. La setmana passada, un pic més, San Suu Kyi fou condemnada per un tribunal de Rangun a tres anys de presó i treballs forçats per haver violat les normes de l'arrest domiciliari en allotjar durant dos dies un ciutadà nord-americà. Aquesta pena fou suavitzada per la Junta Militar, que l'ha reduïda a 18 mesos i li permet complir-la a casa seva.