Planetes extrasolars: vida més enllà del sistema solar?

A la recerca d'altres mons

Encara que les noves generacions la visquin amb tota la naturalitat del món i ignorin la transcendència que això suposa, l'extraordinària revolució tecnològica en la qual vivim ens està permetent assolir metes que ni tan sols hauríem pogut imaginar no fa gaire temps. Potser per trencar dogmes, un dels camps en què s'investiga més activament és en la recerca de vida més enllà del nostre planeta. Diverses sondes espacials escruten, des dels anys 70, el sistema solar per conèixer-lo a fons, però l'expectativa d'arribar a trobar-hi alguna forma de vida simple no sembla que vagi més enllà de Mart.

És possible que el nostre veí vermell allotgi organismes extremòfils com els que es poden trobar en alguns punts de la Terra, per exemple a les aigües àcides de Riotinto (que tant d'interès han suscitat en els estudiosos de Mart) i a les profundes fumaroles oceàniques a més de 90º de temperatura, però de moment, i després de la tramesa al nostre veí planetari de nombroses sondes, els esforços per trobar-los han estat infructuosos. El recent descobriment de traces de metà a l'atmosfera podria constituir un rastre d'activitat biològica, perquè una atmosfera rica en oxigen com la de Mart l'hauria de rovellar ràpidament i no se n'entén la presència si no és renovat de manera constant. Així mateix, el metà pot tenir un origen vulcanològic i, encara que Mart sembla un planeta geològicament adormit, és una conjectura que no es pot desestimar. D'aquesta manera, potser és millor mirar més enllà de les fronteres del sistema solar per intentar trobar vida en altres mons.

Primers planetes extrasolars

No és fàcil observar planetes fora del nostre sistema, per la qual cosa es fa necessària la utilització de mètodes indirectes per deduir-ne la presència. Els principals mètodes aplicables són dos: el de la velocitat radial, que mesura el moviment d'una estrella al voltant d'un centre de massa comuna, i el dels trànsits dels planetes per davant o per darrere de l'estrella, que fa variar la lluminositat d'aquesta. L'any 1992 Aleksander Wolszczan va descobrir el primer sistema extrasolar mitjançant el mètode de la velocitat radial, però es tractava de tres planetes orbitant al voltant d'un púlsar, el romanent d'una estrella morta en una terrible explosió de supernova que hauria escombrat tota possible forma de vida, encara que hi ha la possibilitat que els planetes es formassin a partir de la deflagració.

El 1995, Michel Mayor i Didier Queloz van descobrir 51 peg b, un planeta de la meitat de la mida de Júpiter que orbita molt a prop de la seva estrella, descrivint una òrbita completa en tan sols 4,24 dies. Tot un infern impossible per a la vida. Ara es creu que hi podria haver un altre planeta en el sistema amb millors condicions. El rècord quant al nombre de planetes en un sistema el té 55 cnc, amb cinc planetes orbitant al voltant de l'estrella, el més proper dels quals descriu una òrbita en només tres dies!

Condicions per acollir vida

Encara que són possibles formes de vida basades en la química del silici o altres elements, avui en dia es considera que la química del carboni, en la qual es basa la forma de vida que coneixem, és, amb molta diferència, la més factible precisament per l'eficiència de l'aigua com a diluent. D'aquesta manera, si volem trobar vida en altres planetes, considerarem la condició sine qua non que hi ha d'haver aigua en forma líquida. Un planeta massa proper a la seva estrella pot tenir aigua en forma gasosa, mentre que un planeta massa llunyà la tindrà congelada, per la qual cosa es defineix una franja habitable en la qual s'ha de centrar la recerca.

Biomarcadors com el metà (de la producció del qual a la Terra en són responsables majoritàriament les formigues i les vaques) són les empremtes que se cerquen quan és possible analitzar l'atmosfera d'aquests planetes, cosa que només és factible si s'hi pot aplicar el mètode de trànsits per fer-ne l'espectrografía. A més, el planeta hauria de ser rocós com la Terra. El 2005 es va trobar Gliese 876 b, el primer planeta extrasolar de tipus terrestre orbitant entorn d'una nana vermella a 15 anys llum de distància. La primera anàlisi atmosfèrica es va realitzar sobre el planeta HD209458 b, on es detectaren oxigen i carboni.

Estat de l'art

Són molts els equips de científics dedicats en l'actualitat a aquesta recerca en una cursa similar a la que vam veure a l'hora de desxifrar el genoma humà. Per a això, s'hi dediquen mitjans tant des de la Terra com des de la seva òrbita. El 2006, l'ESA (European Space Agengy) va llançar el satèl·lit Corot, que fa poc ha aconseguit la primera fotografia directa d'un planeta extrasolar (Fomalhaut b). Enguany mateix, la NASA ha posat en òrbita el satèl·lit Kepler. Ambdós es dediquen en exclusiva a la recerca d'altres planetes extrasolars que, en el moment d'escriure aquestes línies, sumen ja 353.

Per afinar en un intent de trobar planetes habitables, aquesta recerca s'ha de fixar en estrelles petites sobre les quals un planeta petit i rocós com la Terra tingui prou massa per exercir-hi damunt un efecte mesurable; a més, aquest planeta ha de ser a la franja habitable. Es diu, en espera de confirmació, que Crocos ha trobat un planeta rocós d'una massa un 50% més gran que el nostre. La resposta a la que potser sigui la pregunta més transcendent que ens plantejam els éssers humans no hauria de tardar més de dues o tres dècades a arribar. Estam sols a l'univers? Molts científics creuen que no. Sigui com sigui, somiar és de franc.

SETI: a la recerca de vida intel·ligent

El 1961, es va dur a terme una reunió a Green Bank, Virgínia Oriental d'Estats Units, seu de la National Radio Astronomy Observatory (NRAO), a la qual van assistir, entre d'altres, el famós físic Frank Drake, els astrònoms Su-Shu Huang i Carl Sagan, i el biòleg molecular i premi Nobel Melvin Calvin, amb l'objectiu de discutir sobre la possibilitat de contactar amb civilitzacions extraterrestres. Drake hi va presentar una equació per estimar el nombre de civilitzacions existents a la nostra galàxia que es convertiria en el paradigma dels cercadors de vida intel·ligent i en què es basaria el projecte que va sortir d'aquella reunió: SETI (Search for ExtraTerrestrial Intelligence).

L'equació té la particularitat que és indispensable conèixer-ne tots els termes per poder resoldre-la, el coneixement d'alguns dels quals és impossible. El projecte consisteix en el rastreig en ones de ràdio de presumptes senyals emesos per civilitzacions d'altres planetes de la nostra galàxia en un intent de comunicació exterior. Molts anys després, continuen cercant sense tenir èxit. La famosa pel·lícula Contact està inspirada en el projecte SETI.