“A Mallorca encara s'hi pot trobar una ruralitat molt gran”

Carme, com has arribat a la gerència del Leader?
Som enginyera tècnica agrícola i vaig néixer a Madrid, però fa 13 anys que visc a Mallorca. La primera feina que hi vaig fer va ser en una associació de defensa vegetal. Vaig treballar a la Unió de Cooperatives Agrícoles i a la Cooperativa Tramuntana. Finalment, em sortí la possibilitat del grup Mallorca Rural i del Leader, i aquí estic.

Què és el grup Mallorca Rural?
És una associació en la qual participen els agents socials i econòmics presents al territori, tant privats com públics. Es va crear el 2002 per participar en la iniciativa Leader Plus, ja que era un requisit de la UE per a la gestió del programa.

Què pretén el Leader?
Fomentar el desenvolupament sostenible, equilibrar la vida dels territoris rurals amb la dels territoris urbans, que els ciutadans disposin dels mateixos serveis i que s'utilitzin els recursos amb responsabilitat cap a les generacions futures. Des de 1989 els Leader són un dels vehicles d'aquesta política.

És possible parlar de territori rural a la Mallorca d'avui?
Hi ha criteris que remarquen que tot Mallorca és un territori periurbà, però quan entres al territori hi trobes encara una ruralitat molt gran. La població està molt aferrada a les seves arrels. Diuen que tothom ha collit ametles quan era petit, i això és veritat.

Però aquesta ruralitat no podria estar en liquidació?
Sí, hi ha hagut una depredació territorial important. Però la crisi actual està obrint un període de reflexió sobre el model econòmic i sobre l'abús de la construcció.

Quina àrea ocupa el programa Leader?
Trenta-sis municipis, tot Mallorca llevat de Palma, Inca, Manacor i la franja costanera ocupada per un turisme de masses. Hi ha criteris que poden ser discutibles, però això ens ve determinat per la normativa de la UE.

En quina fase es troba el Leader a hores d'ara?
S'ha obert el termini per presentar les propostes dels grups que han de gestionar el programa. D'aquí a uns tres mesos ja podrem funcionar.

Quines són les vostres prioritats?
El territori i la seva valorització. El fet de ser una illa fa que siguem molt sensibles a qualsevol acció. Quan parlam de valorització no ens referim sols al valor econòmic, sinó al valor social, a l'espai on es desenvolupa la vida de la gent i també al paisatge com a llegat històric dels pobladors que han anat utilitzant aquest espai.

I les mesures concretes?
També ens vénen marcades per la UE: impuls de la diversificació cap a noves activitats econòmiques, ajudes a la creació i impuls de petites empreses, prestació de serveis bàsics per a l'economia i la població rural, la conservació del patrimoni rural, la formació i la informació.

De quins recursos disposareu?
D'uns 4 milions d'euros en un període de 6 anys. No és gaire. Però sempre han tengut un efecte multiplicador. Són ajuts petits que involucren capital privat i mobilitzen més recursos.

Treballareu en temes monogràfics?
Sí, cooperam amb un grup de la vall del Rin en un programa de manteniment de les parets de pedra. En aquella zona, els marges tenen una arrel antiquíssima, però ja s'ha perdut l'ofici de marger i els podem aportar el que Mallorca encara sap fer en aquest camp. Treballaren en el tema de les varietats locals, en canvi climàtic i agricultura ecològica i en un programa amb regions vitícoles europees que relaciona territori i viticultura. També volem activar el tema de la responsabilitat social en les empreses.

Què és això?
L'objectiu és promoure una gestió social de l'empresa ajudant-la tant en la part social com en la gestió econòmica, millorant-ne certs aspectes amb criteris d'eficiència econòmica i fent que els ajuts públics a l'economia privada tenguin, d'aquesta manera, un retorn a la societat. Aquest treball ha tengut molt d'èxit a Catalunya i pensam que a Mallorca serà útil.