Des de 2007, i any rere any, la Fundació Orange emet un extens veredicte sobre l'evolució de la societat de la informació a Espanya. Ara, però, fixarem la mirada en un dels seus trets particulars: l'estudi comparatiu de l'abast dels serveis públics en línia de les diferents comunitats autònomes, per esbrinar en quina posició es troben les Illes respecte del nostre entorn més proper.
La metodologia
La consultoria encarregada del mesuratge que dóna forma a la posterior anàlisi que ofereix el treball és l'empresa Capgemini Consulting. A fi que la reflexió sigui prou profunda, es trien diverses activitats que tinguin l'eAdministració, els ciutadans i les empreses com a protagonistes, tot això repartit en 26 elements per copsar. D'aquests, n'hi ha 16 que són serveis que s'adrecen a la ciutadania en general i 10 estrictament a empreses. Així mateix, es delimita un espai de temps concret per procedir a la recollida de dades -aquesta vegada, entre febrer i març d'enguany.
Ara ja és hora de fer-hi una ullada per veure què hi tenen a dir els nombres en tot plegat i, centrant-noss en el cas de les Balears, cal advertir que les perspectives són de les més negatives. Prenent com a punt de referència la disponibilitat per als subjectes específics dels serveis que presumptament ofereix la comunitat, i ponderant les mitjanes que s'hi obtenen, observam que les Illes es col·loquen en tercer lloc per la coa, només per davant Cantàbria i Melilla. I no és sols que quedem allunyats dels més innovadors. Les dades de la Fundació ens indiquen que, segon quin sigui el destinatari del servei esmentat, quedam entre 8 i 15 punts per sota de la mitjana de totes les comunitats.
Una altra de les peculiaritats que revela aquest estudi sobre l'abast de l'Administració ens posa en el punt de mira. En cinc territoris de l'Estat, les diferents institucions disposen de més serveis per a les empreses que no pas per als ciutadans individuals. Segons els resultats, les Balears en són un.
Repassant més detingudament els 26 tipus de recursos digitals que s'han polsat en l'estudi, se'n poden fer algunes consideracions. Arreu, es coincideix en el fet que els màxims nivells de disponibilitat corresponen al segment "queixes i suggeriments" i a "matriculació universitària".
Aquest darrer factor és de relleu per a les Illes, perquè en tot l'Estat es qualifica amb el màxim grau d'implantació, llevat d'aquí. Altres serveis destacats per la seva presència en el nostre cas seran els referits a les biblioteques públiques, les taxes autoliquidables, l'impost ITP, la consulta de licitacions i l''oferta de treball pública. A l'extrem contrari, perquè és més un projecte en preparació que no pas una realitat, hi trobam la targeta sanitària.
També sembla profitós comparar les dades obtingudes enguany amb les de 2008, per prendre consciència del camí recorregut fins ara. Per a aquesta tasca, l'estudi promogut per la Fundació Orange mostra l'evolució global comparada dels 26 serveis a les comunitats.
La conclusió referent a la nostra no torna a ser gaire positiva. En termes interanuals, no es pot dir que a les Balears haguem viscut un gran esclat tecnològic a l'eAdministració, amb un avanç d'un sol punt. De fet, hi continuam lluny de la mitjana estatal, devers 10 punts. Tanmateix, cal advertir que només quatre territoris -Astúries, Andalusia, Madrid i Navarra- superen àmpliament aquests registres. Especialment espectacular ha estat l'avanç de l'Administració navarresa, que en un any ha aconseguit fer pujar el seus resultats en 24 punts per col·locar-los així devora els de les comunitats més desenvolupades de l'Estat en aquest sentit. En aquest cas, i considerant les xifres dels darrers anys, es fa complicat pensar que a les Illes vegem una evolució semblant.
La tecnologia a casa, termòmetre de les TIC
L'estudi que realitza aquesta corporació, i que fins ara hem desgranat des del punt de vista de l'eAdministració, aporta llum sobre aspectes molt més variats en allò que es refereix a la societat del coneixement i la informació. Algunes de les dades, fins i tot, deixen les Balears en una honrosa posició en comparació amb la resta de territoris. Aquest, per exemple, és el cas de l'estadística d'instal·lació d'internet de banda ampla a les cases. El nostre registre ens col·loca en la tercera posició, tot i que som la vuitena comunitat en desenvolupament de la societat actual, amb un descens de dos punts respecte de l'estudi de l'any anterior.
Resultats desiguals
Segurament, amb tot plegat hi té a veure el tipus de societat en què estam immersos. Les dades evidencien que els indrets amb més població urbana i amb rendes més altes suposen marges d'ús d'internet entre la població més amplis. Les Balears estan en aquesta ocasió ben situades; el major problema es troba en la velocitat. I és que a les Illes tenim la banda ampla més lenta de l'Estat, amb només un 5% dels usuaris que empren més de 2Mb.
Tot i això, no es pot dir que les Tecnologies de la Comunicació i la Informació (TIC) siguin un convidat de pedra al nostre redol. La gran majoria dels indicadors referits a l'ambient casolà col·loquen l'Arxipèlag per sobre dels marges mitjans en camps com el nombre d'ordinadors per cada domicili. Per contra, un dels punts on la nostra comunitat es manté per sota de la mitjana és el de la telefonia mòbil. Encara que fa temps que és una tecnologia ben popular, a les Balears no tenim tants de mòbils com a la resta de l'Estat, tot i que el nostre registre sobrepassa el 90%. Finalment, val a dir que el nombre total de persones que accedeixen habitualment a internet no ha deixat d'augmentar els darrers anys, a les Illes i arreu, i ja són el 55% del cens total.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.