L'ONG israeliana "Trencant el Silenci" ha difòs avui els testimonis de 26 soldats que van participar en l'operació Plom Fos (entre el 27 de desembre i el 18 de gener i en la que van morir 1.400 palestins, majoritàriament civils), per obrir un debat sobre el comportament de l'Exèrcit.
"A Gaza es va imposar, abans que res, que les tropes no correguessin absolutament cap risc", explica el director d'aquesta organització, Yehuda Shaul, un militar en la reserva per a qui l'ocorregut s'ha d'interpretar a la llum de la derrota israeliana al sud d'El Líban el 2006.
Shaul destaca que els testimonis recullen l'absència total de regles per al combat, la qual cosa va derivar en una llibertat absoluta de molts soldats per disparar a qualsevol palestí, civil o no.
"No hi havia límits. Tot el que hi hagués allà era enemic", explica Shaul, que afegeix que les instruccions en molts casos van ser: "Entrau i disparau contra tot".
Un dels soldats que ha fet públic el seu testimoni de forma anònima corrobora que "les normes eren: dispara si et ve de gust", i afegeix que els comandaments "repetien tot el temps que això és la guerra i que en la guerra no hi ha restriccions per obrir foc".
Un altre militar assegura: "No s'havia de tenir cap consideració cap als civils, disparàvem a tot el que veiéssim. Se'ns repetia que les consideracions humanitàries no hi tenien cabuda: 'No deixeu que la moralitat sigui un problema. Deixau els malsons per a després i ara simplement disparau". Un jove es lamenta de "l'odi i l'alegria de matar" entre les tropes.
"Tota aquesta destrucció, tot aquest foc contra innocents (...) era simplement increïble", diu aquest uniformat el batalló del qual, explica, estava format per "seixanta al·lots d'entre 19 i 20 anys per a qui la vulgaritat i la violència són una forma de vida".
Un altre qualifica el foc d'artilleria israeliana de "demencial" i reconeix: "Estàvem matant innocents". "Les instruccions eren clares: si tens dubtes, mata," declara un altre jove militar, a qui se li va instruir que l'ofensiva era "una guerrilla urbana i en una guerrilla urbana tothom és el teu enemic, no hi ha innocents".
Els combatents també descriuen la destrucció gratuïta d'habitatges i com no es deixava "ni una sola casa intacta".
Un soldat que va operar un canó de tanc al nord-oest de la franja assegura que si havia de girar i no hi havia visibilitat "es disparaven dotze bombes a les cases del voltant i es continuava".
En dues setmanes d'ofensiva, assegura haver disparat cinquanta bombes, 32 caixes de munició de metralladora de mida mitjana (més de 7.000 trets), 20 explosius de morter de 60 mil·límetres i 300 càrregues de metralladora pesada Browning 0.5.
"I això és només un tanc: n'hi havia més de dos-cents", afegeix Shaul.
Els soldats descriuen la mort de civils en casos en els quals era fàcilment evitable, com la d'un ancià a qui es va disparar quan estava amagat en el buit de l'escala de casa seva.
"Abans d'entrar en una casa, era normal llançar míssils, foc de tancs i metralladores, granades i després disparar segons anàvem entrant", descriu un soldat.
D'altres refereixen l'ús dels anomenats "Johnnies" o "escuts humans": s'enviava a un civil palestí a entrar a l'habitatge per cerciorar-se que no hi havia milicians dins.
Alguns militars destaquen, sorpresos, el paper del Rabinat Militar, i en concret del departament "Consciència Jueva per a un Exèrcit Israelià Guanyador", des del que s'inspirava a les forces amb expressions com ara: "No tinguis compassió, Déu et protegeix i tot el que fas està santificat".
Els rabins van estendre entre les tropes la noció messiànica que lliuraven una "guerra santa" en la qual els "fills de la llum", lluitaven contra els palestins, "fills de la foscor".
A Gaza, conclou Shaul, l'Exèrcit israelià va abandonar tots els seus valors morals i va actuar en contra del seu propi codi ètic, cosa que per a ell mereix, si més no, un debat perquè la societat decideixi si aquest és l'Exèrcit que vol tenir.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Oh, o ningú sap que en la guerra, ja passen aquestes coses. No hi ha guerra neta. En totes moren innocents, hi ha sang, brutor, assassinats, homicidis, la mateixa guerra és sinònim de crim contra la humanitat. Però que no ho sabeu que la humanitat és així? es tracta de mitigar, sempre de mitigar, els forts imposen la seva llei des del principi de les civilitzacions i fins i tot abans, i així serà fins al final de l'espècie. I quanta més passió hi posés, més salvage és la guerra on participes.
Au idò, Mirando, Conxa Forteza...incluïts els propis militars jueus reconeixen la seva brutalitat, a veure que deis ara, encara defensereu les vostres dèries.
Són molt més importants els beneficis econòmics dels fabricants d'armament que no la vida de ningú i, fins i tot, que la salut mental dels membres de l'exèrcit israelià.