“La DO Binissalem és la que més protegeix les varietats autòctones”

Com veis la DO Binissalem?
La de Binissalem és la primera que es va crear a Mallorca i, entre les de les Illes Balears, la que més protegeix les varietats autòctones. Abans de néixer la denominació d'origen el vi mallorquí es trobava en plena decadència, fins a l'extrem de fer que les empreses renunciassin a qualsevol contingut de qualitat. Ara tothom s'apunta a demostrar que fa un producte vitícola de qualitat.

Quants cellers hi ha dins la DO?
N'hi ha 15. D'ençà de la seva constitució, ha crescut en hectàrees i en cellers. De tenir-ne 3 ha passat a agrupar-ne 15. També és la identificació més coneguda i reconeguda de les Balears.

Qui consumeix aquests vins?
En duim a països com Alemanya, la Gran Bretanya, els Estats Units, Suïssa, etc. Ara bé, el gruix de la venda s'aconsegueix aquí. Publicitam les exportacions, però l'autèntic objectiu de la nostra promoció el tenim aquí. El fet de transportar el producte a fora és bo, però el fet de vendre el 88 o el 90 % de la producció aquí encara és millor.

Com enfocau la vostra promoció?
Els actes de publicitat s'han de realitzar aquí, que és on tenim els clients. La nostra DO ha canviat en la promoció i, en comptes de fer mostres i tasts de vins, vol fer coses més imaginatives. N'és un exemple la creació d'una ruta del vi, amb la publicació d'un llibret guia, d'una guia mapa i de publicitat. Tenim el suport d'Agricultura i de Comerç i Indústria; de ningú més. Creim que la Conselleria de Turisme s'hauria d'implicar i responsabilitzar-se d'aquesta iniciativa, que és un bon model de diversificació turística i de defensa del patrimoni cultural. Hi ha molt per fer: promoció, retolació, activitats complementàries...

Què feis ara?
Aquests dies feim una exposició de fotografies i de textos literaris del biòleg i fotògraf Miquel Frontera, instal·lada a la Misericòrdia. Aquesta magnífica visió de la comarca vinícola de Binissalem serà itinerant. En primer, lloc es veurà en els pobles de la comarca i, després, als altres.

Quines són les vostres prioritats?
Hi ha un tema que ens interessa de manera especial: la creació d'una DO de Mallorca. Pensam que és positiu, però ens preocupa que aquesta menció general no doni suport a les varietats de raïm autòctones de Mallorca.

Com podria ser aquesta nova identificació dels vins d'aquí?
Ara es vol fer una DO de Mallorca que respectaria les altres tres identificacions. Tot el territori estaria cobert i tothom, content. Amb tot, el contingut encara s'ha de definir. Creim que, si és cert que la DO Binissalem no ha de perdre la seva identitat, també s'ha d'actuar en conseqüència amb les denominacions noves.

És competitiu fer vi de qualitat a Mallorca?
Cada any hi ha més exigències i més controls... I què passa amb el vi que ve de fora? No som capaços d'aplicar la intel·ligència per reduir tràmits i no som capaços d'aplicar als productes estrangers els mateixos paràmetres que als nostres. Els vins que estan fets en unes altres condicions representen una competència abusiva. Aquesta és l'actual crisi de la globalització. En els països on s'exigeix més és més difícil produir. No hi ha igualtat de condicions, és una competència deslleial.

Vos afecta la crisi?
És evident que hi ha una crisi. Va començar fa temps i s'ha anat incubant. Aquella bonança constructiva i immobiliària era negativa per al pagès que volia comprar terra, per a l'industrial que volia comprar un local a un polígon... Només era bona per especular. Pensàvem que érem més rics i, en canvi, ens anàvem fent més pobres dia a dia. És una crisi de consum que ens afecta, però el vinater no ho ha notat tant com altres sectors. La gent pot deixar d'anar al restaurant, però, si queda a casa, pot beure la mateixa botella 3 vegades més barata.

Hi ha moviments empresarials en el món dels cellers?
Hi ha hagut novetats, canvis de propietari... però cap celler no ha tancat. El món del vi, com el de l'hortalissa i ara el de l'oli, és un sector agrari viu, dinàmic i creatiu. En canvi, els cereals i els fruits secs són sectors lligats a les subvencions.