"Aquestes són dates complicades", em deia ironitzant i amb la rialla a la boca l'altre dia una mare de dos infants de 8 i 13 anys. "Quan ells comencen les vacances a mi se'm dobla la feina", afegia. I és que quan s'acaben les classes a les escoles i als instituts és quan milers de pares de les Illes es veuen obligats a engegar un seriós procés de planificació per tal que els seus fills i filles estiguin ordenadament entretinguts durant l'estiu.
Primera opció
Com és d'esperar, aquesta problemàtica s'accentua força en aquelles famílies en els quals els dos progenitors treballen. També en les famílies monoparentals en les quals el pare o la mare en qüestió està ocupat. La primera de les solucions que molts es plantegen que els menuts estiguin amb els padrins. Segons dades del Ministeri de Treball i Afers Socials, un 36% dels avis de l'Estat espanyol cuiden a diari dels seus néts i més d'un 17% ho fa durant les vacances d'estiu.
Evidentment, és una solució condicionada al fet que els padrins estiguin en situació d'acollir-los, tot i que normalment no solen aparèixer gaires traves per part dels majors. Es tracta d'una sortida prou econòmica perquè s'estalvien les feixugues quotes d'escoles d'estiu o de personal per cuidar-los a casa (és l'opció que usualment esdevé més cara), amb la qual cosa tot això s'avança. En temps de crisi, aquesta és una possibilitat prou plantejada. A més, l'opció de deixar els fills amb els padrins i padrines permet als pares tenir un major marge en els horaris d'acompanyament i de recollida, no debades, no han d'estar tan subjectes com ho estarien si els nins estiguessin a càrrec de terceres persones.
Tot i això, la solució dels padrins té alguns inconvenients. Els aprenentatges que un infant o un preadolescent pot anar acumulant en activitats com ara escoles d'estiu o campaments són prou diverses, en canvi quedar a casa dels avis no sempre és un sinònim d'aprofitament del temps i d'adquisició de nous coneixements, valors o experiències. La diferència es troba en el fet de cuidar o cuidar educant. Malgrat això, cosa distinta és que la casa en la qual estan els infants durant d'estiu sigui a fora vila, amb la qual cosa es multiplica el ventall de possibilitats i els jocs a l'aire lliure.
Colònies i els campus
A diferència de les alternatives abans plantejades, algunes famílies opten per inscriure els fills en un o diversos campaments d'estiu. Es tracta d'una fórmula cada vegada més estimada per a molts pares i mares que aprofiten les vacances d'estiu perquè els infants se'n vagin a temps complet a altres indrets a gaudir-hi d'experiències poc habituals per a ells. La varietat d'aquesta tipologia d'activitats és prou àmplia. D'aquesta manera, encara tenen prou èxit els clàssics campaments que tenen com a seu les tradicionals cases de colònies mallorquines com ara la Victòria, Binicanella i l'Olivaret, en els quals un grup de monitors preparen una completa gamma d'activitats durant uns dies. A més, sovint es fan campaments a altres illes o a la Península que també tenen força demanda i que, en qualsevol cas, continuen resultant prou interessants ja que els nins surten del seu entorn i estan obligats a relacionar-se amb companys nous.
Emperò, la creixent demanda ha fet que noves alternatives hagin guanyat terreny. Un exemple d'aquesta circumstància el trobam al Burotell, entre Calvià i Puigpunyent. Es tracta d'una possessió que de pocs anys ençà ha estat reconvertida en una granja escola en la qual, a més de fer-s'hi una escola d'estiu, també s'hi duen a terme campaments. Evidentment, es tracta d'unes estades una mica distintes a la resta, ja que es desenvolupen en un marc únic en el qual el contacte amb la natura (a través dels animals de la granja i el paisatge en general) i la submersió dins la cultura i tradició de les Illes són dos dels fonaments d'aquesta mena de propostes. La granja-escola de les Sitges, a Sant Llorenç des Cardassar, i la Jovent, a Palma, són altres opcions.
Per altre costat, han proliferat força els anomenats campus esportius. Són d'estades d'una setmana, aproximadament, en els quals els assistents perfeccionen i es diverteixen amb aquell esport que practiquen habitualment o simplement que els agrada. Els més habituals són els de futbol i bàsquet i és prou freqüent que les entitats organitzadores convidin algun jugador o entrenador de primer nivell per tal d'atreure més infants joves. Un exemple d'aquests campus és el de Campanet i en el qual participa activament el jugador de bàsquet Rudy Fernández. El punt feble d'aquesta modalitat d'estades sovint és el preu, talment succeeix amb les anades a l'estranger per a l'estudi d'idiomes, que són l'enèsima alternativa que tenen pares i fills per organitzar uns estius que, tard o d'hora, arriben al final.
Escoles d'estiu
Cada any, es posen en marxa una gran quantitat d'iniciatives encaminades a donar una oferta lúdica i educativa a milers de nins a les Balears durant l'estiu. Així les coses, la incorporació de la dona al món laboral, unida a altres factors, ha suposat la proliferació de les escoles d'estiu que, avui dia, pràcticament són presents a la totalitat dels municipis de les Illes. Antoni Arbós, monitor i director de diverses escoles d'estiu, és del parer que "el temps que un nin passa a aquestes escoles és força profitós en la majoria dels casos. De fet, els avantatges són prou diversos; sovint tenen un contacte directe amb la natura, completen el seu procés de socialització, no abandonen els llibres durant les vacances, etc".
Tal vegada, entre l'elenc d'avantatges d'aquest tipus de propostes també se'n pugui destacar el preu. Normalment, els preus no són gaire alts. Tot i això, el ventall de preus és prou ampli; tot depenent de l'edat de l'infant, de si l'escola és pública o no, de si són activitats monotemàtiques, de l'horari o del nombre de germans que hi vagin. En tot cas, el preu per mes pot oscil·lar d'entre 150 euros fins enfilar-se fins a xifres que superen els 600 euros cada mes. Sigui com sigui, aquesta mena d'activitats també disposen d'alguns detractors. D'aquesta manera, n'hi ha que apunten que no acaba de ser positiu que els nins no rompin durant al menys una temporada els horaris amb els quals han de conviure tot l'any.
No debades, les escoles d'estiu impliquen haver-se d'aixecar-se cada dia d'hora, tal com ho fan ment ho durant la resta del curs ordinari. A més a més, moltes vegades aquestes escoles desenvolupen la seva planificació en el mateix espai en el qual aquests nins i nines estudien a l'hivern. El canvi d'entorn també és profitós per tal d'oxigenar la ment, segons indiquen psicòlegs i pedagogs. Finalment, en el compendi de crítiques també s'afegeix que alguns pares abusen d'aquests serveis, que ofereixen horaris d'escola matinera i la seva oferta també s'estén durant els horabaixes, amb la qual cosa es donen casos de nins que arriben a estar més de 8 hores diàries a aquests centres.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Quan arribava l'estiu a mi em deixaven a casa o al carrer, però aleshores no hi havia el trànsit actual i amb dues pedres al mig del carrer feiem porteries i ens ho montàvem de conya. Els cotxes són el càncer de la humanitat. Tornem als ases i a les someres.
Pobrets pares... tot el curs deixant l'infant al centre escolar com si fos un oenjador de roba, la diferència és que ara no el poden posar a l'armari fins la propera temporada. El que que més greu els sap és que ara hauran d'aguantar els seus fills enlloc de donar-los a aguantar per un altre.
Tenir un nin no és com comprar un canari. Els pares han de ser conscients que comporten moltes alegries i beneficis però també molta feina i preocupacions. S´ho han de pensr bé abans de tenir-los. No poden esperar que els eduquin, entretinguin i guardin els altres.