TW
0

Els immigrants no s'estan "aprofitant" dels diners dels espanyols, com falsament perceben algunes persones a l'Estat. I els motius, tal com evidencien les darreres investigacions sociosanitàries, són complexos. Per una banda, les persones immigrades treballen de la mateixa manera que ho fa un persona nascuda a l'Estat. Cotitzen a la Seguretat Social i, per tant, contribueixen al Tresor Públic en igualtat amb els autòctons. Dia 1 de gener de 2009, els i les estrangeres assolien la xifra de 5,6 milions de persones. Dit això, tan sols queda descartar que els immigrants legals s'estiguin "aprofitant" dels doblers públics.

Ara bé, s'estima que l'Estat espanyol és residència d'un milió d'immigrants irregulars. Ara bé, el fet que no hi cotitzin de manera oficial és més complex que no pot semblar. Per una banda, no són persones que no treballin. En fan, de feina, però en condicions precàries. I d'explotació, segons els casos. I com és que poden fer feina si no tenen els papers en regla? Si és il·legal? Evidentment, gràcies a empresaris sense escrúpols que s'estimen més contractar una persona jurídicament inexistent.

Els beneficis són majúsculs: no cal contribuir a la Seguretat Social del treballador, se li pot pagar un sou per sota del salari mínim interprofesional (660 euros), no cal abonar-li les hores extra, no té vacances pagades ni jornada laboral màxima. I és acomiadable sense contraprestacions. Només cal recordar el cas de Franns Rilles, un treballador il·legal que perdé el braç esquerre en un accident laboral a Gandia. Els empresaris pels quals treballava, a un forn, llançaren el braç amputat a les escombraries per amagar la seva contractació il·legal.

Tributar a la SS

Dit això, resulta difícil afirmar que els immigrants no vulguin treballar de manera legal. I amb tot el que comporta: tributar pels impostos i gaudir de sanitat. Responsabilitat amb els deures; gaudir dels drets en igualtat.
A més a més, la despesa que suposa l'atenció sanitària als immigrants és inferior als ingressos que aporta a l'Estat espanyol. Segons un estudi publicat per l'Imserso l'any 1999, la població immigrant (aleshores 819.000 persones) va generar 274.667 milions de pessetes als comptes públics. El cost en cobertura sanitària, tanmateix, no superà els 7.527 milions de les antigues pessetes.

Les aportacions dels nouvinguts no són l'únic argument en el seu benefici. I és que també visiten el metge menys vegades que no els autòctons. Així ho afirma la darrera investigació de l'Institut de Salut Carlos III, avalada per la Reial Acadèmia Nacional de Medicina. L'estudi, presentat dilluns passat a Madrid, demostra que "els immigrants utilitzen manco els serveis sanitaris que la població estrangera". Els criteris analitzats han estat les visites al metge de família, l'especialista, urgències, hospitalització i proves de càncer de mama i úter.

Per davall els autòctons

Segons la doctora Belén Sanz, que va presentar públicament la investigació, tan sols s'han registrat dues excepcions. Els homes immigrants de l'Àfrica subsahariana visiten més el metge especialista i fan ús de l'hospitalització, mentre que els llatinoamericans freqüenten més els serveis d'urgències. Però la taxa col·lectiva dels estrangers no supera els espanyols. I s'evidencia també un comportament igual a l'autòcton. "Si trèiem ginecologia, amb els parts, els homes van més al metge que no pas les dones: tant d'aquí com immigrants".