Gran derrota dels Kirchner

Una derrota en majúscules. La mandatària argentina, Cristina Fernández, i el seu espòs i antecessor, Néstor Kirchner, han perdut el control del congrés per la derrota en les eleccions legislatives, mentre que l'oposició comença a prendre posicions per guanyar la presidència del país l'any 2011. Els resultats han estat un autèntic revés per la facció peronista que governa l'Argentina de del 2003 amb estil aspre i amb polítiques intervencionistes. Comptant-hi els vots de les 24 províncies del país, els candidats oficialistes han obtingut al voltant del 34 per cent dels sufragis, molt lluny del 66 per cent de l'oposició.

De fet, el cop més dur s'ha produït a la província de Bons Aires, la més poblada de l'Argentina, on Kirchner, que s'havia postulat per a diputat, ha tret menys vots que Francisco De Narváez, empresari i peronista dissident. Després de la seva sorprenent victòria, l'empresari ha demanat a Fernández, que es troba al capdavant d'una presidència enfosquida per la influència del seu marit, que "assumeixi el rol de protagonista que no hauria d'haver deixat mai". El revés ha estat tan fort, que Néstor Kirchner renunciava ahir com a líder del governant Partit Justicialista i del peronisme. El mandatari comunicà la seva decisió al governador peronista de la província de Buenos Aires, Daniel Scioli, que sencundava la llista de candidats a diputat per aquest districte, el més poblat del país i bastió de l'oficialisme. "Quan un resultat no és l'esperat, has de tenir l'actitud que pertoca: hem de dignificar la política i em vull dedicar a moure'm lliurement", afirmà.

De fet, la relació d'aspirants a diputat que encapçalaven Kirchner i Scioli a la província ha estat clarament derrotada per De Narváez. De la mateixa manera, el Front per a la Victòria, del matrimoni Kirchner, ha sucumbit a les províncies de Córdoba, Santa Fe i Mendoza, fet que els ha suposat perdre la majoria al Parlament. Una altra de les sorpreses ha estat la derrota a l'àrea meridional de Santa Cruz, la província natal de l'expresident, per una força que forma part de l'Acord Cívic i Social, integrada per la Unió Cívica Radical, el partit més antic del país, de socialistes i independents. El seu lloc l'ocuparà ara el mateix Scioli, que afirma que "com va dir Perón, primer és la Pàtria, després el Moviment i després els homes".

Així, els Kirchner comencen ara a pagar una "factura". Les aliances creades pel matrimoni es començaren a dissoldre a final de 2008, quan es féu evident el desgast de l'Executiu per la seva confrontació amb les patronals agropecuàries. De fet, aquesta derrota també ha afectat el Govern. La ministra de Salut , Graciela Ocaña, renuncià ahir al càrrec després de conèixer els resultats. L'Argentina sembla que entra en un període de canvi.

El milionari De Narváez, de les revistes del cor a la política

L'empresari Francisco de Narváez ha passat de ser un personatge més conegut a les revistes de societat que no a l'arena política a desafiar el poder de l'expresident argentí Néstor Kirchner des de l'anomenat "peronisme dissident". Nascut a Colòmbia el 22 de setembre de 1953, De Narváez -o el Vermell, que és com el coneixen els seus seguidors, perquè és pèl-roig- s'ha llançat a la recerca del vot conservador, de l'elector peronista opositor a la gestió de Kirchner i també dels qui estan desencisats amb el Govern de Cristina Fernández. Fill de Doris Steuer i de Juan de Narváez, un colombià dedicat al negoci del cafè, va abandonar Bogotà a edat de tres anys per establir-se a l'Argentina, on va obtenir la nacionalització el 1983.

La seva fortuna li ve d'una herència familiar. El padrí matern, Karel Steuer, tenia una cadena de botigues de regals per a infants a l'Europa de l'Est anomenada Teta, que en txec significa "tia", nom que adoptà quan arribà a l'Argentina, on transformà el negoci en un grup de supermercats. De Narváez ingressà a l'empresa familiar a 17 anys i arribà a la direcció el 1989, càrrec que ocupà durant una dècada, fins a la venda de Casa Tía. La seva carrera empresarial es diversificà el 2002, quan adquirí La Rural, firma que administra el centre firal més gros de Buenos Aires i que és un símbol de la burgesia agrícola i ramadera argentina. És, a més, amo del canal América de la televisió oberta de Buenos Aires i del diari econòmic El cronista.

"Un dia vaig deixar de banda la indiferència, vaig deixar de queixar-me i em vaig posar a treballar per canviar la situació del país. Al meu entendre, l'error pitjor era la falta de participació de la classe empresària", manifesta.
La seva incursió en la política començà tímidament el 2001 a través de la fundació Units del Sud i continuà amb la seva afiliació al Partit Justicialista, pas que, assegura, just suposà formalitzar el que sempre s'havia sentit: peronista. Lligat inicialment a l'ala liderada per l'expresident Carlos Menem (1989-1999), arribà a ser diputat per la província de Buenos Aires el 2006 i dos anys després obtingué el tercer lloc, amb un milió de vots, per a la seva postulació com a governador del districte.

Respecte dels comicis d'ara, De Narváez ha lluitat contra acusacions de presumptes vincles amb caps del narcotràfic i contra desqualificacions de l'oficialisme. La premsa local especula que la seva fortuna arriba als 200 milions de dòlars i que n'ha gastats devers 230.000 de diaris en la seva omnipresent campanya. "Som un tipus comú" i "tenc un pla" han estat les falques proselitistes d'aquest candidat conservador que diu que s'identifica amb els models dels presidents José Luis Rodríguez Zapatero, d'Espanya, i Barack Obama, dels EUA. Inconfusible pel tatuatge d'una serp al coll, assegura que la seva màxima ambició política no és presidencial, sinó governar la província de Buenos Aires, encara que ben pocs el creuen. Casat en segones núpcies amb l'advocada i exmodel Agustina Ayllón (37 anys), amb cinc fills i un altre en camí, De Narváez ha reconegut que intentà suïcidar-se a l'habitació d'un hotel de luxe el 1992, una època en la qual era un addicte a la feina i de la qual sortí gràcies a l'afecte familiar.