Cop militar a Hondures

Les forces armades i el Congrés d'Hondures prengueren ahir el poder al president, Manuel Zelaya, i enmig d'una tremenda crisi política nomenaren per al càrrec el president del Congrés, Roberto Micheletti. Confusió, impotència i molta incertesa regnaven ahir a Hondures i a la resta del món, on la informació distorsionada sobre allò que hi passava no aturava d'arribar. Tot començà de matinada, quan comandos militars entraren a la residència del president, el detingueren i el dugueren a la força fins a Costa Rica. Malgrat el rebuig taxatiu de l'Organització d'Estats Americans (OEA) i que Estats Units manifestàs que només reconeixia Zelaya com a president d'Hondures, el Congrés en ratificà hores després, en una sessió extraordinària, la destitució i nomenà el titular del Congrés, Ricardo Micheletti, com a nou cap d'Estat.

Els diputats que assistiren a la sessió -aparentment hi faltaren els cinc membres d'Unificació Democràtica- donaren suport a Micheletti, acusaren Zelaya de violar la Constitució i lloaren l'actuació dels militars i del cap de l'Estat Major Conjunt de les forces armades, el general Romeo Vásquez. Prèviament, el Congrés havia presentat una presumpta carta del president en la qual aquest renunciava al càrrec per la "situació política polaritzada" que vivia el país i per "problemes greus de salut". Els congressistes n'aprovaren la renúncia i acusaren el president d'haver preparat un presumpte decret pel qual convocava una assemblea constituent per a dilluns que ve, enmig d'acusacions a Zelaya i juraments que la destitució era l'únic camí per al futur del país. A més de la detenció de Zelaya, se'n registraren d'altres, com la de la cancellera Patricia Rodas, que a l'hora de tancar aquesta edició es trobava en parador desconegut. Així mateix, hi havia ordre de captura contra els ministres del gabinet i s'havia perdut la pista d'alguns.

La consulta popular

Zelaya havia anunciat el dia abans que ahir seria un "dia històric", ja que per a aquesta jornada s'havia convocat la població a una consulta popular que mantenia el país dividit i a punt de la crisi des de feia dies. En el sondeig, sense caràcter vinculant i considerat il·legal per la Justícia i pel Parlament, els hondurenys havien d'opinar si en les eleccions generals de novembre també havien de votar amb un referèndum la convocatòria d'una assemblea constituent que reformàs la Constitució.

No es dóna per vençut

Ja a Costa Rica, Zelaya afirmà que ell continua sent el president d'Hondures, malgrat que va ser detingut i obligat per "un grup ambiciós" de militars a abandonar el càrrec, va manifestar el seu propòsit de tornar al país i negà haver renunciat a la presidència. El secretari personal de Zelaya, Eduardo Enrique Reina, acusà directament el president del Legislatiu, Roberto Micheletti, de maniobrar per treure el president del poder i assumir la direcció d'Estat.

Les protestes i Chávez

Amb talls d'electricitat durant tot el matí i les emissores de ràdio i televisió interrompudes per llargs períodes de temps, tancs i carros armats van ser desplegats tot el dia a la capital hondurenya per les forces armades.
Tanmateix, els militars no van impedir que al voltant de 3.000 persones es concentrassin davant la Casa Presidencial per demanar la tornada de Zelaya. Arreu de tot el món, s'improvisaren també algunes manifestacions i la comunitat internacional rebutjà els fets. El president de Veneçuela, Hugo Chávez, es mostrà especialment dur i assegurà que ell mateix enderrocarà el nou president. "Si juren Micheletti o Peleletti o Gafetti o Goriletti, l'enderrocarem. L'enderrocarem, així ho dic", va dir Chávez en una al·locució televisiva, en la qual va titllar els fets de "cop d'estat troglodita".