Maldecaps

Sempre m'han acollonit aquells individus que juren tenir les coses clares en aquesta vida. Una vida plena. Sense interrogants. Per ventura, això deu ser perquè, a mesura que passa el temps, tenc la casa cada cop més desordenada i, idees que fins ara contemplava amb claredat, van perdent consistència fins al punt d'entrar en un estat metamòrfic. Amb tot, l'ambigüitat de les idees ha estat sempre una constant mai no patentada per cap ideologia; des del despotisme de Lenin fins al recent capitalisme Keynesià de G. W. Bush. Poques en són les excepcions. L'ús del Hijab (mocador islàmic) a les escoles europees ens ha submergit de nou al vastíssim oceà de les idees incoherents.

Líders progres capficats a defensar símbols religiosos els quals prostitueixen sense miraments la igualtat de gènere -que tants de vots ha donat a la socialdemocràcia- formen part del mateix circ on trobam una classe conservadora que es manté ferma en la intenció de fulminar els mèrits religiosos de milions de ciutadans que, com ells, recolzen part dels seus dies en la fe. El debat és al carrer. Tot i això, es tracta d'una controvèrsia postissa i innecessària. Espanya, com molts països europeus, va decidir penjar-se el cartell "d'estat de lliure culte". Se suposa, idò, que vivim en un racó del planeta on cadascú practica la religió que vol, amb els efectes secundaris que d'això se'n pugui derivar. Paradoxalment, les mateixes societats que qüestionen l'ús del hijab a l'escola ni s'immuten quan es publica que el 30% dels seus joves diu no tenir cap amicj o que el 54% ha fet del consum d'alcohol un hàbit, o que el 5% ja pensa en clau de maltractador potencial, o que... Acollonant.