A França ofèn el burca ...només a ca seva

Nicolas Sarkozy és el messies públic, però són molts els líders europeus que s'han posicionat en contra del mocador islàmic i del burca. Ambdues peces formen part de la manera de vestir de les dones auspiciades suposadament per la religió de l'Islam. Tanmateix, i sempre segons l'escala de valors occidentals, el burca és més inacceptable a Europa que el mocador islàmic. Just ara fa una setmana, dilluns passat, Nicolas Sarkozy convocava els membres del Senat i del Congrés francès en un gest sense precedents des de 1848. Del seu discurs, però, tan sols destacà un comentari que, precisament en francès, ben bé podria considerar-se una boutade. "El burca no és ben rebut a França". És raonable pensar que els ciutadans de la república veïna, de dretes o d'esquerres, avalaren la tesi del seu president.

El burca, tal com denuncien els grups feministes amb vehemència, és una forma de fer "invisible" la dona. Però allò curiós de les declaracions de Sarkozy és que es contradiuen tot d'una. Només 24 hores després del discurs fet al palau de Versalles, el president es mudava a l'Eliseu (residència presidencial) i hi oferia un sopar de gala al xeic Hamad bin Khalifa al-Thani, de l'emirat de Qatar. El règim d'aquest país àrab, tanmateix, és reconegut per la repressió contra les dones. També cal destacar la recent signatura d'un acord de cooperació militar amb Emirats Àrabs Units, un altre búnquer del masclisme religiós.

Un tercer exemple es troba a la visita del president afganès, Hamie Karzai, en la darrera reunió de països donants per la reconstrucció de l'Afganistan. Quines lliçons li donà, a Karzai, sobre el burca al seu país?
La conclusió que s'extreu del comportament de Sarkozy seria així: "El burca no és ben rebut a França, però sí als països que queden lluny del meu". Per ser fidels, però, s'han de reproduir els arguments de Nicolas Sarkozy. "No és un signe religiós, sinó d'esclavitud i submissió que atempta contra la dignitat de les dones". Evidentment, poques persones estaran en contra d'unes declaracions fàcilment assumibles per tot l'espectre polític. De fet, pocs dies després s'anunciava la creació d'una comissió parlamentària amb l'objectiu d'estudiar si convé legislar per prohibir el burca.

És per això que el debat que s'apropa recordarà, previsiblement, al ja viscut l'any 2004. El Govern decidí prohibir el mocador islàmic a les escoles. I les dones musulmanes protestaren al carrer. Es trobava en joc la seva llibertat individual a vestir tal com vulguin. Però també estava en joc la dignitat de la dona, menyspreada pel mocador, segons els valors republicans. Finalment, s'optà per censurar tot tipus de manifestacions religioses (inclosos els petits crucifixos catòlics a la manera de penjoll). Una sortida per no semblar antiislamita, sinó merament laic.

Mocador al Parlament

Ara, però, la polèmica es desplaça a la veïna Bèlgica. Mahinur Ozdemir, musulmana d'origen turc, ha estat triada com a diputada del Parlament provincial de Brussel·les. Ha esdevingut així la primera política del país que llueix mocador islàmic. Les protestes (una minoria) demanaven una moratòria del mocador a l'Administració Pública i institucions. Finalment, res no canviarà. Ozdemir ja ha pres possessió del seu càrrec. La seva veu no tremola. "Sota el meu mocador, hi ha molts projectes. Mon foulard amaga els meus cabells, però no la meva personalitat". I aquest debat, tard o d'hora, també acabarà afectant l'Estat espanyol.