“No podem competir. Dubt que em pugui retirar fent de conrador”

Com així us heu dedicat a la pagesia, Miquel?
Vaig estudiar a Sant Francesc d'Inca. No era mal estudiant. La meva il·lusió era la química. A ca meva tenien terres: 20 quartons de tarongers, que era del que vivíem. Fèiem un bocí de patates, blat, ordi, el que feia falta. Devers el 1972 o 1973 encara es podia viure de l'agricultura i vaig decidir dedicar-me al camp. Vaig plantar una finca de melicotoners i de llavors ençà faig melicotons, prunes, taronges...

Per quin motiu sembràreu melicotoners?
Els melicotons anaven a 150 pessetes. Tenien millor preu que la taronja i era un complement per a l'estiu. Així tenia tot l'any cobert. Tenc les produccions escalonades. Solc collir els primers melicotons a final de maig i en tenc fins Sant Miquel. Els melicotons més tardans els vaig llevar perquè quedaven molt afectats pel mal temps.

Quines altres produccions feis?
Visc al cent per cent de l'agricultura. Duc una quarterada de síndries, faig un poc de tomàtiga de ramellet, prunes i albercocs. Ara he sembrat figueres coll de dama negres, que enguany començaran a produir.

Com comercialitzau tot això?
La major part de producció la duc al Mercapalma, al lloc de productors; la resta, a la cooperativa.

Els preus estan bé?
No podem competir. Dubt que em pugui retirar fent de conrador. Cada any assegurava la collita. Fa 3 anys, una gelada va cremar els melicotons. L'assegurança cobria un 70% dels mals, però a l'hora de cobrar es va convertir en una tercera part d'això. Partiren dels preus oficials del melicotó, que a la Península són més baixos. No sé com ho poden fer. Tenc 3.500 melicotoners i per exsecallar-los he de menester 3 mesos. Després els he d'adobar, aclarir, tractar amb fitosanitaris, etc. Per combatre la mosca, he de tractar-los cada setmana. Aquí tenim la mosca mediterrània, que pega a la fruita i si no la tractes no culls res. Has d'estar a damunt l'arbre si vols produir.

Però la fruita mallorquina té anomenada de qualitat?
Tota la fruita, si la culls en el seu punt, és bona. Si els melicotons forasters els collissin madurs, també serien bons. S'han de collir grenyals. Collit i venut. Demà vendré 500 quilograms de melicotons a 2 euros que es vendran a 3,50 o 3,80 al públic. I es venen. El preu depèn de la qualitat. El botiguer ho reconeix i ho paga. A les grans superfícies, no interessa anar-hi.

Quines varietats en teniu?
Tenc de 15 a 20 varietats de melicotó. Així els cull durant tota la temporada. La pruna igual: en tenc de 7 a 8 varietats.

Com està la pagesia a Muro?
El camp és viu. D'al·lot veies totes les torres amb el molí rodant, ara no és com un temps, però encara veus finques i un poc de moviment. A una banda del poble es fa gra i a la banda de la marjal, hortalissa. Gent que conra la seva verdura per vendre-la als mercats. Hi ha un comercialitzador de patata i ceba, dos magatzems que fan feina per als hotels, un que comercialitza cereals i un altre que comercialitza adobs i compra cereals. Hi ha bastant de taronja, però té un preu molt baix. Jo la defens una mica perquè la venc jo mateix. En començ a collir pel novembre i em dura fins al mes d'agost.

És molt antiga la cooperativa de Muro?
És de les més velles de Mallorca. Es va fundar el 1935 o 1936. Crec que la seva història és un poc la història de Muro d'aquests 70 anys darrers. Jo n'era soci i devers el 1996 en vaig sortir president.

Quina feina fa la cooperativa?
Ens dedicam a servir hotels. Tenim uns 60 socis, la majoria gent gran, socis que sempre ho han estat. De gent més jove n'hi ha una dotzena. Compram hortalissa i la servim als hotels. Això representa un 30 o un 40% del que venem; la resta, l'hem de comprar a majoristes.

Comercialitzau els productes d'altres maneres?
Tenim una botiga per vendre directament al consumidor. Ens hem adherit a la marca Producte Local i la botiga també. No és una empresa lucrativa, sobretot és una empresa per donar un servei als pagesos.