Benvinguts a la TDT

Dimarts que ve, dia 30 de juny, és el primer dia D pel que fa a la introducció a les nostres illes, i més concretament a les de Menorca i a Eivissa, de la Televisió Digital Terrestre (popularment abreujada com a TDT). Les campanes que fa mesos que sonen anunciant-nos un canvi, una nova realitat tecnològica, sonaven amb un sentit, que es resumeix en aquesta data. I és que ja està tot enllestit per a la major revolució tècnica d'un dels més populars mitjans de comunicació, des que el color entrà a les vides del teleespectadors. Tot i que és evident que fa mesos que l'Administració, tant central com autonòmica, ens comunica aquesta irremeiable transició per mitjà de múltiples formats publicitaris i informatius, resten un poc a l'expectativa de veure si realment tot és conduït pels marges que calen i el canvi no comporta dificultats.

La pregunta de què implica aquest nou sistema ha estat contestada per multitud de fòrums distints en tot aquest temps. La multiplicitat de canals, la millora de la qualitat visual i de so i nous serveis interactius formen en gran part el nou paradigma audiovisual que imminentment haurem d'acceptar. Fa estona que les autoritats llancen missatges sobre la ‘dramàtica' resolució de no fer-ne els canvis adients: la televisió que coneixem canviarà per sempre; almenys el seu format i les seves possibilitats, i qui no disposi dels nous dispositius simplement en quedarà al marge. D'aquesta manera, el lema de la campanya introduïda a les nostres Illes "Si no tens TDT, no tens tele" s'acosta fidelment a la realitat del nou context televisiu que resta a l'aguait. Així doncs, anem a repassar detingudament les fases ja complertes i les que encara quedaran per endavant fins a assolir l'anihilació total del sistema de televisió analògic i tradicional a les nostres illes.

A Balears, una de les persones que ha treballat aquest tema amb més dedicació ha estat Antoni Manchado, director general de Tecnologia i Comunicacions del Govern. Per aquest motiu, qui millor que ell perquè ens expliqui en quines circumstàncies Eivissa i Menorca enfronten l'adopció de la TDT, i què ens espera als mallorquins d'aquí al 31 de desembre, que és la data marcada per a l'apagada analògica definitiva a les Balears.

Menorca, preparada

El director general comenta que, després de tota la preparació, al seu departament miren la data del 30 de juny amb un optimisme relatiu: "Ara per ara, l'apagada de dia trenta té el vistiplau de Madrid, amb tots els requeriments I estudis complerts satisfactòriament. Això vol dir que les dades de cobertura són adients i, per tant, la feina d'aquests mesos ha estat positiva". Malgrat això, encara queden pendents alguns detalls. "Aquest mateix divendres és previst que es posi en funcionament una nova antena a la zona de l'Enclusa, que ajudarà a posar fi als problemes del ponent menorquí, i arrodonirà els àmbits de recepció del senyal d'aquesta illa més enllà del 99 per cent. Cal estar-ne satisfets", resumeix Manchado, en relació a la situació de la nova televisió a Menorca.

Àmplia cobertura a Eivissa

La situació a la Pitiüsa major és semblant a l'exposada ara, segons confirmen des d'aquesta Direcció General, adscrita a la Conselleria d'Economia. La instal·lació, ja fa algunes setmanes, de quatre antenes entre les zones de Santa Eulària i Vila, i el fet que ja siguin operatives dies abans de l'apagada fa preveure que no hi haurà cap problema pel trànsit de model televisiu. Així, el proper 30 de juny a les 13 hores finarà per sempre l'emissió analògica. I si hi hagués algun contratemps, sempre es poden enfocar les antenes cap al senyal emetent de Mallorca.

Val a dir que en altres indrets de l'Estat, tot i que el Pla de transició cap a la TDT s'ha propugnat arreu, no s'han fet els deures com a les nostres illes i se n'han hagut de retardar els terminis prevists. Antoni Manchado ens explica com ara per ara al voltant del 87% de les llars han integrat les noves antenes per rebre el senyal digital, una dada situada per damunt de la mitjana estatal. A més, i en referència a sectors molt determinats de la societat, com per exemple les persones majors, que sempre mostren una resistència major cap als canvis tecnològics, o alguns col·lectius amb discapacitat, des del Govern s'ha articulat un pla d'atenció i informació especial, pactat amb l'entitat Sa Nostra. Qualsevol consulta que vulgueu fer referida a aquesta qüestió la podeu plantejar al telèfon 900 201 004.

Així mateix, rebran una especial atenció aquells ciutadans que per viure a un lloc amb especificitats determinades, com una orografia especialment complicada, disposaran de l'opció de rebre la nova televisió digital via satèl·lit. "A poblacions molt petites o a indrets més remots és possible que el senyal no es rebi de manera adequada. En aquests casos, validats oportunament per un tècnic autoritzat, les institucions subvencionaran l'aparell de recepció per satèl·lit, encara que la instal·lació sí que haurà de córrer a compte del consumidor".

I com es planteja la preparació de l'arribada de la TDT a Mallorca? En aquest sentit, Manchado destaca que es mantindrà el contacte amb els ajuntaments per estendre la xarxa de repetidors a tota l'Illa. "Serà molt important l'experiència de Menorca i d'Eivissa, com ho fou la de Formentera (on fa més d'un any que s'implantà). Consevarem la pressió de les campanyes que aquests mesos han aparegut. A més, el fet de veure que el canvi esdevé aquí devora, que és real i fins i tot positiu, esperam que motivi persones que fins ara no s'hi han interessat gaire.
"La perspectiva és novament positiva, pel que fa als avantatges de la TDT, com una oferta televisiva més segmentada i variada o una major qualitat del producte. Per altra banda -incideix el director general- cal veure com s'ajusta tot. Som conscients que s'han donat més llicències de les que es posaran en funcionament, però la demanda farà la seva tasca i molts projectes inviables no s'enlairaran. Com qualsevol canvi, aquest comporta un emperò per a les persones habituades a una manera de funcionar, però justament en aquest moment de crisi global esper que serveixi com a efecte dinamitzador, al qual s'hauran d'adreçar les empreses que generen continguts televisius", emfatitza finalment Manchado.

Nova televisió a l'Estat: de pagament, alta definició...

Les dades comparatives entre l'adopció del sistema de la Televisió Digital Terrestre a les Illes són sensiblement millors que l'experiència a altres llocs de l'Estat espanyol. Un exemple d'això són les dades de penetració de descodificadors i antenes a les llars, que a Balears sobrepassa el 80 per cent, mentre que la mitjana estatal assoleix amb prou feines el 60%, o el fet que a Balears no sigui necessari retardar l'entrada en vigor de la nova televisió. Tanmateix, la cosa no acaba aquí. La nova situació que es planteja al món audiovisual, altament competitiu per definició, fa que els protagonistes -cadenes, creadors de continguts, etc.- no acabin d'assolir un consens que satisfaci totes les parts.

De fet, no fa gaires dies, el departament dirigit per Miguel Sebastián proposà un esborrany de decret per instaurar una novetat en tot aquest procés tan complex: la TDT de pagament. Tot i mostrar-se disposat a pactar alguns aspectes del projecte de norma, la notícia ha trasbalsat un poc més el sector, prou revolucionat de per si amb els canvis confirmats fins ara. Tanmateix, la notícia no caigué precisament bé. La mostra més clara d'aquesta oposició de què parlam és l'expressada pel totpoderós grup comunicatiu Prisa, el qual en paraules del seu conseller delegat en la darrera junta general d'accionistes assegurà que impugnaria la norma, perquè és ‘il·legal', tot i que amb la necessària reflexió i amb els procediments normals pot ser "una bona cosa".

Segons aquest posicionament, el perill que el canvi de model depengui de mesures urgents i poc reflexionades és evident, i es considera una equivocació el procediment pel qual el Ministeri ha provat d'incloure aquesta inesperada modalitat. Al seu torn, i a manera de rèplica, el ministre d'Indústria rebutjà que el seu departament hagués donat el vistiplau a la modalitat de TDT de pagament de manera ‘sorprenent o precipitada', ja que fa mesos que l'anunciaren com una de les posibilitats reals del nou model. A hores d'ara, ja hi ha quatre operadors -Antena 3, Veo, La Sexta i Telecinco- que han sol·licitat adherir-se a aquesta fórmula, mentre que d'altres corporacions, en la línia de Prisa, miraran d'impugnar que hi hagi unes plataformes de televisió digital de pagament i altres d'accés lliure.

El vertader futur: HD

Això no obstant, la via de la digital terrestre de pagament no és l'única opció alternativa que obrirà la nova tecnologia que hem descrit. D'alguna manera, molts ciutadans ja han tingut contacte amb plataformes digitals per satèl·lit, fet pel qual la nova TDT pot semblar un fet un poc menys innovador. Per això, cal dir que la veritable televisió del segle XXI, que comença amb la TDT, es veurà culminada d'aquí a relativament poc temps per l'alta definició (abreujada amb HD per les seves inicials en anglès).

Concretament, ja existeixen proves pilot, com el cas de TV3, que des de dia 18 emet en alta definició a través d'un dels seus canals de TDT. Així, en podran gaudir les persones que disposin d'un televisor amb sintonitzador HD a la zona d'influència dels repetidors del Maresme i Collserola, que engloben al voltant del 60% dels catalans. Aquesta és només una de les apostes pioneres, que s'hauran de consolidar i de mica en mica estendre's arreu.