L'Executiu iranià revisarà els vots

Trenta anys després de la seva fundació, la República Islàmica de l'Iran es troba en una complexa cruïlla.
La controvèrsia que s'inicià fa uns dies pels resultats en les urnes s'ha fet palesa al carrer, que s'ha convertit en l'espai de reivindicació política i de violència extrema. L'oposició, dirigida per Moussavi, emprà tot el seu potencial humà i, manifestació rere manifestació, proclamà la necessitat de repetir els comicis. Tanmateix, l'òrgan consultiu, l'anomenat Consell de Guardians de l'Iran, va decidir, després d'intenses hores de deliberació, rebutjar la demanda presentada per l'excandidat reformista, segons va informar ahir el portaveu de l'organisme a la televisió estatal.

No obstant això, el Consell va anunciar també que està disposat a fer un recompte dels vots en aquells llocs on l'oposició ha presentat denúncies per frau, per la qual cosa va assegurar que aquesta revisió podria provocar que es produïssin canvis en els resultats oficials. I és que, al marge que finalment les sospites sobre una possible topinada en les eleccions es demostri o no, la situació al país es troba en un moment delicat. Així ho fa evident el fet que, ahir mateix, el Ministeri de Guia i Orientació Islàmica de l'Iran va advertir els mitjans estrangers que els permisos concedits per cobrir actes als carrers de Teheran es podien donar per anul·lats i que no poden acudir a cap acte que no disposi d'autorització.

En un fax arribat a l'oficina de l'agència Efe a Teheran, el Ministeri fa constar "que totes les representacions dels mitjans estrangers han d'evitar qualsevol activitat periodística sense coordinació i sense permís de l'Oficina general dels mitjans de comunicació estrangers i de Guia Islàmica". Aquesta novetat, sumada a l'enorme potencial militar desplegat per controlar les masses de manifestants que en els darrers dies han sortit al carrer per protestar, ha elevat el to de les crítiques tant des de dins com des de fora del país. En aquest sentit s'expressà per exemple el president del Parlament, Ali Larijani, qui volgué advertir el Ministeri d'Interior que haurà de respondre per l'assalt ocorregut dies enrere a la residència d'estudiants de la Universitat de Teheran.

En teoria aliè a aquest esdeniments, el president iranià, Mahmud Ahmadinejad, es reunia ahir amb el cap de Govern de Rússia, Dmitri Medvédev, amb qui acordà "continuar la cooperació en matèria econòmica i humanitària". "És evident que l'època dels imperis ha acabat i que mai no renaixeran", afirmà Ahmadineyad en la cimera de cooperació. Mentrestant, als carrers de Teheran, l'activitat continuava. Malgrat que el líder opositor demanà als seus seguidors que no sortissin a manifestar-se per evitar nous incidents, milers de persones reiteraren la seva aposta per dur endavant les reivindicacions. Proveïts de llaços verds en record del color de campanya, marxaven amb imatges de l'excandidat i realitzaven senyals de victòria en silenci. Alhora, a una cèntrica plaça de Teheran, desenes de milers de seguidors de l'actual president defensaven els resultats electorals.

Preocupació

Per part seva, la comunitat internacional continua expressant la seva preocupació pel desenvolupament dels esdeveniments. Sorprengué, no obstant això, la resposta del president dels EUA, Barack Obama, qui considerava ahir que "ha de ser únicament l'Iran qui decideixi qui serà el seu líder". França anà més enllà i el seu primer ministre, François Fillon, va instar ahir les autoritats iranianes que optin per la via del diàleg en lloc de la provocació per posar fi a la violència desencadenada després de les eleccions. El dirigent britànic, Gordon Brown, tornava a demanar ahir que Ahmadinejad escolti les queixes de la població. "No hi ha d'haver violència en resposta a les protestes pacífiques", va dir el "premier", que va sol·licità a l'Iran que escolti "acuradament".

Finalment, també el ministre d'Afers Exteriors de l'Estat espanyol, Miguel Àngel Moratinos, anuncià de la seva banda que es reunirà avui amb l'ambaixador iranià a Espanya, Seyed Davud Salehi, per demanar-li informació sobre la situació al seu país i transmetre-li la necessitat que es revisin els resultats electorals.
S'haurà d'esperar a llavors per comprovar si es tracta d'un frau intern o d'una campanya externa de deslegitimació, tal com denuncien diverses fonts de l'Executiu iranià.

Almenys 7 morts en els disturbis

La violència desmesurada de la qual han estat testimonis els carrers de Teheran ha causat ja la mort d'almenys set persones. Les multitudinàries manifestacions dels opositors i contramanifestants, partidaris del Govern actual, provocaren enfrontaments entre ambdós bàndols i, en especial, amb els membres de la milícia iraniana destinats a controlar els "disturbis". Així, les primeres xifres oficials transmeses pel Govern feien un balanç de set víctimes, si bé, la incertesa viscuda al país fa pensar que probablement siguin més.

A banda, diversos estudiants denunciaren que almenys quatre persones havien mort la nit anterior, durant una incursió de la Policia i els Basij en una de les residències del campus. Per part seva, les autoritats iranianes feren públic ahir que havien detingut ja els "principals agents" que es trobaven darrere dels disturbis registrats arran dels resultats de les eleccions presidencials. El Ministeri d'Interior precisà que s'havien arrestat devers 50 persones, les quals foren trobades amb artefactes explosius. Posteriorment, el ministre d'Intel·ligència, Gholamhossein Mohseni-Ejei, explicà que el Ministeri persegueix dues categories de gent que cerquen crear inestabilitat a la República Islàmica, una amb suport exterior.

"Una volia assolir l'objectiu mitjançant explosions i terror" "i la segona la componen grups contrarevolucionaris que han penetrat a les casernes electorals", afirmà el titular de la cartera. En definitiva, no sembla que la situació es tranquil·litzi gaire de moment, i és que, una vegada ha esclatat la bomba electoral, cap de les parts no sembla decidida a acceptar una derrota.