Els xenòfobs d'ultradreta són els que més creixen

Mai no havien estat tants, ni estaven tan eufòrics. Els partits d'ultradreta, amb un matís xenòfob (si no obertament racista), han obtingut 120 seients a Estrasburg. Una xifra espectacular, tenint en compte que l'Europarlament està compost per 736 diputats. O sigui: un de cada cinc europeus ha votat per partits d'extremadreta. Paradigmàtic resulta el cas del British National Party (BNP), que amb dos representants ha avergonyit la majoria del Regne Unit. Aquesta col·lació, liderada per Nick Griffin, aparenta ser antiimmigració i vol dir racisme. No debades, només en poden ser militants les persones de pell blanca. I el seu discurs euroescèptic, paradoxalment, els ha fet assolir els millors resultats de la seva història. Les xifres d'unes eleccions europees, per a més detalls.

Adverteixen els analistes britànics que el BNP ha pispat la gran part dels nous vots al governant Partit Laborista. De l'esquerra a l'extremadreta. Un fenomen que durà molta coa al país del "te de les cinc"; un païs que no estima, precisament, la impuntualitat ni els sobresalts. Griffin, tanmateix, ha obtingut un gran suport electoral amb intervencions d'allò més intel·lectuals com: "Fixau-vos en la ciutat de Bran Bradford: no es tracta d'immigració, sinó que ens estan colonitzant!". De fet, el moviment antiimmigració, o racista, s'estén per tot el continent. A Itàlia, fins i tot, assoleixen la tercera posició. Aquest esplèndid resultat electoral, amb un 10,6% dels vots, és obra d'Umberto Eco, president de la Lliga Nord. De fet, el centre esquerra (Partit Demòcrata) queda més a prop dels vots de l'extrema dreta que del mateix Silvio Berlusconi, rival a batre.

I si a Itàlia són la primera força, a Holanda hi són la segona. Geert Wilders i Partit per la Llibertat que lidera han obtingut el 17% dels vots. De fet, la primera ha estat la dreta democratacristiana, de l'ara president Jean Peter Balkende. Què ha passat, es demanaran els sectors més progressistes de l'urb d'Amsterdam, perquè el seu país es dretitzi a una escala tan gran? A l'estat en què la presència d'extremistes ja no és cap escàndol és França. De fet, Jean Mari Le Pen i el seu Front Nacional és un habitual d'Europa. Ara bé, fins i tot els seus companys de Parlament reneguen d'ell. Conservadors i progressistes s'han unit per tal de canviar-ne el reglament intern. I evitar així que Le Pen, l'eurodiputat més major, presidís la Mesa d'Edat per constituir la propera cambra.

Després de Haider
A Àustria tampoc ja no alerta l'extrema dreta, i en temps del desaparegut Jorg Haider arribà a formar part del Govern austríac. Ara assoleixen el 13% (el doble que a les europees 2004). Ara bé, el millor exemple de la inutilitat mental dels simpatitzants d'aquestes formacions racistes el trobam al cas d'Hongria. El Partit per una Hongria Millor, de caràcter racista, ha tingut tres escons al Parlament, gràcies al 15% del vot dels seus compatriotes. El partit defensa l'expulsió dels gitanos i immigrants de l'Europa de l'Est al seu país, Hongria. I vet aquí que els ultradretans anglesos i francesos a qui no volen són el hongaresos. I així passen els dies.

Recorda la sorpresa que s'en- dugueren els membres d'un grup nazi de Madrid, quan uns "putos sudacas" s'hi posaren en contacte per formar un grup racista (a imatge seva) al Perú. Racistes despreciant racistes. De segona i primera categoria. Les associacions d'immigrants, però, ja s'han mostrat "tristes", "preocupades" i "inquietes" després de l'"avenç" que els partits d'extrema dreta han experimentat en l'arc parlamentari europeu.
Segons Víctor Sáez, de la Federació d'Immigrants i Refugiats (Ferine), "els pròxims cinc anys seran mals temps per als immigrants a la Unió Europea, ja que ha guanyat el discurs xenòfob".