El bombardeig va tenir lloc aquest dimarts al districte de Shahrak, amb l'objectiu d'acabar amb la vida d'un dirigent talibà, el mulá Mustafá, qui tanmateix sembla haver sobreviscut malgrat que les tropes el van donar per mort després de l'acció armada.
"Algunes persones van acudir a les tropes dels Estats Units i els van donar falsa informació, i llavors van bombardejar la nostra zona. No estic ferit", va declarar avui el propi Mustafá en conversa telefònica amb l'agència afganesa de notícies Quqnoos.
En un primer comunicat, el comandament militar d'EUA al país va reivindicar la mort de Mustafá i de 16 ajudants, encara que avui va divulgar una nova nota assegurant que "informacions creïbles" apuntaven que el presumpte líder talibà havia sobreviscut.
"Mustafá és un enemic de l'Afganistan, i estam treballant al costat de funcionaris afganesos per perseguir-lo fins que sigui capturat o es confirmi la seva mort", va assegurar en aquesta segona nota una portaveu de les tropes, Christine Sidenstricker.
Dimarts, els serveis d'intel·ligència van detectar que Mustafá sortia del seu refugi en un vehicle fins a arribar a una àrea on es va reunir amb supòsats insurgents, un moment que va aprofitar el comandament militar per ordenar un bombardeig aeri.
La font policial, que va demanar l'anonimat, va assegurar que l'atac va afectar un camió en el qual es trobaven diversos infants, entre ells un fill de 6 anys i un germà de 10 del Mulá Mustafá, ambdós morts, segons el presumpte líder talibà.
El comandament militar nord-americà va dir haver-se assegurat que no hi havia civils presents abans de bombardejar la zona i acabar amb les vides dels insurgents, encara que avui ha reconegut que existeixen "informacions no substanciades" sobre baixes de civils.
"Encara que la revisió de l'espionatge i la vigilància reforça els apunts inicials que tots els morts en el bombardeig eren objectius enemics legítims, les forces de la Coalició treballen amb els seus socis afganesos per examinar els fets", va indicar la nota.
El comandament militar considera Mustafá responsable d'atacs a la principal carretera que recorre les àrees frontereres de Ghor amb la limítrofa província d'Herat, on es troba desplegat el contingent espanyol a l'Afganistan.
Però en la seva conversa amb Quqnoos, Mustafá va assegurar que "mai no ha estat en oposició del Govern (afgà)", i va advertir les tropes internacionals que les víctimes civils porten la població civil a recolzar els insurgents talibans.
Segons el comandament militar d'EUA, Mustafá comanda una força de 100 combatents i manté suposadament relacions amb membres de la cúpula talibà i també amb la Força Quds, del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica iraniana.
Estats Units va acusar aquest any a l'Iran en un informe oficial de ser l'"Estat patrocinador del terrorisme més significatiu", i en particular els Quds de recolzar de forma clandestina a grups terroristes i islàmics militants en l'exterior.
L'insurgencia talibà realitza freqüents atacs contra les forces de seguretat afganeses i les tropes internacionals, amb l'objectiu d'expulsar els soldats estrangers i enderrocar el Govern.
Cada any moren víctimes de la violència que asuela el país diversos milers de persones, i les morts de civils han estat de fet un dels principals motius de discòrdia entre les tropes estrangeres i el Govern afganès, que les considera "inacceptables".
Segons dades de l'ONU, 2.118 civils van perdre la vida el 2008, l'any més sagnant des que els talibans van ser desallotjats del poder el 2001.
Un 55 per cent d'ells (1.160 persones) van perdre la vida en accions atribuïdes als talibans, mentre que l'Exèrcit afganès i les tropes internacionals van ser responsables de la mort de 828 persones (un 39 per cent), segons aquestes dades.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.