Uniformització lingüística

Entre analfabets adults, infants sense escolaritzar i d'altres que abandonen l'escola sense les competències bàsiques de lectura, escriptura i càlcul, més de 1.000 milions de persones no saben llegir ni escriure i serà molt difícil complir l'objectiu del mil·lenni: que s'assoleixi el 100% d'escolarització a Primària l'any 2015. El procés d'alfabetització àrab avança, menys en el sector de les dones, i les persones alfabetitzades tenen més defenses davant les supersticions i els capricis dels qui han escrit els dogmes religiosos, però, com ens passa a nosaltres, les llengües pròpies de molts pobles pateixen.

Al Marroc, es parla dariya, llengües berbers i àrab clàssic, entre d'altres. El dariya és el dialecte àrab que es parla al Marroc, és una llengua oral sense tradició escrita, que té quatre grups dialectals diferents, però hi ha comprensió entre els seus parlants, i per a la comunicació escrita utilitzen l'àrab. Però moltes persones berbers, del Marroc d'abans dels àrabs, tenen llengua pròpia: tarifit, tamazight i tachelhit, que havien estat una sola llengua, però que ara han d'utilitzar l'àrab o algun grup dialectal del dariya per entendre's. Per tant, la llengua berber s'ha esmicolada, i sense cap tipus de protecció es troba sotmesa a un procés de substitució, que pot servir a promotors de manifestacions en contra del català per saber com ho han de fer.

Als Països Catalans han arribat molts d'immigrants àrabs procedents del Marroc i aquí ens estam esforçant per integrar-los i ensenyar-los la llengua catalana, i hem establert com a pont la llengua àrab (hem editat diccionaris, tenim intèrprets, mediadors culturals, etc.), però ens hem oblidat que molts són de procedència berber. La uniformització avança.