L'alfabetització del món àrab: silencis i efectes

En les acaballes del passat any 2008 i amb motiu de la celebració del Dia internacional de l'alfabetització, les Nacions Unides publicaren que, segons els darrers estudis, a hores d'ara existeixen prop de 774 milions d'adults que no tenen les competències bàsiques en lectura i escriptura en el món. En aquest sentit, un de cada cinc adults no sap llegir ni escriure actualment i, endemés, hi ha més de 72 milions d'infants que no estan escolaritzats i molts més que assisteixen a l'escola de manera molt esporàdica. Tot i la gran magnitud del col·lectiu analfabet, l'ONU continua insistint que les mesures que s'han posat en marxa, com ara l'anomenat "Decenni de les Nacions Unides de l'alfabetització (2003-2012)", estan començant a suavitzar alguns dels impactes que es desprenen d'aquesta situació.

Amb tot, observant les dades relatives a aquest fenomen en la pràctica totalitat del món, és fàcil apreciar que la humanitat camina sense gairebé excepcions cap a un procés d'alfabetització absolut. Així les coses, ni les diferències siderals que marca el desenvolupament econòmic, ni les barreres culturals que sovint construïm entre nosaltres, ni tampoc les distàncies socials que ha traçat el temps entre els pobles s'estan oposant a aquest fet. L'habilitat de saber llegir i escriure sembla de cada cop més estesa arreu.

La distribució mundial de persones que encara no han après aquesta habilitat de la lectoescriptura no esdevé gens casual. D'aquesta manera, establir l'equació que iguala subdesenvolupament i analfabetisme és prou habitual. En aquest sentit, països com ara Mali i Burkina Faso barregen aquestes dues variables de manera evident. Tot i això, cal plantejar-se si els processos d'alfabetització són una causa o si realment esdevenen una conseqüència del desenvolupament econòmic. D'aquesta manera, saber quina és la variable dependent esdevé essencial per entendre alguns dels processos que s'incuben a hores d'ara.

Creixement ràpid

Una de les novetats silencioses que s'estan consolidant durant els inicis del nou segle és l'alfabetització dels països de cultura àrab. Tot i haver començat amb una notable diferència respecte de regions com ara Europa, el Japó i algunes zones del continent americà, pràcticament la totalitat del món àrab ja duu avançada la seva transició cap a la modernitat. Països tan dispars com ara Turquia, Nigèria, Indonèsia i, fins i tot, el Iemen ja han superat les xifres que delimiten l'analfabetisme (més del 50 per cent de la població alfabetitzada d'entre 20 i 24 anys). Es tracta d'un transsepte que la majoria d'aquests països ha efectuat a una velocitat vertiginosa si ho comparam amb la transició viscuda a Europa, per exemple.

Així, al mateix Estat espanyol el procés engegat el 1865, quan es confirmà l'alfabetització masculina, no es veié completat fins a 55 anys després, quan el 1920 se superà la barrera de l'analfabetisme femení. Aquest mateix fenomen s'ha dut a terme al Marroc però amb més rapidesa, no debades el procés iniciat el 1972, quan més de la meitat de la població marroquina sabia llegir i escriure per primer cop, s'acabà només vint-i-quatre anys després, quan el 1996 es confirmà l'alfabetització de les dones en aquest país del Magrib.

Més cultura, menys fills

El resultat que està deixant aquesta instrucció de les societats àrabs no és residual. Tal vegada, una de les conseqüències més immediates que ha portat aquesta alfabetització ha estat la disminució de la fecunditat, tal com indica Youssef Courbage en el seu recent llibre titulat L'encontre de les civilitzacions. En molts d'aquests estats, el nombre de fills per dona descendí just quan els homes començaren a saber llegir i escriure (Turquia, el Líban i el Pakistan), mentre que en alguns altres el decreixement de la fecunditat no s'ha fet realitat fins que les dones han confirmat aquest mateix procés, tal com va succeir a Aràbia Saudita, a Algèria i a Indonèsia.

Sigui com vulgui, si l'any 1975 la taxa de fecunditat en el món àrab era de 6,9 fills per dona, el 2005 aquesta xifra ja havia descendit fins als 3,7 fills. La creixent pèrdua demogràfica que està experimentant aquesta cultura comença a generar maldecaps importants en segons quins àmbits, especialment en els polítics i religiosos. Posem com a exemple la caiguda demogràfica que viu Palestina, que ara situa la seva taxa de fecunditat en 3,2 fills per dona, la qual cosa no deixa de preocupar les altes instàncies de les regions de Gaza i Cisjordània.  Així doncs, l'experiència acumulada en aquests països permet associar el procés de transició demogràfica amb el d'alfabetització, tot i que aquesta analogia no pugui servir si introduïm la variable econòmica. Que la gent àrab sigui ara més culta que fa unes dècades no els ha portat una millora substancial en el nivell de vida.

Més cultura, més laïcisme

Dins el catàleg de canvis que molts observadors han atribuït al fenomen de l'alfabetització al món àrab, també cal destacar l'alentiment del fervor religiós d'algunes zones d'aquesta gran regió mundial. L'Islam, com la resta de les grans religions monoteistes, ha fet de la procreació un dels seus més estimats valors, i aquest nou escenari pot atorgar una nova dimensió a aquest corrent religiós, com ja succeí amb el catolicisme dècades enrere en el continent europeu. L'obertura que implica el fet de saber interpretar un diari o llegir una pàgina web està germinant una ruptura parcial d'aquesta gent amb l'estructura tradicional que els havia marcat fins aleshores, estructura en la qual el culte religiós hi tenia un paper predominant.

D'aquesta manera, l'aparició i el creixement de partits nacionalistes moderats (gairebé laics) en països com ara Turquia sembla que comencen a generar un intens debat amb els posicionaments menys predisposats als canvis, just on s'instal·len els corrents avui coneguts com d'integrisme islàmic. En el decurs de la història, no és la primera vegada que una revolució cultural suposa una reacció per part de les jerarquies religioses. De fet, alguns observadors, com ara l'antropòleg i historiador Emmanuel Todd, han establert paral·lelismes entre les reaccions de partits o organitzacions contemporànies de l'islamisme més radical i les confrontacions que protagonitzà l'Església catòlica en el segle XVII a França com a conseqüència de la posada en marxa de la revolució científica.
Sigui com sigui, sembla que la consolidació d'una societat de cada vegada més culta i autosuficient que sembla que sorgir en l'horitzó de molts d'aquests indrets del món àrab portarà un aplec de canvis que aniran més enllà de les fronteres que marquen els seus propis mapes.