Superar la por de volar

No!, jo no puc pujar a un avió... I si cau? I si passa res?... Aquests són alguns dels pensaments que assetgen les persones que tenen por de volar. És una patalogia molt comuna que afecta de manera greu la vida de les persones que la pateixen. De fet, es calcula que només a Mallorca al voltant del 15% de la població presenta ansietat a l'hora de fer-lo servir. El percentatge és notable si es té en compte que a una illa l'aeronau esdevé un mitjà de transport quasi imprescindible. Tanmateix, com totes les fòbies, la de volar pot arribar a superar-se. Així, la unitat de Psicologia de la USP de la clínica Palma Planas, amb la col·laboració de la Universitat de les Illes Balears (UIB), ofereix un tractament que, en poques sessions i fins i tot a través d'internet, permet superar aquests problemes, fent enfrontar el pacient amb la font d'angoixa.

Com explica Joan Miquel Gelabert, psicòleg i coordinador de la Unitat de la por de volar d'aquest centre mèdic, "el fet de viure a una illa augmenta el percentatge de persones en risc de generar una fòbia de volar, que es prou elevat". "La clau per tractar-la és basa en l'anticipació i es dirigeix a tot el procés del que suposa agafar un avió". En aquest sentit, des del punt de vista mèdic, uns dels criteris per diagnosticar el pànic és quan l'indivudu intenta evitar les situacions o l'objecte que genera l'extrema ansietat. Com més s'eludeix més por genera i es tracta de canviar aquestes dinàmiques. D'aquesta manera, el tractament combina la tecnologia i la creació d'estratègies cognitives. Per tal de dur-lo a terme, els pacients realitzen una sèrie de sessions de "visulització" a través del programa informàtic CAFFT, creat pels investigadors de la UIB.

Gràcies a aquest programa, les víctimes són exposades a través d'imatges i sons a les diferents seqüències que implica agafar un avió. En concret, mostren de manera gradual un total de sis seqüències (les més representatives) que inclouen des de l'embarcament fins a l'enlairament i l'aterratge. Això permet habituar-se a poc a poc a tot el procés i poder desenvolupar estratègies cognitives favorables. De fet, amb les tècniques psicoeducatives necessàries, es genera una resposta positiva que evita els "pensaments negatius i catastrofistes", que són una font primordial d'angoixa. "L'objectiu final és desvincular les situacions del malestar que generen". Però això s'aconsegueix passa a passa. "En el tractament cal graduar la por a l'objecte de la fòbia". En aquest sentit, la primera seqüència que es mostra en situació de vol és l'aterratge, ja que "és el que sol generar menys rebuig" (tot i que les estadístiques assenyalen que és la més perillosa).

Finalment, el programa consta també d'una successió d'accidents aeris. Malgrat que no es mostri en tots els casos, com explica Gelabert, "els pacients han de poder trobar-se amb la notícia, ho han de poder assimilar, focalitzant les pors i la tensió". La problemàtica dels accidents aeris no és gens trivial. Després d'algun tipus de cas com aquest, augmenta la sensibilització de la gent alhora de generar fòbies. Segons els estudis duits a terme per aquest grup de psicòlegs, els sinistres més recents com el de Nova York, Amsterdam, Tòquio i Barajas, i el darrer de tots, en què s'ha vist implicat un vol d'Airbus, s'estimen que poden haver generat un increment de la por de volar a l'àmbit general i un augment del 10% d'aquest tipus de fòbia.

De tota manera, apunta Gelabert, "entre 3 i 5 sessions de mitjana el problema pot ser resolt". I és que l'avantatge d'aquest mètode és la possibilitat d'aplicació de les noves tecnologies. Al contrari del que passa quan es tracta de superar una fòbia envers un animal, enfrontar-se amb un enlairament requeriria molts recursos. S'haurien de realitzar prop de 15 vols i el cost econòmic i tècnic és elevat. Ara bé, ja hi ha altres tractaments que empren simuladors de vol i tècniques virtuals, però són força costosos.

80% d'eficàcia

Segons Gelabert, "tots els tractaments d'exposició tenen un resultat d'efectivitat d'entre el 70 i el 80%, un índex prou important". La clau de l'èxit és "seguir totes les pautes i fer els exercicis des de casa" a través de les aplicacions electròniques. "Lluitam per reduir i acabar amb el marge de no-efectivitat". De la mateixa manera, en molts casos la prevenció esdevé un element molt important perquè les pors no arribin a esdevenir trastorns fòbics. "El perfil de la gent que genera una fòbia no és clar". Tot i així, "les persones més ansioses tenen paràmetres més prevalents a l'hora de gernerar-ne algun tipus". Ara bé, amb les pautes adequades, poden "afrontar les situacions per tal que no siguin associades a malestar". En el fons es tracta "d'entendre els pensaments que ens asethen i intentar retiquetar-los". En aquest sentit, la Unitat de la por de volar desenvolupa tallers de prevenció, en els quals s'expliquen diferents estratègies cognitives encaminades a capgirar la dinàmica fòbica.

El proper curs es realitzarà durant la setmana que ve i és destinat a qualsevol individu que presenti algun símptoma d'ansietat a l'hora d'agafar un vol, fent-los veure que hi ha una solució. "Cal fer-ho arribar a la gent", perquè vegin que hi ha tècnics que permeten pal·liar l'angoixa. Així, què podem dir a algú que presenti aquests símptomes? "Si pensa evitar-ho, no ho faci perquè la propera vegada no ho farà". "El pensament marcat pel catastrofisme no va lligat amb el que realment passa". "Cal evitar que les ansietats es transformin en fòbies", conclou Gelabert. Així doncs, l'angoixa i l'ansietat de volar ja no esdevenen cap impediment a l'hora de poder desenvolupar una vida normal. Amb aquet tipus d'ajuda especilitzada, es pot apendre a comprendre i a evitar formes de pensament i de respostes emocionals negatives. I qui sap, fins i tot, gaudir d'un vol com si fos un ocell.