Aprovar en els despatxos

A mesura que han anat avançant els anys, la consolidació d'allò que en diuen democratització de l'educació ha esdevingut un fet. Avui dia, els centres educatius de casa nostra ja no funcionen per decret de qui comanda, no debades, en dècades enrere la veu del professor (l'autoritat) no era discutible i, talment tinguessin facultats divines, eren obeïts sense remugar. És ben sabut, que a hores d'ara la intensitat dels canvis experimentats pel col·lectiu permeten que els alumnes tenguin els recursos suficients com per defensar-se d'aquelles situacions que els puguin semblar injustes. Així les coses, els mecanismes de revisió o reclamació d'exàmens estan a disposició de tots els estudiants, tot i que molts d'ells desestimin aquest dret.

Àlvaro Cano, és un antic estudiant de la Universitat Autònoma de Barcelona que es veié afectat fa uns anys per un llarg procés d'injusta avaluació d'un dels seus exàmens de la carrera de Psicologia que cursava en aquell moment. El cas d'aquest jove va tenir un cert ressò mediàtic ja que, de fet, la seva història va discórrer més enllà de la UAB i s'arribà a posar el tema en mans de la justícia ordinària. Després d'haver fet l'examen de la darrera assignatura que li restava per acabar la carrera, Cano va veure com el professor encarregat d'avaluar-lo el suspenia. Després d'un temps es va assabentar que aquella prova realment s'havia perduda, amb la qual cosa hagué de repetir-la el mateix dia de la revisió.

Evidentment, el cas d'aquest jove català no esdevé força habitual, però algun dia es podria reproduir. I és que molts estudiants -ja siguin universitaris o no- tenen clares les seves obligacions però no pensen que també tenen els suport d'un elenc de drets, entre els quals s'hi troba el de rebre una valoració totalment objectiva del seu rendiment acadèmic, a més de poder disposar de l'opció de realitzar una hipotètica reclamació que tindria la possibilitat de ser acceptada, si escau.

A la universitat

Si bé en els instituts i col·legis aquestes reclamacions són cada cop més habituals (ja siguin exercides pels mateixos alumnes o també en companyia dels pares en alguns altres casos), on més rellevància tenen és a la universitat. Malgrat aquest fet, des de la Conselleria d'Educació s'assegura que aquests darrers temps s'han augmentat els casos en què hi ha pares que demanen una avaluació "neutral" d'exàmens que han fet els seus fills a l'institut o col·legi i que han estat suspesos. La valoració que en fa un altre especialista extern al centre, sovint determina si la prova estava ben corregida o no.

Pel que fa referència a les universitats, cal dir que la majoria de les que hi ha a l'Estat espanyol han inclòs dins la seva normativa reglaments de caràcter específic relatius als exàmens i, com és de suposar, es fixen els paràmetres amb els quals s'ha de posar en marxa el procés d'avaluació dels alumnes durant el curs corresponent. A més de fixar-se les condicions mitjançant els quals el professorat valorarà els coneixements dels seus alumnes, aquests documents també aporten les circumstàncies amb les quals es duran a terme els processos de revisió dels alumnes.

En el cas de la universitat de les Illes Balears, la normativa diu que "juntament amb les qualificacions dels elements d'avaluació, els professors han de fer públics la data, l'horari i el lloc de la universitat en què tindrà lloc la revisió. Aquesta darrera s'ha de fer entre els tres i set dies hàbils següents a la publicació de les qualificacions provisionals, abans de tancar i signar les actes". Tot i ser aquestes les disposicions de la norma, qualsevol que hagi estudiat a la UIB sap que no és compleix en moltes ocasions, de fet, alguns professors posen el dia de revisió immediatament després de l'entrega de notes o, fins i tot, alguns d'ells són inflexibles a l'hora de rebre els alumnes en horaris que no siguin de classe. Sigui com sigui, en el cas que l'alumne no estigui content amb les explicacions que li ha donat el professor en qüestió té la possibilitat de reclamar i demanar una nova avaluació exercida per un òrgan superior competent.