Desaparegut enmig de l'Atlàntic

El Govern francès ha subratllat avui que no pot dir que la desaparició ahir de l'avió d'Air France es degui a un acte terrorista, encara que ha insisttr que tampoc no es pot excloure aquesta hipòtesi. El ministre de Defensa, Hervé Morin, ha explicat en una entrevista en l'emissora de ràdio "Europe 1" que per ara no tenen "cap element" que corrobori que aquesta sigui la causa de l'accident, encara que "per definició" no poden excloure'l.

Segons ha informat la força aèria brasilera, s'haurien avistat a l'Atlàntic restes que podrien ser de l'avió sinistrat, tot i que encara és d'hora per assegurar que es tracti de part de l'aeronau.

El secretari d'Estat de Transports, Dominique Bussereau, ha comentat en la mateixa entrevista que encara que de moment no saben "res" sobre la raó de la desaparició de l'Airbus A330, "sembla més aviat una pèrdua de control de l'aparell, però no s'exclou res". Bussereau ha considerat que la tesi avançada per Air France per explicar un possible accident a causa d'un llamp resulta incompleta.

"Un simple llamp no pot explicar la pèrdua d'un avió", ha destacat abans d'afegir que en cas que l'aeronau s'hagués vist afectada per una tempesta a l'Atlàntic hi hauria d'haver altres elements i caldria parlar d'"un conjunt de circumstàncies".

El ministre d'Ecologia, Jean-Louis Borloo, ha reiterat que no està confirmada la versió d'un pilot comercial brasiler, que diu haver vist flames en travessar l'Atlàntic, a prop de les costes del Senegal, que podrien ser restes de l'avió extraviat d'Air France. Borloo ha assegurat que la prioritat és trobar les caixes negres de l'avió per poder determinar què va ocórrer.

Bussereau ha assegurat que "no hi va haver cap missatge d'alerta que s'escoltàs" procedent de la tripulació de l'avió i ha reiterat la dificultat per trobar restes de l'aparell, si es confirma que es va estavellar al mar, ja que la zona en la qual es busca és molt àmplia.

Segons la llista oferta per Air France i elaborada "sobre la base de les informacions subministrades per les autoritats brasileres", dels passatgers de l'Airbus A330-200 desaparegut, la majoria, un total de 61, eren de nacionalitat francesa. A més, hi viatjaven 58 brasilers, 26 alemanys, 9 xinesos, 9 italians, 5 britànics, 6 suïssos, 5 libanesos, 4 hongaresos, 3 eslovacs, 3 noruecs, 3 irlandesos, 2 nord-americans, 2 espanyols, 2 marroquins i 2 polonesos. Hi havia, així mateix, un ciutadà de cada un dels següents països: Sud-àfrica, Argentina, Àustria, Bèlgica, Canadà, Croàcia, Dinamarca, Islàndia, Estònia, Gàmbia, Holanda, Filipines, Romania, Rússia, Suècia i Turquia.

Encara que les circumstàncies de la desaparició de l'aparell no estan confirmades, Air France va fer un relat de les hores posteriors a l'enlairament des de l'aeroport de Río de Janeiro, on es comprovà que l'aeronau va passar una zona de tempestes i turbulències fortes que van poder afectar-ne els circuits elèctrics. L'avió va perdre el contacte amb els controladors aeris del Brasil i ni els del Senegal ni els d'Espanya, i després els de França -països des dels quals se n'hauria d'haver seguit la ruta- no van poder restablir la comunicació amb ell. A l'aeroport parisenc es va crear des de primeres hores del matí una cèl·lula especial de crisi per assistir els familiars dels passatgers a la qual van acudir responsables de la companyia, del Govern i de l'Estat francès. Després de trobar-se amb els familiars que esperaven notícies dels seus parents, el president gal, Nicolas Sarkozy, va declarar que les esperances de trobar supervivents de l'avió d'Air France desaparegut són "molt febles" i que es desconeix què va ocórrer amb aquest vol.

Un sevillà i una catalana

Els dos ciutadans de nacionalitat espanyola que viajtaven en l'avió foren ahir identificats gràcies a la informació proporcionada per la companyia Air France, transmesa immediatament pel Ministeri d'Exteriors. Es tracta d'Andrés Suárez, un enginyer de 38 anys de Marchena (Sevilla), i una dona catalana de la qual no s'han facilitat més dades.