Històries mudes

Com la resta de continents que suren damunt la mar, l'Àfrica és territori de mascles. I, vers això, les dones continuen encara resignades i amb les mans ben fermades. Tot i això, la realitat de la dona africana sembla alterar-se. La sacsejada dels darrers temps està difuminant la clàssica estructura familiar d'aquests espais i, en efecte, el rol femení esdevé canviant. Com a exemple, la progressiva disminució dels matrimonis poligàmics que, en països com Costa d'Ivori i Nigèria, ha minvat fins a arribar a representar només el 40% de la població total.
Però no tot són flors i violes. Els avanços viscuts en altres latituds remouen les vísceres d'un continent desconcertat que, a poc a poc, s'allunya de les virtuts dels estats més rics, a la vegada que s'empatxa dels seus pitjors vicis.

Precisament, a la perifèria d'aquest remolí de canvis s'incuba cada dia la injustícia. L'enorme renou informatiu camufla la història de milions de dones africanes que es veuen obligades a migrar soles dins els seu propi continent. La ruptura amb el modus vivendi preexistent -abandonament de matrimonis imposats, malalties, la recerca desesperada de pa, les guerres...- sovint empeny moltes d'aquestes silencioses revolucionàries a emprendre viatges cap a no se sap on. Així, és habitual caure en xarxes de prostitució, de treballs forçats o acabar desprotegides en camps de refugiats -el 70% de llurs ocupants són dones o infants a l'Àfrica-. Malauradament, el desenllaç d'aquests relats sovint acaba fregant una tragèdia allunyada encara d'aquells micròfons i càmeres que tantes consciències han sabut agitar en el passat.